Setmana de Carnaval a les escoles. Cada dia hi ha la consigna de dur algun element de disfressa: un pentinat, un complement, un indumentària divertida, etc.

I, malgrat no és una obligació, les criatures senten inevitablement pressió per seguir la inèrcia del que dicta el centre. Si no, es veuen empeses a desmarcar-se del seu grup d'iguals en unes edats en què sentir-se integrat a l'aula, i a l'escola, té molta importància. I això, acaba comportant conseqüències, sovint imperceptibles però molt nocives, per als infants. 

En algunes escoles, els alumnes que no es disfressen reben farina. En altres casos, comentaris o burles per no seguir les normes de la festa. Per això, "cal reflexionar més enllà de la tradició", ens convida la pedagoga Romina Pérez Toldi. Sobretot, quan aquesta ha estat concebuda des de la mirada adulta i poc conscient vers la infància.

"És un exemple de violència subtil, perquè fereix les criatures", explica. "Va minant-les, fent-les sentir insegures, humiliades o aconseguint que perdin la confiança en l'adult. Són pràctiques o rutines, que es poden colar en el dia a dia de les escoles, i que succeeixen quan desconnectem de l'infant, quan no pensem o reflexionem sobre les conseqüències d'una determinada manera de fer pel simple fet que sempre ha estat o s'ha fet així", argumenta. 

Molts cops es pensa que disfressar-se és educatiu, que participar de la festivitat és educatiu perquè al cap i a la fi forma part de la nostra cultura, i que és bonic que segueixi sent així. 

Però el cert és que disfressar-se és molt més que participar d'una tradició. Disfressar-se implica transformar-se, ser una altra cosa, sentir-se i mostrar-se als altres de forma diferent. La disfressa ens confereix una altra pell, una altra actitud i un estat d'ànim particular.


És quelcom tan íntim sobre la teva identitat que necessita ser abordat amb molta cura i, sobretot, respecte vers l'infant si hi ha de participar i gaudir-ho. En cas contrari, pot ser d'allò més aterridor, incòmode o humiliant, ni decidit, ni comprès pel mateix infant. 

"Cal buscar alternatives, perquè n'hi ha, que permetin incloure el Carnaval a l'escola sense que passi per aquestes formes de violència subtil", proposa la pedagoga. 

I en cas que es donin dinàmiques d'assetjament en aquest context, és important que les educadores ho acompanyin, aprofitant l'oportunitat per treballar-ho a classe, i que les famílies puguin comunicar-ho i tractar-ho amb el tutor/a i la direcció si s'escau.