Gestió emocional: rabietes, emocions, límits i vincle

Rafa Guerrero, director de Darwin psicólogos, ens ofereix un #CriarTalks interessant sobre emocions i com gestionar-les amb les nostres criatures

per Criar.cat
 
Com i quan s'han de treballar les emocions? Hem de deixar plorar els nostres fills i filles? Com hem de gestionar les rabietes? Què cal fer davant d'aquesta allau d'emocions? Són preguntes que ens fem la majoria de famílies preocupades per la gestió emocional de les nostres criatures.


El Rafa Guerrero, director de Darwin Psicólogos, ens ofereix una #CriarTalks de 30 minuts dirigida a persones interessades en resoldre aquesta mena de situacions.

Aquí teniu un resum de la conversa que vam tenir amb ell: 


Què és la intel·ligència emocional i com podem treballar-la a casa? 

Partim de la base que és quelcom que s'aprèn. Tot i que hi ha determinats gens que facilitaran o la complicaran, la intel·ligència emocional s'adquireix casa i es pot reforçar també a l'escola

Reconèixer les emocions bàsiques, que estic experimentant ràbia, que sento por, que estic alegre, que sento enveja i ser conscients d'elles, és un bon exercici per regular-les de manera adequada i actuar-les duent a terme models assertius.

Com i quan s'ha de treballar l'educació emocional? 

La gestió de les emocions s'ha de treballar des del primer moment, fins i tot abans del naixement. Hi ha molts estudis que arriben a la conclusió que com està la gestant, per exemple els nivells d'estrès, afectarà en molts aspectes.

Hi ha molts elements per treballar aquesta estabilitat. La paciència és un d'ells, dedicar temps a estar amb les nostres criatures i formar-se en intel·ligència emocional és clau. 

Dius que no hem de deixar plorar les nostres criatures, que hem de satisfer les seves necessitats però, d'altra banda, dius que no els podem dir que no plorin. Com hauríem d'actuar en aquests moments com a pares?

Quan algú plora és quelcom que s'escapa del nostre control. Desgraciadament la societat té entès que l'aparició de l'emoció és algo del qual n'hem de tenir control, i no és cert. Les emocions passen de manera irremeiable, vulguem o no vulguem.

Desgraciadament a la societat se'ns educa per ocultar les emocions

El que no podem fer és tenir com expectativa que no apareguin emocions pel sol fet que som mamífers. Entendre que l'emoció passarà, que pot aparèixer ràbia, la tristesa, l'alegria, l'enveja... passen sí o sí. Una cosa és l'aparició d'aquesta emoció i l'altra la conducta. 

A la nostra societat la manifestació de la tristesa, que és quelcom natural, incomoda a la persona adulta i tendim a controlar la conducta o distreure'l. Tractem de buscar sortides que no deixen de ser deixar a un costat les emocions i manifestar-los d'una manera encoberta que les emocions no els hem de fer cas. I això com a conseqüència que aquestes criatures són analfabetes emocionals: no saben el que és la ràbia, la tristesa, no saben identificar-la ni saben expressar-la de manera adequada.

L'emoció és legítima sigui la que sigui, però no vol dir que la conducta estigui justificada. Educativament parlant es tracta de tenir aquestes emocions, reconèixer-les, expressar-la al nucli proper, però hi ha conductes que no són respectuoses ni cap a tu ni cap als altres. 

És legítim apartar la criatura d'un grup quan tingui aquestes conductes? Què en penses del "racó de pensar"?

Quan una criatura du a terme una determinada conducta, és que vol dir alguna cosa. Si nosaltres com a persones adultes som capaços de donar al grup el que realment necessiten en la seva justa mesura no hi haurà cap problemàtica de manera habitual.

Si a l'aula tenim un alumne, que s'està, el que en diem "portant malament" (concepte que em sembla bastant desafortunat), de manera habitual. Si el que fem és apartar-lo del grup, estem posant encara més llenya al foc. El que ens està demostrant aquesta conducta és que necessita alguna cosa, segurament ser integrat, ser vist i ser important.

Treure un alumne de classe no s'ha de fer ni èticament, ni moralment ni emocionalment

Molts professors de secundària em pregunten: el puc treure de classe? Legalment no es pot i èticament, moralment i emocionalment no s'ha de fer. Aquesta criatura t'està volent dir alguna cosa. La dificultat de la persona educadora està en descodificar aquest missatge. Encara que de vegades la societat o aquest impuls ens faci tenir aquesta conducta d'expulsar-lo, la realitat és que aquesta persona necessita tot el contrari, necessita que li facis cas i no mirar en direcció contrària. 

Dius que les criatures han d'aprendre a patir moderadament amb els seus pares i/o mares. Com s'ha de fer i a partir de quina edat? 

Des del primer moment. Les nostres criatures han d'aprendre a patir, també durant els primers anys de vida, perquè significa posposar-los. (A mi no m'agradaria que els meus pares m'haguessin aplanat el camí i de cop i volta amb 18 anys em trobés amb un seguit d'emocions que mai he experimentat).

Les nostres criatures han d'aprendre a patir

La millor vacuna emocional que podem posar a les nostres criatures és que aprenguin a patir moderadament amb l'ajuda d'un adult, situacions de por, de ràbia... la pròpia vida ja ens planteja situacions amb aquestes emocions.

Alguns nens per la nit tenen por de bruixes, de llops... aprofitem aquests moments per poder-los ajudar a tolerar la por, la frustració. Quin millor moment d'aprofitar-ho que quan són petits i tenen una gran plasticitat cerebral per anar fent aquest entrenament. Per això és fonamental que com a mares/pares siguem conscients que no els hem d'aplanar el camí. 

Al vídeo amb en Rafa Guerrero també parlem sobre la mort (minut 14.44), sobre com fomentar l'autoestima (20.00), preadolescència i adolescència (minut 23)
 
 
T'ha agradat aquest contingut?
 
 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Patrick Fore
La nutricionista Gemma Salvador Castell ens explica com educar a no malbaratar aliments
Imatge il·lustrativa
Claudia Maccioni i Alba Carreres
El testimoni de mares que han parit amb mascareta
Imatge il·lustrativa
Hollie Santos
Des del projecte de recerca de BeMother ens faciliten aquesta eina de detecció precoç
Imatge il·lustrativa
Cedida per la família
Parlem amb l'Àlex Roca, pare del Lluc, un nen amb una miopatia miotubular
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres