Criar en solitari és una cursa de fons diària on el temps, el cansament i l'economia se sostenen sobre les espatlles d'una sola persona. A l'estat espanyol, més del 80% d'aquests llars estan encapçalats per dones —famílies monomarentals—, i la realitat és que més de la meitat es troben en risc de pobresa o exclusió social. Per posar fi a aquesta desprotecció i reconèixer la seva realitat, el Consell de Ministres ha donat llum verd a un decret llei que canvia les regles del joc.
La nova norma, impulsada pel Ministeri de Drets Socials —i pendent de convalidació a la Diputació Permanent del Congrés—, crea per primera vegada un títol oficial propi per a famílies monomarentals i monoparentals a tot l'Estat, i atorga els mateixos beneficis que tenen les famílies nombroses a aquelles que tenen dos o més fills a càrrec. S'estima que la mesura beneficiarà més de 760.000 famílies (prop de tres milions de persones) i suposarà una partida de 824 milions d'euros anuals.
Què canvia a la pràctica? Claus i beneficis directes
La mesura preveu beneficiar gairebé tres milions de persones i es tradueix en suports concrets per a la criança quotidiana:
- Títol oficial i vàlid a tot l'Estat: Hi haurà una acreditació única expedida per cada comunitat autònoma, però vàlida arreu del territori espanyol i davant de qualsevol administració o entitat privada. Servirà per optar a ajuts públics, prioritat en habitatge assequible, mesures de conciliació, polítiques actives d'ocupació i borsa de treball.
- Equiparació a família nombrosa (amb 2 fills): fins ara, només les persones vídues amb dos fills s'equiparaven a família nombrosa. Ara, totes les mares o pares sols amb dos fills a càrrec passen a estar equiparats legalment a família nombrosa de categoria general. Això els obre la porta a accedir als beneficis previstos per a aquest col·lectiu (com ara les deduccions fiscals a l'IRPF de 1.200 euros a l'any) vinculades a la condició de família nombrosa), tot i que els ajuts de la mateixa naturalesa derivats d'ambdós títols no seran acumulables).
- Descomptes: tindran accés a descomptes importants en el transport públic, matriculacions, activitats culturals, esportives i de lleure, així com tracte preferent en la concessió de beques i ajuts a l'estudi.
- Més protecció davant la discapacitat: les famílies amb dos fills on el pare o la mare tingui una discapacitat igual o superior al 33% (fins ara s'exigia el 65%) o incapacitat per treballar passen a equiparar-se a família nombrosa. En el cas d'una família monomarental o monoparental que tinguin dos o més fills, un fill amb discapacitat o en la qual el mateix progenitor tingui una discapacitat igual o superior al 33%, passarà a tenir directament la consideració de família nombrosa de categoria especial (2.400 euros anuals de deducció).
- Ampliació de la categoria especial: passaran també a ser de categoria especial (amb més beneficis) les famílies amb 4 fills (fins ara eren 5), les de 3 fills si dos provenen del mateix part, adopció o acolliment múltiple, i les de 3 fills amb rendes baixes (ingressos inferiors al 150% de l'IPREM per membre). A més, en casos de custòdia compartida, els fills podran computar per a tots dos progenitors i figurar en dos títols diferents.
- Blindatge del pagament de pensions: es reforça el fons de garantia del pagament d'aliments per crear un procediment d'urgència (amb resolució en dos mesos) destinat a llars en situació d'especial vulnerabilitat econòmica i a víctimes de violència de gènere. També s'amplia la cobertura d'aquests avançaments als fills majors d'edat amb una discapacitat d'almenys el 65% o en situació de dependència reconeguda.
- Més protecció a les víctimes de violència de gènere: el text garanteix una protecció reforçada per a les dones víctimes de violència de gènere o sexual, i equipara a aquest col·lectiu en l'accés prioritari a prestacions les mares monoparentals que tinguin a càrrec un menor amb grau III de dependència.
Qui es pot acollir a aquest títol?
No només les llars amb un únic progenitor reconegut, sinó també aquelles en què, havent-n'hi dos, només un exerceixi la guarda i custòdia exclusiva sense dret a percebre pensió d'aliments, els casos de violència de gènere, o les situacions d'absència temporal forçada de l'altre progenitor (per ingrés a presó, hospitalització o causes anàlogues) per un període previsible igual o superior a un any.
Amb caràcter general, l'acreditació es mantindrà vigent fins que el menor dels fills compleixi 21 anys, i es podrà allargar fins als 26 anys si cursen estudis o si es tracta d'un cas de violència de gènere. En aquest darrer supòsit, el títol tindrà una vigència específica de cinc anys (i d'un any renovable en casos d'absència per presó o ingrés sanitari).
Quan entrarà en vigor?
L'endemà de publicar-se al BOE: entren en vigor els mandats generals perquè les administracions públiques prioritzin aquestes famílies en polítiques de conciliació i bonificacions de transport, i s'obre un termini de sis mesos perquè les comunitats autònomes adaptin les seves normatives i sistemes informàtics.
A partir de l'1 de gener de 2027: s'obrirà el termini per sol·licitar oficialment el nou títol estatal de família monoparental i començaran a aplicar-se els nous drets fiscals associats, així com l'ampliació de les categories de família nombrosa.
I què passa amb el títol que ja existia a Catalunya?
A diferència d'altres comunitats autònomes que partien de zero, Catalunya ja comptava des de fa anys amb un títol propi de família monoparental emès per la Generalitat. L'arribada del nou reconeixement estatal no substitueix ni resta cap dret als carnets catalans actuals, sinó que els complementa i els fa fer un salt endavant en tres aspectes clau:
- Accés a les deduccions d'Hisenda: fins ara, el carnet de la Generalitat servia per obtenir descomptes i prioritat en serveis autonòmics o municipals (com la preinscripció escolar, taxes universitàries, transport públic, museus o ajuts a l'habitatge), però no tenia efectes davant l'Agència Tributària. Amb el nou decret, les famílies monomarentals i monoparentals catalanes amb dos fills passen a tenir dret a la deducció estatal a la renda (100 euros al mes o 1.200 euros anuals), igual que les famílies nombroses.
- Validesa a tot l'Estat: el títol català només era reconegut dins del territori de Catalunya. A partir d'ara, el nou títol continuarà sent tramitat i expedit per la Generalitat, però tindrà validesa oficial arreu de l'Estat i davant d'organismes estatals (com Renfe, aeroports o les beques del Ministeri d'Educació). A més, la norma garanteix que la certificació en format digital tindrà exactament la mateixa validesa que el format físic.
- Convivència de criteris: el Departament de Drets Socials disposa de sis mesos per adaptar els sistemes informàtics al nou marc estatal. Així, les famílies catalanes podran sol·licitar l'homologació estatal a partir de l'1 de gener de 2027, mentre mantenen intactes els avantatges del carnet autonòmic (que a Catalunya continuarà incloent també les famílies d'un sol fill per als ajuts propis de la Generalitat).
- Títols de família nombrosa vigents: pel que fa als títols de família nombrosa ja expedits a Catalunya abans de la reforma, s'estableix que mantindran la seva validesa fins a la data prevista de renovació, tret que passin a una categoria superior: les famílies de categoria general amb 4 fills o amb 3 fills (si dos provenen de part, adopció o acolliment múltiple) passaran automàticament a la categoria especial, mentre que les de 3 fills amb ingressos inferiors al 150% de l'IPREM per membre hauran de sol·licitar la reclassificació acreditant les seves rendes.
Per què era tan urgent aquesta mesura?
Segons les últimes dades de l'Enquesta de Condicions de Vida, la taxa de risc de pobresa o exclusió social en llars monomarentals arriba al 50,6%, pràcticament el doble que la mitjana de la població (25,7%). Assumir en solitari la despesa de l'habitatge, l'alimentació, el material escolar i la cura sense una xarxa de suport econòmic o institucional converteix qualsevol imprevist en una crisi familiar.
Amb aquest decret, es reconeix oficialment la situació d'"especial vulnerabilitat" d'aquestes llars i es fa un pas decisiu cap a un model de protecció social on la diversitat de famílies tingui els mateixos drets i oportunitats.
