Arriba el final de trimestre i, per tant, l'entrega de notes. A les sessions amb adolescents i famílies, és molt habitual trobar una emoció recurrent en aquestes dates: la decepció. Tant la dels joves, que esperaven fer-ho millor, com la de les famílies, que confiaven en una bona adaptació al nou cicle. El pas de primària a l’institut suposa un canvi molt gran: més exigència acadèmica, menys acompanyament personalitzat, més autonomia, canvis socials… I això, sovint, no es té prou en compte a nivell emocional.
És normal que el primer trimestre no sigui perfecte. Les notes no reflecteixen només coneixements, sinó també processos d’adaptació, emocions, inseguretats, canvis interns. Quan les expectatives són molt altes o rígides, el risc és que es generi una sensació de fracàs prematur que bloquegi el procés d’aprenentatge.
En aquest article, avui ens centrem en com viuen les famílies l'arribada de les notes, on poden aparèixer moments de tensió, incertesa o frustració. És habitual que, davant d’un rendiment acadèmic més baix del que s’esperava, apareguin dubtes i preocupacions. Però sovint, darrere d’unes males notes, hi ha molt més que falta d’estudi: pot haver-hi dificultats emocionals, una mala adaptació a l’institut, problemes socials o simplement un moment vital delicat. Per això, us recomanem que en lloc de centrar-nos només en el resultat acadèmic, és important entendre què hi ha al darrere i com podem acompanyar els nostres fills i filles en aquest procés.
Aquestes 6 claus poden ajudar-te a enfocar aquestes setmanes des d’un lloc més empàtic i constructiu:
1. Escolta, no interrogar
Quan arriben les notes, la reacció més comuna és fer preguntes com: "Per què tens aquest suspens?" o "Has estudiat prou?". Aquest tipus de preguntes solen bloquejar el diàleg. En canvi, obre converses amb preguntes que convidin a parlar → "Hi ha hagut algun moment agradable a l’institut aquesta setmana?"
Això permetrà conèixer el seu món emocional i generar un espai de confiança.
2. Valida el que sent, encara que no ho entenguis del tot
Molts adolescents se senten frustrats, perduts o pressionats, i no sempre poden posar paraules al que viuen. Encara que no ho comparteixis o no ho entenguis, valida la seva emoció → "Entenc que t’estiguis sentint així. És difícil."
Això els ajuda a sentir-se compresos, no jutjats.
3. Crea espais de calma i seguretat a casa
L’institut pot ser un entorn molt exigent. Per això, cal que la llar sigui un espai de refugi, no un lloc on continuen les pressions. Comparteix activitats sense parlar només d’estudis → Cuinar junts, caminar, jugar a cartes o veure una pel·lícula.
Aquests moments enforteixen el vincle i redueixen la tensió.
4. Potencia activitats que els facin sentir bé
Les notes no defineixen qui són. Reconnectar amb activitats que els apassionin (dibuixar, llegir, fer esport, ballar, escoltar música...) els ajuda a recuperar l’autoestima → L’adolescència és una etapa de descobriment: cal cuidar el benestar emocional tant com el rendiment acadèmic.
5. Focalitza’t en l’esforç, no només en el resultat
Valora l’actitud, la constància, els petits avanços. Si només premiem les bones notes, deixem fora tot el procés i alimentem la por al fracàs → "Sé que t’hi estàs esforçant, i això té molt valor."
6. Busca ajuda si cal
Si detectes que el malestar persisteix, que hi ha molta ansietat, canvis en l’estat d’ànim o rebuig total a l’institut, és important buscar orientació professional. Psicòlegs, tutors o orientadors escolars poden ajudar a posar llum sobre què està passant.
En resum, les notes són una oportunitat per obrir converses, no per tancar-les. Acompanyar des de l’empatia i la calma pot fer molta més feina que qualsevol càstig o retret. Recordem que l’objectiu no és només aprovar assignatures, sinó créixer com a persones.
