Durant l'embaràs, el cos de la mare i el del nadó estan tan connectats a través de la placenta que a més d'afavorir un intercanvi de nutrients i oxigen, pot ser, que a través d'ella hi hagi algunes cèl·lules pluripotents del bebè que siguin capaces de passar a la circulació materna i, fins i tot, integrar-se als seus teixits.
A aquestes cèl·lules se les coneix amb el nom de microquimerismes i se sap que aquest fenomen pot estar relacionat amb certes malalties autoimmunològiques, tot i que encara cal més recerca sobre el tema.
Recentment, s'han descobert en diverses investigacions, aquests microquimerismes en òrgans de la mare com el fetge, el cervell i també al cor. Com que són cèl·lules mare pluripotents no s'ha decidit quin tipus de cèl·lula seran en un futur i passen a la mare per tal de reparar i reforçar la seva salut. Alguns d'aquests estudis suggereixen que aquestes cèl·lules que passen del bebè a la mare, d'alguna manera entrenarien el seu cos per tal d'aturar el creixement de possibles tumors.
L'efecte també es pot produir a la inversa: s'han detectat cèl·lules mare que passen de mares a nadons que ajudaven a reparar teixit de pàncrees malmès d'infants diabètics. Una increïble simbiosi bidireccional que deixa empremta tan a mares com a criatures. Una resposta poètica de la natura.
