Marta Ramos, una dona de Caldes de Montbui va denunciar als Mossos i també a través de xarxes que el seu exmarit s'havia endut el seu fill de 10 anys fora de Catalunya. Uns dies més tard, l'home la va contactar dient-li que li tornaria el seu fill.  

Com ella, centenars de dones i infants pateixen la violència vicària i no sempre acaba aquí. "No hem d'oblidar que els infants també són víctimes de tot plegat. És evident que és violència de gènere però a més hi ha unes criatures que estan patint aquesta violència", explica Júlia Humet Ribas, advocada experta en violències masclistes de Nèmesi Advocades. 

La violència vicària és una manifestació de la violència masclista que s'exerceix amb l'objectiu de fer mal a la mare però utilitzant els fills. En els casos més extrems el pare acaba assassinant les criatures, com va passar en el cas de Tenerife.

"Se n'ha començat a parlar quan hi ha hagut casos d'assassinats, però en casos de separacions conflictives amb violència o amb antecedents de violència de gènere són eines que s'utilitza" explica l'advocada.

De quines formes es pot manifestar?

Emportant-se la criatura: és una de les més visibles i conegudes
Deixant de pagar la pensió o despeses
Bloquejant qualsevol decisió que la mare vol prendre: negant-se per exemple a apuntar la criatura a una activitat extraescolar
Interposar procediments al jutjat per modificar temes de la custòdia: anar-la modificant constantment
Utilitzant les criatures per anar en contra de la mare: parlant-li malament d'ella o obligant-los a prendre partit 
Utilitzant eines molt més subtils on s'utilitzen les criatures per acabar fent-li mal a la mare

Com es pot detectar? 

"En els casos més greus que acaben en assassinats, normalment hi ha hagut prèviament amenaces a la mare dient-los que no els veurà mai més. No es fa prou cas d'aquestes amenaces, molt sovint són menystingudes per les autoritats tot i que de vegades hi ha hagut fins i tot denúncies prèvies, com en el cas d'un pare de València que va matar les dues filles", explica Júlia Humet Ribas.

Sempre hi ha senyals abans, assegura. La violència de gènere sempre comença amb coses petites, com en aquest cas de l'infant de Caldes de Montbui, que estava interposant processos a la mare. "Ja havia estat fent coses menys greus abans de segrestar el fill, per perjudicar a la mare, i tot això va normalment en augment". 

Què passa en l'àmbit legal?

"Hi ha un buit legal i no es reconeix aquesta violència com a violència en sí", assegura Júlia Humet Ribas.

"Costa molt que t'acceptin la via penal i et diuen que és un incompliment del règim. Costa que li donin la importància que toca. I un altre problema és la lentitud de la justícia. Si un pare desapareix amb un fill/a a un altre país, el procediment civil triga mesos, i fora de Barcelona pot trigar mig any o més. Mentrestant què fas? Estàs mig any sense veure el teu fill?", ex pregunta.

"Hi ha un altre tema i és que sempre se li dona molt més pes a la presumpció d'innocència del pare que no al benestar de la criatura", explica. "Si la justícia s'equivoca sempre és millor que es passi de protectora amb el fill/a que no que es passi de garantista amb el pare, perquè si es passa de garantista amb el pare les conseqüències poden ser o irreversibles o molt greus i que costin molt de solucionar-se. S'està fent mal a una criatura! Penso que si hem de triar a qui protegim massa hauria de ser a una criatura que a un adult i a la pràctica no passa això", explica.