Quins són els costos de ser mare? Ens expliquen què significa ser mare abans de ser-ho? A què hem de renunciar quan ho fem? Podem no renunciar?

Un informe de la Universitat Pompeu Fabra analitza la ideologia de la maternitat intensiva com eix de la violència simbòlica. Però, què és realment la maternitat intensiva?

El concepte de maternitat intensiva està inspirat en Sharon Hays (1998), qui entenia el concepte com la dedicació de les dones en exclusiva a tenir cura de les criatures. La maternitat com a eix de la identitat femenina i en les quals les seves pràctiques estan associades a la lactància exclusiva i prolongada i de l'aferrament del bebè, la criança respectuosa i la dedicació del temps de criança, que per altra banda pot portar implícita un sacrifici o renúncia. 

I és que resulta que les dones perdem un 11,3% del nostre sou després de tenir un/a fill/a, mentre que els homes només el 0,15%.

Els costos de la maternitat no només són laborals, també ho són emocionals. El 9% de les dones que són mares estan penedides de ser-ho i un 18% se senten desenganyades i tot i que potser vulguin tornar a tenir criatures, no se senten felices.

La xifra de naixements de mares de més de 40 anys ha crescut un 63,1% en 10 anys i l'estat espanyol és el segon lloc d'Europa amb la mitjana d'edat més alta, que se situa en 32,2. En l'àmbit de conciliació, segons dades del 2019, el 77% de les dones té jornada reduïda, mentre que el 4,5% dels homes la tenen. 

A quines conclusions han arribat? La ideologia de la maternitat intensiva està interioritzada tant en mares com en filles, la qual cosa genera a les mares un sentiment de culpa i renúncies sistemàtiques. A les filles aquest fet genera una visió binària: o són conseqüents amb la renúncia o són lliures.

Davant d'aquest sentiment generalitzat de culpa, segons conclou l'estudi, el fet de fer pinya amb altres membres de la família i/o amistats ha permès complir uns certs ideals de maternitat i tenir una visió positiva de ser mares.

En canvi dones que han viscut la maternitat en solitud han tingut més sentiment de culpa i han viscut més intensament les seves frustracions en relació amb la renúncia.

Un altre fet curiós observat és que tot i que les renuncies tenen a veure amb els problemes estructurals del sistema, la majoria de mares enquestades no són crítiques amb aquest. Accepten que han estat mares perquè elles han volgut i que això va implícit amb el sistema. 

Per últim, tal com explica la coordinadora del projecte Mittzy Arciniega Cáceres, la violència simbòlica és exercida pel sistema patriarcal. És a dir, dotar a les tasques de cures els recursos suficients i atorgar a aquestes cures el prestigi social pertinent facilitarà que la criança de les criatures deixi de ser una qüestió de gènere i homes i dones puguem transitar de l'espai públic a l'espai privat en igualtat de condicions, sense culpes ni frustracions.