M.M.

Què passa amb les escoles bressol als petits municipis?

El pla d'implantació del primer cicle d'infantil a les escoles rurals genera adhesions i recels

31 de gener de 2023 a les 08:00h
M.M.
L'escola bressol de Vilabertran (Alt Empordà), La Quitxalla, té 27 alumnes. Són infants d'entre 0 i 3 anys del municipi i de l'entorn de Figueres, que no pot donar plena cobertura a la demanda de places públiques que rep cada any. Fa poc, les famílies han sabut que el curs vinent s'incorporaran a l'escola Torre d'en Reig, que acull infants des d'I3 fins a sisè de primària. 

L'ajuntament ha aprovat adherir-se al procediment d'implantació del primer cicle d'infantil a les escoles rurals, una via que des del 2016 la Generalitat ofereix als petits municipis sense escola bressol o amb dificultats per mantenir-la per tal de poder garantir l'escolarització d'infants d'I1 i I2 al mateix poble contribuint, així, a frenar el despoblament en zones rurals. 


Aquest curs, i després de finalitzar la fase experimental, 52 municipis s'han adherit al pla ampliant la xarxa d'escoles bressol rurals de Catalunya a un total de 122 llars. Això ha permès incorporar infants d'entre 1 i 3 anys als centres educatius de petits pobles que fins ara havien de ser escolaritzats en municipis més grans. I, alhora, destensionar alguns ajuntaments petits que no podien sostenir l'escola bressol amb una ràtio baixa d'alumnes. 

I és que la Generalitat té quantificat que acollir-se al pla suposa un estalvi de mitjana d'uns 25.000 euros anuals per als ajuntaments, que passen només a aportar 5.000 euros l'any destinats a cobrir part del cost del personal. 


Fortià (Alt Empordà) és un dels municipis que ha aplicat la mesura aquest curs i en fa una valoració molt positiva. "Per 5.000 euros l'any, la Generalitat està oferint dos cursos més al nostre municipi que no teníem i que les famílies havien de buscar fora", argumenta l'alcalde. "Crec que és una gran solució per als petits municipis on no hi havia escola bressol", afegeix.

L'ajuntament ha hagut d'avançar una inversió d'uns 50.000 euros per adequar els espais interiors i exteriors de l'escola rural al primer cicle d'Infantil, però la Generalitat ho retornarà en forma de subvenció. 


Tot i així no tot són beneficis, segons els municipis consultats per Criar.cat, que  manifesten contrapartides. A Cabanes (Alt Empordà), per exemple, ja fa anys que està en funcionament. El municipi s'hi va adherir al 2016, quan va començar a desplegar-se de forma experimental. En aquell moment, va ser l'última carta per poder salvar l'escolarització dels 3 o 4 infants que hi havia a l'escola bressol del poble.

Ara, i després d'aconseguir gràcies a aquesta mesura que les famílies del poble hagin pogut mantenir escolaritzats els seus fills al municipi, ja sumen més de 10 alumnes d'entre 1 i 3 anys, i la ràtio s'ha fet, segons la directora del centre, insostenible per una sola educadora tal i com disposa el pla.

"En aquests moments no podem oferir el servei amb tota la qualitat que ens agradaria. Deu alumnes per una sola educadora és insuficient, tenint en compte que tenen edats i necessitats diverses", explica Mireia Peral. 

De fet, l'ordre de la Generalitat fixa que pot haver-hi fins a 13 alumnes amb un sol tècnic/a d'educació infantil, seguint la ràtio establerta per I1. Per això, les escoles adherides reclamen la figura de l'educador/a de suport, com disposen les llars municipals. 

La ràtio és la principal contrapartida que hi veuen tots els municipis consultats, així com el fet de no poder acollir nadons ja que el pla exclou els lactants tot i que els permisos de naixement que fixa l'Estat actualment no arriben encara a cobrir l'any de vida dels nadons. 

Cabanes ha pogut mantenir les instal·lacions de la llar. Un avantatge que no tenen els municipis que s'han adherit al pla sense disposar prèviament d'una llar d'infants, com Fortià, i que han hagut d'adaptar espais de les escoles a l'etapa de primer cicle d'infantil. 

Altres petits pobles que han declinat, per ara, adherir-se al procediment. És el cas d'Ordis (Alt Empordà), que ha estat estudiant la possibilitat de fer-ho aprofitant que s'acabava la concessió del servei. "L'escola bressol és una aposta del municipi, té 40 anys d'història i mai ha tancat. Acull infants del poble i dels voltants, i l'any vinent hi ha previsió d'incorporar nadons que es quedarien fora d'aquest servei si s'integra a l'escola rural", al·lega la seva alcaldessa, Anna Torrentà. 

Com Ordis, tampoc ho veuen clar les famílies de l'escola bressol de Vilabertran, on la integració dels dos cicles d'Infantil tindrà, segons denuncien, efectes molt negatius per als infants i el mateix municipi.

Per una banda, es reduirà en 28 places l'oferta 0-3, deixant sense servei als lactants i els infants no empadronats -actualment 21, segons l'ajuntament- que també contribuïen a mantenir activa l'escola rural. També denuncien que afectarà negativament la qualitat del servei, ja que passaran de tenir quatre educadores a tenir una sola tècnica d'educació infantil, afectant directament els seus llocs de treball. I, finalment, el calendari escolar també es veurà afectat ja que seguirà el de segon cicle d'infantil deixant descoberts els mesos d'estiu. 


L'ajuntament d'aquest petit municipi empordanès al·lega que és un servei deficitari, però les famílies de Vilabertran defensen que no té cap sentit que el municipi s'aculli a aquesta ordre tenint en compte el rendiment del centre. "Si atenem al pla d'ensenyament veurem que aquesta mesura no està pensada per un municipi com Vilabertran que ja compta amb una llar d'infants a ple rendiment, sinó per municipis amb baixa densitat de població, amb un nombre d'infants d'entre un i tres anys molt reduït, on no resulta sostenible la creació d'una llar d'infants", denuncia l'AFA.  

I és que el pla, tal i com descriu la mateixa ordre, està pensat per evitar la pèrdua d'alumnat en aquestes petites poblacions, contribuint a l'empobriment de la vida comunitària i a la despoblació. "Aplicat en aquest cas, el que farem és perdre alumnes i qualitat de servei", explica Mireia Peral que és també mare d'un alumne de l'escola bressol de Vilabertran

Per tot plegat, l'associació de famílies de l'escola bressol s'ha començat a mobilitzar i es reunirà properament amb l'ajuntament per reclamar que no es tanqui la llar. L'última paraula, però, la tindrà la Generalitat. 
Irene Ramentol
Responsable editorial i de projecte a Criar.cat
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Àlex Gómez Ribera
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Txus Garcia
Masies, cases i apartaments ideals per un cap de setmana o les vacances escolars, de la mà de Benvinguts a Pagès
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Imatge il·lustrativa
Allan Mas
Els infants i adolescents que fan activitat física a la tarda cal que facin un berenar lleuger i amb hidrats de carboni d'absorció lenta
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat