Jonathan Borba

6 coses que pots fer per ajudar-los a guanyar autonomia

Són consells d'una educadora i especialista en educació emocional

per Criar.cat
Jonathan Borba
Conquerir l'autonomia implica també reforçar l'autoestima i la confiança en un mateix/a. Quan l'infant sent que pot anar conquistant petits reptes, se sent més hàbil i capaç.

En aquest procés també els estem donant espai i temps per realitzar les accions i desenvolupar-les al seu ritme. D'aquesta manera, arriben a conèixer-se millor i aprendre tant de les dificultats com de les petites frustracions.


I, a més, permet a l'adult acompanyar la gestió emocional que suposa topar amb dificultats i reforçar l'adquisició de recursos útils per a tota la vida. 

L'educadora Marta González, especialista en educació emocional, ens dona alguns consells per ajudar-los a conquerir l'autonomia: 


No el sobreprotegeixis: el fet que ho faci tot l'adult perquè no visqui cap frustració, provocarà que deixem a l’infant completament dependent de l'adult.

No neguis ajuda: voler que ho faci sol/a sense la nostra ajuda quan encara no està preparat/da provocarà que senti grans frustracions que el faran sentir que no és capaç de realitzar les coses per ell mateix i això també serà contraproduent per la seva autonomia i autoestima.

En tots dos casos, a llarg termini, el resultat serà un infant amb poca autoestima, vulnerable a les situacions d'abús o poder d'ell cap als altres o dels altres cap a ell, i també amb pocs recursos i eines per gestionar la frustració per afrontar les dificultats que es puguin presentar al llarg de la seva vida.

Observa les senyals que ens evidencien que ja es troben en el procés de conquesta de la seva autonomia. Per exemple, si volen ajudar a la cuina amb alguna recepta, si volen posar-se l'aigua, si volen obrir la tapa del iogurt, si volen rentar-se les mans sols, si volen mocar-se sols,...

Hi ha tantes coses que sorgeixen d’ells/es mateixos/es! De fet, l'autonomia és inherent a l'ésser humà. I del que es tracta és de no frenar aquest instint tan natural per ser cada cop més autònom i esdevenir una persona diferent de les altres amb unes necessitats i desitjos propis.


Facilita'ls l’accés a diferents espais: al vàter quan ells ho necessitin per ajudar en el control d'esfínters, a la pica per rentar-se les mans amb un tamboret, al seu llit per poder estirar-se si ho volen i per poder baixar amb facilitat si es desvetllen a la nit o, fins i tot, per accedir a les seves joguines per així ser capaços de disposar-les i també retornar-les al seu lloc quan ja no hi vulguin jugar, etc.

En els casos en què les accions que volen emprendre impliquin un perill com, per exemple, si volen tallar la carn ells sols, podem optar per buscar alguna alternativa. Així, en aquesta situació, una solució pot ser facilitar als infants utensilis que els ajudin a realitzar l'acció sense perill, per exemple, amb un ganivet petit de serra però de punta rodona o amb algun utensili adaptat per infants.

Fes-lo sentir capaç: l'adult pot observar i acompanyar l'infant sempre que ho necessiti, amb un acompanyament afectuós, encoratjant-lo i fent-lo sentir capaç.

Donar espai i temps perquè pugui provar de realitzar una acció al seu ritme o bé, si té dubtes, explicar-li què pot fer per aconseguir el que vol. També pot mostrar com realitzar una acció i deixar després que sigui l'infant que ho provi.

Acompanya la frustració: si no ho aconsegueix, caldrà acompanyar la frustració amb paraules amoroses i fent-li saber que és natural que es frustri i que necessiti la nostra ajuda, sobretot en infants més petits, caldrà reduir pressions i permetre quan calgui, la nostra intervenció i ajuda.

També serà important tenir present que caldrà una actitud de l'adult serena i calmada davant dels possibles problemes que puguin sorgir, com per exemple, quan un infant de l'etapa 0-3, en agafar el got per beure aigua li rellisqui i es trenqui. Reaccionar cridant o castigant-los és del tot contraproduent per la seva autoestima.

En canvi, es pot explicar el que ha passat de forma breu però clara i fer-li saber que és normal i que a vegades pot passar. I tot seguit, proposar o demanar una solució per intentar que no torni a passar, com per exemple, apropar més el got o agafar-lo amb les dues mans.
 
Marta González Saborit és educadora infantil especialitzada en educació emocional
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres