La vitamina K és un medicament que sistemàticament s'administra a tots els nounats per tal que la sang es coaguli amb normalitat. Els bebès neixen amb deficiència d'aquesta vitamina i se'ls administra per tal de prevenir la malaltia hemorràgica del nounat, un trastorn que pot aparèixer fins els 6 mesos de vida.

La major part de la vitamina K que fabrica el cos prové dels aliments que mengem i de les bactèries saludables del nostre cos. Fins que no comencen a menjar sòlid els bebès no disposen prou vitamina k de manera natural (no es pot absorvir a través de la placenta i la llet materna conté dosis baixes d'aquesta vitamina).

La malaltia hemorràgica del nounat és molt greu i pot produir fins i tot la mort. Aquest trastorn pot causar hematomes o sagnat en gairebé qualsevol part del cos i pot afectar el cervell i provocar lesions cerebrals. La provabilitat que un nadó pateixi aquesta malaltia és d'entre 4-7 per cada 100.000 bebès. 

Aquesta hemorràgia es pot presentar en diverses localitzacions, segons indiquen des de l'Hospital Sant Joan de Déu. Les més habituals són:

L'àrea del melic
El tracte gastrointestinals (pot aparèixer sang a la fempta)
Al nas o a la boca
Zones on s'ha produït una punció
Sang a l'orina
Hematoma
Cefalohematoma (bony al cap)
Hemorràgia intracranial

Com s'administra?

La manera més freqüent d'administrar-la és intramuscular: una sola dosi injectada durant les primeres hores de vida del nadó. La absorció és major i el risc de patir la malaltia hemorràgica baixa fins el 0-0,4 per cada 100.000 bebès. 

Una altra manera de fer-ho és oral. És molt més difícil d'absorvir i són més dosis: una al naixement, l'altra a la setmana de vida i l'altra al mes. Cal fer-ho amb les preses per facilitar l'absorció. D'aquesta manera el risc de patir la malaltia hemorràgica és del 0-0,9 per cada 100.000 bebès.

Alguns estudis, segons apunten des de Sant Joan de Déu, apunten que l'administració de la dosi oral sembla prevenir l'hemorràgia tardana (la que pot succeïr entre el 8è dia i les 3-4 primeres setmanes de vida), però no la precoç (durant les 24 primeres hores), ni la clàssica (entre el 2n i el 7è dia de vida.