Albert Alemany

Per què les criatures sempre «pillen»?

Amb qui es queden les criatures? Com s'ho faran les persones en situacions més vulnerables? On anirem a parar?

Albert Alemany
Si fa uns dies la polèmica sobre les PCR a les escoles incendiava les xarxes, les respostes als aclariments per a la gestió dels casos covid-19 als centres educatius no han estat menys. El document, posat a disposició d'algunes famílies a través de la direcció de les escoles, és un full explicatiu on s'exposen els següents punts:

El primer té a veure amb els casos sospitosos. Explica el protocol de gestió de casos als centres educatius, que tal i com diu està en revisió, en el qual un cas sospitós (aquell qui té simptomatologia i se li ha demanat una PCR), ha de restar en aïllament domiciliari, com també han de quedar-se a casa germans escolars o convivents que treballin en un centre educatiu.


La resta de mortals: pares, mares, altres persones que conviuen/formen part del nucli familiar... res, a treballar. Segons el document no tenen indicat fer un aïllament preventiu. Aquest recordatori ha indignat a molts/es progenitor/es, que han vist que en cas d'un possible positiu a una escola, els problemes derivats de tot plegat provocaran més d'un mal de cap.

En primer lloc, amb qui es queden els nens en el cas que l'empresa per la qual treballin els progenitors o membres del nucli familiar, els obliguen anar a la feina? (recordem que amb la nova legislació per tal que es pugui fer teletreball hi ha d'haver un acord treballador/a - empresa). 


Una possible resposta a la pregunta seria "amb els avis". Però, de debò estarem exposant a un col·lectiu de risc per cuidar a unes criatures que precisament estan fent quarantena perquè són sospitoses de ser un cas de covid?

Amb qui es queden les criatures?

A la pràctica, què acaba passant? Si bé és veritat que cada vegada són més els pares implicats en la criança de les seves criatures, les xifres malauradament encara són residuals. A la pràctica acaben sent les mares, qui es redueixen jornada, qui agafen dies de conciliació, treballen de nit o matinada i fan mil malabars per poder tenir cura de les criatures.

I pels homes cisheteros que digueu "jo no sóc d'aquests" us convido a fer-ho visible, per animar a més homes a fer-ho i per no precaritzar encara més les dones, que recordem deixen de cobrar, deixen de prosperar als seus llocs de feina o fins i tot estan disposades a demanar excedència per fer una feina que històricament ha estat invisibilitzada i que no és remunerada.

Què passa? Que els adults/es no contagiem?


Un altre punt que ens ocupa relacionat amb el fet dels membres de no edat escolar o progenitors treballadors que no "cal" que facin quarantena: l'altre dia el Dr. Carlos Rodrigo, pediatra especialista en malalties infeccioses i professor universitari, ens assegurava que no hi ha cap dada que indiqui que la covid sigui diferent (i menys que sigui pitjor) en criatures que en adults.

Això encara ens fa reflexionar més sobre el criteri establert per les quarantenes. Una altra vegada l'economia prima sobre els drets dels infants i de les persones adultes que en tenen cura (a banda de la salut dels satèl·lits que poden conviure al voltant i que són clarament vulnerables).

I aquest fet ens porta al següent punt: precisament són les persones més vulnerables, les que es poden quedar sense feina, les que no tenen ningú que pugui cuidar les criatures si van a treballar, les que es queden sense menjar si no hi van, les que no tenen res per oferir als seus infants a casa, les que es veuran més afectades per tot plegat.

Al document també es parla dels cribratges preventius (no s'especifica ni com ni en quins casos es realitzaran), explica que els contactes estrets del grup de convivència estable, mentre el cas sospitós estigui a l'espera del resultat de la prova, tampoc haurà d'estar en aïllament preventiu i a més, explica les actuacions del centre educatiu davant d'un cas positiu en un grup de convivència estable (més val tard que mai). 

Una de les frases que ha aixecat més polseguera de tot l'escrit ha estat en referència a la prova PCR nasal (que no nasofaríngia): "Es tracta d'una prova molt menys dolorosa que posar una vacuna", asseguren. Algunes famílies que ja han hagut de fer la prova han assegurat que a les seves criatures els ha sortit sang al nas, que el llindar de dolor de cada persona és relatiu, que en ple inici de curs en un nou centre per alguns realitzar aquesta prova (sigui o no sigui invasiva) és una burrada i que prefereixen acompanyar-los ells/elles al CAP a fer-se-la.

Sembla que les proves en saliva generarien més bona rebuda entre progenitors, i segons l'estudi de Sant Joan de Déu CoronaKids "són proves fiables i més ben acceptats que les proves nasofaríngies, fet especialment rellevant per les persones a les que se'ls ha de repetir sovint la prova i especialment pels infants". 
 
Conclusió de tot plegat: És díficil maparentar en temps de la Covid!!!! Esperem que les criatures no en paguin les conseqüències.
CONTINGUT RELACIONAT
Imatge il·lustrativa
Matt Walsh
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens explica les claus per entendre la relació que tenim amb la nostra sogra i potser així millorar-la
Imatge il·lustrativa
Anna Civolani
Aquests són els resultats d'un nou estudi realitzat a persones embarassades que es van infectar de Covid abans del part
Imatge il·lustrativa
Albert Alemany
Mireia Movellan via Alba Carreres
La Mireia ens obre les portes de casa seva per presenciar un moment molt important de la seva vida: el naixement de la seva filla Mar
Imatge il·lustrativa
Angela Duxbury
Parlem amb Susanna Carmona, neurocientífica que investiga el funcionament del cervell de les gestants per saber-ne les causes
Participació
Logotip de Criar.cat
Contacta amb nosaltres

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José Manuel Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a: