Acompanyar les sexualitats de les criatures, tenir recursos per fer-ho, cuidar la intimitat i les seves experiències vinculades amb la seva sexualitat i les seves relacions és una assignatura pendent per a moltes famílies. 

Parlar de sexualitat i de relacions sexoafectives de manera natural és clau, segons ens explica Júlia Sánchez Andreo, especialista en educació viva, afectiva i sexual a La Ciranda. Parlem amb ella sobre com i quan les famílies hem de començar a treballar aquests temes. 

Quan cal començar a parlar de sexualitat? Les criatures ja neixen amb un cos sexuat, ja neixen amb genitals, és important començar-los a anomenar igual que anomenem les altres parts del cos des del naixement.

Anomenar-los pel nom propi, el que permet la comunicació amb l'altres, és important perquè si no saben anomenar-lo quan són més grans acaben trobant un vocabulari, fins i tot més despectiu i relacionat amb l'insult. És important alfabetitzar genitalment, és una part prou important com perquè tinguin el recurs per anomenar-lo.

Com cal fer-ho? En primer lloc hem d'entendre que l'educació sexual no va entorn de la sexualitat adulta, el coneixement dels propis genitals és important tant amb nens com amb nenes. 

A cada edat ho farem de manera diferent. A la primera infància, en moments de dutxa, canvis de bolquer, o si hem de posar-hi crema cal anomenar-ho com a tal "et poso la cremeta als llavis de fora, als llavis de dintre", per exemple. 

Si alguna nena s'està explorant podem també dir-li com se sent, o com es nota. És important que sàpiguen què són els llavis, la vagina, el clítoris... com saben què són els peus, el nas o la boca. 

És important que sàpiguen què són els llavis, la vagina, el clítoris...com saben què són els peus, el nas o la boca

L'exploració i el descobriment genital es comença a donar a partir dels 3 anys i està força relacionat amb la retirada del bolquer. En el moment que deixes els genitals al descobert és normal que algunes criatures comencin a notar sensibilitat a la zona. I no només els nens, també les nenes comencen a descobrir què és el clítoris cap a aquesta edat. 

Hi ha nens que a partir d'aquesta edat també estan descobrint les ereccions, com el penis es posa més dur quan per exemple té pipí, o a la nit. Els genitals de nens i nenes són sensibles i pot ser que a qualsevol edat la notin.

Si hi ha exploració genital els has de poder explicar a quins espais estan preparats per poder-la dur a terme, si ho considerem. 

I a la preadolescència? Com cal tractar els temes de sexualitat?
En aquesta etapa cal alfabetitzar. Normalment aquí es parla dels genitals des de l'insult, sobretot en masculí. Cal també poder parlar dels canvis de la pubertat, del creixement dels pits, del desenvolupament dels testicles, de les gònades sexuals, d'alçada, de pes, de la figura, la primera menstruació, del cicle menstrual, de la primera ejaculació.


A l'escola no hi ha un currículum preparat per parlar d'educació sexual i depèn de cada centre. L'únic que hi ha dintre el programa a educació infantil i primària es parla de la reproducció humana a cinquè o sisè, i a la ESO es parla de mitjans d'anticoncepció. No es parla de res més: ni higiene, ni plaer, ni consentiment, ni prevenció. Hi ha una proposta de la generalitat (coeduca't) i hi ha una proposta curricular per introduir l'educació afectivosexual a totes les etapes educatives des d'infantil fins a secundària. 

Com es pot treballar des de casa aquest consentiment?
Hem d'acompanyar als infants a ser asertius. Poder treballar amb els infants el sí, el no i també el no ho sé. Perquè la major part de les respostes serà no ho sé. Això es pot treballar en qualsevol moment. Cal respectar la seva resposta i assegurar-nos que altres infants també la respectin.

El consentiment implica que les persones que participen d'aquest consentiment ho entenen, la informació ha d'estar clara, s'ha d'entendre i han d'estar d'acord.

Un dels temes que preocupa a força famílies és de cara la construcció de gènere, els rolls i els estereotips. Què podem fer?
Recomano obrir una mica les perspectives, que poguem donar més espai a les identitats, de què vol dir ser nen o ser nena i que poguem incloure el tracte neutre, que poguem parlar els nens, les nenes, ils nenis. Com a adults hauríem de poder integrar aquesta tercera via. Els nens tenen dret a no tallar-se el cabell, a vestir de rosa, les nenes a tenir el cabell curt o a no portar faldilles, a desfer aquest binarisme.


Com podem treballar des de casa perquè els nostre fills i filles tinguin relacions sanes emocionalment i també amb la seva sexualitat?
Si abans n'has parlat, per molt que hi hagi una etapa de latència on no volen parlar amb tu, però si als 7 8 anys has estat disponible i quan t'han preguntat has estat present segurament més endavant, encara que hi hagi distància contaran amb tu.

Relacionalment han d'integrar el consentiment, el bon tracte posar en valor i anunciar i assenyalar quan hi ha actituds violentes, sexistes o homòfobes, també amb els materials visuals que consumeixen.