J.D. Adobestock

Frases típiques de Nadal que es basen en el xantatge i què podem fer

La psicòloga i terapeuta infantil Lara Terradas ens ho explica

per Alba Carreres / Lara Terradas
J.D. Adobestock
"Si no t'acabes tot el que tens al plat els Reis no et portaran joguines" "Si no et portes bé et portaran carbó" "Els Reis et vigilen, els haurem de dire que no et portin regals, o que se'ls emportin", són frases que tots i totes hem escoltat (i fins i tot dit) alguna vegada. 

Segons ens explica la psicòloga i terapeuta infantil Lara Terradas busquen posar límits, en un intent de voler educar per al "bon" comportament. "Les tenim tan integrades en el nostre quotidià, que ens pot semblar exagerat pensar que tenen un rerefons manipulador, basats en el xantatge i l'amenaça", ens explica.


A continuació analitzarem què vol dir cada una d'aquestes frases amb l'experta.

Si no fas X, no passarà Y: El fet de posar un límit amb una transacció fa que el significat del límit perdi força. Les criatures responen al límit per evitar el càstig, però no fan cap aprenentatge respecte al mateix límit. Un límit amb coherència per si mateix seria: "La verdura és bona pel teu cos, prefereixo que en mengis una mica".


Quan per posar un límit necessitem un agent extern (els Reis, el carbó...) perdem la nostra autoritat i ens condemnem a haver d'usar aquest tipus de llenguatge perquè tingui efecte, en lloc de posar intenció i presència al límit: "Jo ara no et deixo fer tal cosa".

A més, el xantatge propicia que els infants integrin aquest tipus d'intercanvi com quelcom natural, de tal manera que si un adult, amb intencions poc respectuoses, els proposa alguna cosa que no els hi fa bé, però estan interessades en el "premi", és possible que ho acceptin. 

Com que integraran el xantatge i l'amenaça no ens hem d'estranyar que un dia ells i elles també ens parlin així: "Mama, vaig a l'escola si em portes xocolata per berenar en sortir". 

Portar-se bé i malament: Quan utilitzem les paraules "bé i malament" aquestes ameten un judici de valor, carregat d'una emocionalitat darrere. Els infants reben aquesta emoció per sobre de les paraules: estan més connectades al llenguatge no verbal.

El límit, per tant, posa l'enfocament en el judici de l'adult i l'infant està pendent de sentir-se acceptat/da i evitar sentir-se rebutjat/da, més que d'entendre de què va el límit en si.

Quan els diem "et portes malament", els infants reben que no els estimem. Aquesta vivència de retirada de l'amor és dolorosa i pot ser que reaccionin enfadant-sse, amb explosions de ràbia, etc. 

El judici de valor de les persones adultes cap als infants és una de les principals causes de baixa autoestima en l'adultesa. Crea personalitats dependents de l'aprovació de les altres persones.

El carbó: És la mostra d'haver tingut comportaments "dolents", per tant, de ser un "mal nen o mala nena". Si cada any en reben pot causar aquest estigma per l'infant. És la prova que "no pertanyo al clan" perquè he fet quelcom inadeqüat, i pot generar un sentiment d'exclusió, de sentiment de culpa i vergonya.

Joguines com una recompensa al "bon" comportament: És un mal endèmic de la cultura consumista: confondre amor amb regals. En la primera infància els nens i nenes ja reben aquest missatge. A millor es porten, més regals. Els regals, en aquest cas, són un substitut de l'amor. 

El materialisme comença a instal·lar-se al sistema de creences dels infants com quelcom natural. Aquesta actitud deixa poc lloc per l'aspecte espiritual subjacent a l'esperit del tradicional Nadal.

Els Reis, vigilància "totpoderosa": Quan la conseqüència d'un límit és gestionada per uns éssers imaginaris, abstractes i llunyans, l'infant pot sentir aquest misteri com quelcom que no controla, perquè no pot tocar ni veure'ls. De nou la imaginació pren més espai que la realitat.

Sentir-se vigilat/da és una de les estratègies capitalistes més infantilitzades que podem viure i els últims temps ho fan molt evidents. En "fi de bé", aquesta estratègia ja es potencia amb un argument així en la infància. De nou, convida a la por, a la paranoia i al desapoderament. 



Segueix a la Lara Terradas a les xarxes
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres