Picsea

Quan la roba que porten els condiciona la llibertat

Què diu la roba que porten de les nostres criatures?

12 de gener de 2022 a les 07:57h
Picsea
La roba, a part de tenir una funció clara que és abrigar-nos i protegir-nos, també parla de nosaltres. De nosaltres individualment, que gaudim de l'opció d'expressar la nostra personalitat també a través de la roba, i de nosaltres com a societat. Però avui, em vull centrar en la roba infantil. Perquè en els nens, la roba, també ens diu moltes coses. 

Per començar, quan entres a qualsevol botiga de roba per a criatures és habitual trobar que està dividida en dues seccions: nen i nena. A vegades està directament indicat i a vegades simplement en un cantó hi trobes roba de color rosa, amb volants, unicorns, arcs de sant martí i missatges com “love me”. I a l’altra banda hi trobes roba blava, grisa, sòbria, amb dinosaures o esportistes i missatges com “i’m an adventurer”. 


Bé, aquí, només posar un peu a la botiga, el nostre cervell ja està llegint missatges. El primer és que ens divideixen segons els nostres genitals. El segon, que segons els genitals que tinguis són adients uns colors o uns altres. Que les noies poden fer servir la roba també per fer bonic, poden portar roba amb volants i frunzits. Les noies hem de ser dolces, suaus i estimades. Una altra dada curiosa és que la majoria de pantalons per a nenes no porten butxaques. Això pot semblar una nimietat, però és també important. A les nenes també els hi agrada guardar tresors que troben per la muntanya. 

Bé, si ara passem per la secció de nois ens trobem el contrari. Els nois són durs, com els colors que caracteritzen aquesta secció. No poden ser emocionals ni necessitar ser estimats. Son forts, aventurers i valents. I la seva roba els acompanya en totes aquestes accions tan importants que han de realitzar.


Sempre que parlo d’aquest tema surt algú que em diu que soc una exagerada, que la roba és només roba. I que li vull buscar la punta a tot. I sí, li vull buscar la punta. Però no és una nimietat. Aquí comencen a entrar els missatges al cervell. Aquí, en aquesta botiga, amb aquestes dessuadores, ens comencen a dir en quin lloc està cadascú. 

Tal com explica la Bel Olid al seu llibre “Feminisme de Butxaca” els nadons no tenen cap preferència de color segons el seu sexe. Però, a través de tota aquesta socialització, cap als sis anys de vida, els nens han après a estimar el color blau i rebutjar el rosa. Segur que us sona haver sentit alguna vegada al pati de l’escola “Ai rosa, quin fàstic, és de nenes”. En canvi, les nenes, han après a estimar el rosa i respectar el blau. Com us deia, ja han après qui ocupa cada espai. 


Poden semblar coses de criatures. Només colors. Però no ho són. La diferència i l'opressió comença aquí. I és des d’aquí des d’on podem començar a plantar la llavor del canvi.

Potser, a l’hora de triar roba per criatures ens podríem començar a plantejar què necessiten realment. Segurament necessiten córrer, saltar, embrutar-se, empaitar-se… I hi ha roba que, simplement, no convida a tot això. Si una criatura va molt arreglada, si porta una camisa blanca o un vestit amb mil volants, se li farà més difícil poder escalar un arbre o empaitar a una companya. Difícilment s’atrevirà a jugar amb el fang. I potser si el vestit és curt es fa mal als genolls quan cau.

L’objectiu de la roba és acompanyar-nos en el nostre dia a dia. No se’ns passaria pel cap anar al gimnàs amb un vestit cenyit. O anar a córrer amb camisa i corbata. No seria còmode. Ni prudent. Doncs amb les criatures, salvant les distàncies, és el mateix. Necessiten mobilitat. Necessiten llibertat. I la roba és un element important en tot això. Ja des de que són nadons necessiten poder fer croquetes. Poder provar el seu cos. Poder llepar-se els peus i succionar els seus ditets. I haurem de buscar roba que ho permeti.


Som nosaltres, les adultes, les que posant mirada i consciència podem començar a posar al centre el que és important: la comoditat de les criatures. I a partir d’aquí podem anar també deconstruint la resta. Decidint que el color rosa no té un gènere. Que els missatges a les samarretes tampoc. I la forma de la roba, tampoc.

Potser, al teu fill, li agradaria provar que se sent al posar-se una faldilla i donar voltes veient com la tela balla. I, potser, a la teva filla, li agradaria tenir samarretes de dinosaures perquè n’és una autèntica fan. La roba no té gènere. I som nosaltres, les famílies,  les que en el nostre dia a dia, amb les nostres decisions, amb les compres que fem, aconseguirem que cada vegada estigui més clar.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Ajuntament de Tortosa
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Txus Garcia
Masies, cases i apartaments ideals per un cap de setmana o les vacances escolars
Imatge il·lustrativa
Kelley Bozarth via Unsplash
per Dra. Anna Estapé
La Dra. Anna Estapé ens facilita alguns consells per tal de detectar i tractar aquesta malaltia que afecta 1 de cada 5 infants
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat