Jonathan Borba

Parlem del retard en la parla d'infants nascuts en pandèmia

Pediatres i logopedes observen un retard en la interacció, socialització i adquisició del llenguatge

Jonathan Borba
"Va néixer un mes abans del confinament, i ara als 22 mesos només diu mama i papa", ens diu l'Ivette a través de l'Instagram de Criar.cat.

"El meu fill farà dos anys i encara no diu ni una paraula", ens explica l'Eli. "L'hem portat a la neuropediatra, i tot bé. Això sí, ens diuen que le protocol és fer-li una prova d'oïda amb sedació per descartar un problema major", ens explica.


"Li costa distingir sons similars. Tant pot dir tapa com papa o capa per referir-se a la mateixa cosa. Ha trigat més a parlar del que és habitual, però imagino que no veure la cara de les educadores de l'escola bressol ni de les properes quan estem a l'exterior no ha ajudat"; ens explica l'Anna, una altra mare d'una criatura nascuda en plena pandèmia. "També li costa distingir les expressions facials pel que fa els sentiments"; afegeix. 

En una enquesta realitzada a l'Instagram de Criar.cat a familiars d'infants de 18 mesos a 4 anys, en la qual ens ha contestat un centenar de persones en 24 hores, el 58% de les persones enquestades ens han contestat que les seves criatures tenien problemes o retard en el llenguatge. Entre les respostes més habituals hi hem trobat infants nascuts al març, abril o maig del 2020, que amb quasi 2 anys diuen menys de 10 paraules. 


Tot i això, el 34% de les famílies d'infants d'aquesta edat enquestades han afirmat que les seves criatures no tenien cap problema de llenguatge, i el restant no ens poden comparar-ho o no ens ho saben dir del cert. Les xifres quadren amb el que han detectat una sèrie de professionals. 

Les criatures de menys de 3 anys han estat les més afectades pel que fa al llenguatge i a la parla pel que fa a les conseqüències del confinament. "Va ser el primer que vam observar"; ens comenta Margot Ripoll, logopeda infantil, psicòloga i directora d'Uditan psicologia. De fet a Criar.cat ja en vam parlar del tema.

"Més tard van arribar casos de trastorns de l'alimentació i actualment casos d'ansietat extrema en preadolescents i adolescents amb intents suïcides i moltes autolesions"; assegura l'experta. 

Des de l'Àmbit d'Atenció Primària també han detectat la problemàtica, i treballen amb un equip de psicologia especialitzat en perinatalitat i petita infància per a fer recerca: "A les revisions de protocol d'activitats preventives a l'edat pediàtrica veiem un retard generalitzat del llenguatge i vam decidir conjuntament amb l'equip de psicologia de Bruc Salut, elaborar unes infografies per ajudar a les famílies a treballar el llenguatge a casa", ens explica a Criar.cat Emma Prims Corbella, infermera de pediatria del CAP Roquetes-Canteres l'Àmbit d'Atenció Primària de Barcelona. 


"Les criatures estan començant a parlar més tard del que és habitual", explica Marianna Mambie, presidenta de l'Associació de Pediatria d'Atenció primària de Balears. "El normal és que a l'any diguin una paraula, als 18 mesos ajuntin dues paraules i a partir dels dos anys comencin a fer frases més curtes, però ara estan començant molt més tard", explica al mitjà 20 minutos. 

A més, segons diu, han detectat criatures que han presentat dificultats per relacionar-se amb els altres, i fins i tot que presenten alguns trets de trastorn d'espectre autista", explica. 

Per què pot haver afectat al llenguatge i parla? Quins factors han influït?

L'ús de la mascareta ha dificultat la qualitat de la parla, pot afectar a sons aguts i al fet que sigui més difícil de copsar i imitar com es produeixen els sons. L'Helena Izquierdo, psicòloga i psicoterapeuta, directora d'Escoleta dels Encants, ens explica que quan els bebès aprenen a parlar observen i fan una triangulació ulls-boca boca-ulls i van fent aquest aprenentatge de la parla i de les emocions veient com es produeix aquesta comunicació. 

Disminució de la interacció social: la interacció també té a veure amb fixar-se amb l'altra persona, veure els gestos i voler-los imitar. Això amb una pantalla no passa tant. 

Manca d'acompanyament: En el cas d'infants nascuts durant el confinament les mares d'aquests nounats també van estar molt aïllades, es van paralitzar molts grups de criança i tot i que hi ha molta informació a les xarxes també hi ha molta desinformació.

Algunes fins i tot van haver de viure situacions traumàtiques, com separacions dels seus bebès, en cas que fossin positives de Covid, i tot plegat afecta en la criança i encara més en situació de postpart.
Alba Carreres
Responsable editorial de Criar.cat
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis més de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
6 testimonis de violència obstètrica
Imatge il·lustrativa
Rafael Henrique
per Paola Roig
No totes hem de parir en una banyera al saló de casa nostra, ni tampoc hem de fer-ho a la sala de parts d'un hospital
Imatge il·lustrativa
per Alba Carreres / Roger Aranda
Claus per posar límits amb l'ús de pantalles
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres