Per associació d'idees, si algú pregunta qui treballa a les escoles i instituts del país, el més normal és que la resposta sigui "mestres" o "professors". La realitat, però, és molt més àmplia i sovint quan es parla del personal del sistema educatiu es deixen fora molts perfils que acaben sent clau. Ara, a tocar de l'inici d'un nou curs escolar, a Nació repassem les figures que no són docents però que fan que els centres educatius funcionin. El repàs va des de la cuina a la fisioteràpia, i de l'educació infantil al suport psicopedagògic.
El primer que cal destacar és que del Departament d'Educació separen el personal que no és docent dels centres educatius en dues categories. La primera és la del personal d'administració i serveis (PAS). Això inclou des dels responsables de secretaria fins a la porteria o els treballadors de manteniment. També hi ha contractacions directes del personal de cuina. La segona categoria és la del personal d'atenció educativa (PAE), que és més extens i que complementa el projecte educatiu o que dona suport als infants perquè puguin fer classes amb normalitat.
En aquest segon cas, s'integren professionals del treball social, tècnics d'educació infantil, educadors d'escoles bressol, educadors d'educació especial -per a l'alumnat amb unes necessitats específiques- o els integradors socials. També cal incloure la presència de fisioterapeutes, que atenen sobretot alumnes amb discapacitats físiques, així com els logopedes. A més, habitualment es poden trobar psicopedagogs també als centres educatius. Alguns són fixes, sobretot als instituts. I d'altres venen com a suport, ja que existeixen unes unitats anomenades equips d'orientació i assessorament psicopedagògic (EAP) que donen servei a les diverses escoles i instituts del seu entorn. Per exemple, a Barcelona n'hi ha un per a cada districte.
Però encara hi ha alguns exemples més de treballadors que formen part de l'atenció a l'alumnat. "Cal comptar també les educadores socials, que també estan als centres però que en aquest cas no són contractades per Educació sinó que depenen d'altres instàncies de la Generalitat", explica Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari del sector educatiu, Ustec. En aquest cas, però, lamenta que en molts casos aquestes contractacions, que són útils sobretot per acompanyar canalla de centres d'alta o màxima complexitat, que són nouvinguts o que directament tenen situacions complicades a casa, depenen de contractes amb data d'inici i final. "A vegades fins i tot renoven el programa, però canvien la plantilla, i això dona molt poca seguretat als educadors socials que havien fet feina a una escola concreta", estableix Segura.
Més necessitats de contractació
En un sentit similar, l'informe La importància del rol del personal no docent de suport per un sistema educatiu inclusiu (2019) elaborat per personal del sector i investigadores de la Universitat de Barcelona (UB) assenyala que hi ha un perfil concret que és tractat de manera diferenciada. És el cas dels "zeladors o monitors de suport", però que acaben sent identificats com a "vetlladors". És un perfil clau en l'assistència a les escoles per a infants amb necessitats especials, però la seva contractació està externalitzada, a diferència de la resta de perfils.
"Els vetlladors i vetlladores, per tant, depenen de l'empresa que els subcontracta per hores lectives segons la demanda i sense garantir un horari compacte. Per arribar a fer una jornada de 25 hores (com a monitores de suport), en el millor dels casos, han de treballar en diversos centres ja sigui a l'etapa d'infantil, primària o secundària. Un cop acaba el curs, els i les vetlladores són acomiadades fins que comença un nou any acadèmic", resol el text acadèmic.
Amb aquest retrat, hi ha diferents punts de vista de les prioritats que cal encetar. El del sindicat majoritari és que s'ha de fer una aposta per augmentar la presència d'aquests perfils, que faciliten després la tasca educativa també de mestres i professors, i que són peça fonamental del dia a dia escolar. "Aquest personal ara com ara és insuficient. Són essencials per al suport imprescindible a un alumnat que cada vegada necessita una atenció individualitzada en més casos. I és aquest tipus de professional el que pot donar una atenció més adequada", remarca la representant d'Ustec.
A més, subratlla que hi ha perfils concrets, "com les infermeres escolars", que costa molt aconseguir que siguin presents fins i tot en casos de màxima necessitat. "Tenim molts alumnes amb malalties als quals s'han d'administrar injeccions, se'ls han de canviar vàlvules o tenen tractaments amb cures delicades. I això requereix aquesta figura", assenyala. En aquest sentit, demana que l'administració faciliti la feina de les famílies que la demanen i que hi hagi una a cada centre on hi ha estudiants amb situacions de salut exigents.
Psicopedagogs als instituts: entre el reforç i les millores
Un tema a banda és la figura del psicopedagog. Aquesta figura, que està a disposició de tots els alumnes, la veuen diferent des d'Ustec i des del segon sindicat amb més suports al sector educatiu: Professors de Secundària (Aspepc-sps). Per una banda, Segura insisteix que hauria de dimensionar-se millor el nombre de psicopedagogs que estan de manera habitual als centres educatius i ajustar-ho a la demanda. En aquest cas, posa d'exemple el cas de les dues germanes bessones que van saltar d'un balcó a Sallent l'any 2023, quan tenien 12 anys. Una d'elles va morir. "En aquell centre, per exemple, no pot ser que hi haguessin 300 alumnes i que només estiguessin atents per un únic professional. S'ha de fer un reforç als instituts amb més complexitat", resol la portaveu del sindicat Ustec.
Preguntat sobre la figura dels orientadors i psicopedagogs, en canvi, el membre d'Aspepc-sps David Rabadà es mostra més desconfiat amb la necessitat de reforçar aquest perfil. "Hi ha un psicopedagog a cada centre. N'hi ha d'haver més? No. En tots els anys que he exercit la docència sempre hi ha algun alumne que has de derivar al servei de psicopedagogia, l'acompanyen, se't diu què li passa, i llavors es pot demanar un informe d'intervenció a l'aula, per millorar la seva situació. Jo ho he fet, he preguntat què he de fer. I mai m'ha arribat cap informe d'actuació a l'aula", exposa Rabadà, que per contra reivindica que cal dotar de més eines els docents i millorar les seves condicions laborals.
Així, mentre aquest debat fluctua entre la petició de més presència psicopedagògica i alguns canvis en el funcionament d'aquest servei, el que es referma és que la necessitat existeix. Com amb tants altres perfils esmentats, l'escola s'evidencia necessitada d'una plantilla plural i pendent de les situacions de l'alumnat més vulnerable.
