El 89% dels alumnes de la concertada fa anglès durant el segon cicle d'infantil (3-5 anys), mentre que la proporció a la pública és del 50%. Són dades d'Educació del curs 2023-2024. Aquesta diferència entre pública i concertada en una etapa que no és obligatòria es replica també entre Catalunya i el conjunt de l'estat.

De forma global, el 62,6% dels infants catalans fan anglès abans de primer de primària a l'escola, vint punts per sota de la dada d'Espanya, que se situa en el 83,7%, segons dades del Ministeri d'Educació. L'experta de la UPF Carmen Pérez explica a l'ACN que és més important la intensitat que començar abans, que s'ha de tenir en compte la realitat lingüística de Catalunya i conclou que a la concertada, l'anglès és un reclam.

Segons el currículum aprovat el 2023 a Catalunya, el projecte lingüístic dels centres ha de tenir en compte, quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, "poder iniciar un primer contacte amb l'ús oral d'una llengua estrangera, especialment en el darrer curs de l'etapa".

Als centres educatius públics de Catalunya -on hi ha gairebé el 70% de l'alumnat- només un de cada dos va rebre l'assignatura d’anglès el curs 2023-24, el darrer del qual es tenen dades. 64.085 dels 125.938 infants matriculats. En canvi, a l'escola concertada l'ensenyament de l’anglès al segon cicle d’infantil està molt més generalitzat: més del 89% de l'alumnat en fa.

Només a Andalusia es fa menys anglès

Amb un 62,6% d’ensenyament de l'anglès, Catalunya és la segona comunitat per la cua en percentatge d'alumnes d’infantil de segon cicle que tenen l'assignatura d’aquesta llengua. Només els alumnes andalusos en fan menys, el 60%, segons el ministeri.

La presència d'aquesta matèria a l'escola entre els 3 i 5 anys és més de vint punts inferior a Catalunya que a l'Estat en conjunt: un 62,6% aquí i un 83,7% a tot Espanya el curs 2023-24. De fet, són moltes les comunitats on el percentatge d'ensenyament de la llengua supera el 90% dels infants. Per exemple, al País del Valencià, més del 99% en fa, i a les dues Castelles, a La Rioja, Extremadura i Galícia, fa assignatura d'anglès tot l'alumnat sense excepció. En aquest sentit, també és a Catalunya on s'observa una bretxa més gran entre l'estudi de la matèria a la pública i a la concertada.

A més, entre el curs 2013-14 i el 2023-24, l'ensenyament de l'anglès en aquest nivell ha crescut a l'Estat, passant del 79% a l'actual 83,7%. En canvi, a Catalunya els últims anys no hi ha hagut progressos en aquest àmbit, més aviat al contrari. Segons dades del mateix Departament d'Educació, el curs 2015-16 l'ensenyament de l'assignatura d'anglès tenia fins i tot una mica més de presència que actualment, ja que en feia el 65% de l'alumnat d'infantil de segon cicle.

La intensitat o començar abans?

Però, començar abans està relacionat directament amb millors resultats? La professora honorària de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge especialitzada en adquisició de llengües i anglès, Carmen Pérez, respon que no. Segons Pérez, els ítems més importants en l'aprenentatge d'una llengua són el nombre d'hores, la intensitat i el tipus d'aprenentatge rebut. "Començar abans funciona sempre que hi hagi un programa fort, no un programa amb comptagotes", ha manifestat en declaracions a l'ACN. Assegura que "mai està malament començar aviat" però insisteix que això no és garantia de millors resultats en el futur.

Sobre les hores, explica que la recerca apunta que en fan falta 10.000 per aprendre una primera llengua des que es neix, això són més o menys quatre anys. Amb una segona o tercera llengua, assegura que passa el mateix: "calen hores". I també és això el que fa falta per aprendre una llengua estrangera a l'escola, remarca. En el cas de Catalunya, en general, veu "justeta" la càrrega d'hores actual d'aprenentatge d'anglès a les escoles catalanes.

Més enllà del nombre d'hores, destaca que és molt important "la intensitat" en l'aprenentatge i l'ús de la llengua en contextos comunicatius rics, així com tenir un professorat preparat.

La concertada competeix

Pel que fa a la diferència entre la concertada i la pública, Pérez afirma que l'escola pública està pensada per obtenir un bon nivell cobrint les necessitats de la població, "però les escoles no competeixen entre elles per atraure alumant". En canvi, assegura que la concertada sí que ha de "competir per una clientela", i per això creu que aposten per oferir l'anglès a totes les etapes, per "atraure l'interès de les famílies".

A més, apunta que quan als anys 90 va irrompre amb força l'anglès, deixant de banda per exemple el francès, l'escola pública va apostar per utilitzar la llengua per a ensenyaments curriculars, és a dir, fer activitats del currículum en anglès, tot i que no consti com a assignatura com a tal.

En l'anàlisi comparativa amb altres comunitats, Pérez demana tenir en compte que Catalunya té dues llengües, i això es reflecteix en hores al currículum. Afegeix que el país ha viscut també una realitat demogràfica diferent de la de moltes comunitats, amb l'arribada de molta població immigrada amb les seves pròpies llengües, i que ha requerit també una atenció lingüística especial.