El canvi de bolquers és un dels canvis més íntims de l'ésser humà. Hi ha criatures que necessiten trobar un racó amagat per fer aquest canvi, d'altres que es mouen molt durant aquest canvi i fins i tot es volen escapar. Cada criatura és un món i per tant l'espai de cures s'ha d'adaptar a les necessitats de cada infant i també de cada etapa del desenvolupament.
"Hem de deixar de pensar que el canvi de bolquer és un procés que la persona adulta ha de fer sola.
Ha de ser un diàleg en el qual es convidi a l'infant a col·laborar", explica Romina Pérez Toldi, especialitzada en pedagogia de base Pikler.
Per això és important, segons ens diu, tenir
un espai gran però a la vegada limitat per tal que no caigui i no se'n vagi, és a dir,
amb una contenció. En aquest sentit el canviador Pikler seria l'ideal per adequar-se a les necessitats de moviment que puguin sorgir. A la vegada, per poder cooperar i col·laborar és necessari que puguin canviar-se de posició, però sense que l'espai sigui massa gran perquè entenguin que és un moment de cures i no de joc.
Com cal fer-ho? Una vegada tinguem un espai adient i preparat la manera com se li proposa a l'infant també és important:
"Acompanya'm que et canviarem el bolquer": En aquests moments s'està convidant a la criatura a ser canviat. En aquests moments és important la manera com s'agafa al nadó, si és un nadó petit procurant sostenir les cervicals i el cap. A l'hora de deixar-lo al canviador es pot dir "ja hem arribat", i deixar-lo suaument des del culet i fins al cap, amb moviments molt suaus. La persona adulta en tot moment ha de saber mantenir la calma i conduir aquestes cures.
Entendre-ho com un moment de relació privilegiada: s'ha d'entendre el canvi de bolquer des del punt de vista positiu, com un moment per gaudir amb el teu nadó, i aquest ha de ser el missatge que li hem de transmetre al nadó.
Hi ha nadons que s'enfaden i estiren les cames. Amb les mans li podem tocar les cames perquè es relaxi i sobretot fer-ho amb un missatge positiu i que sigui una cura agradable per a tothom.
El canvi de bolquer no es pregunta: si es pregunta es genera una situació molt confusa. No s'ha de convèncer a l'infant que s'ha de canviar el bolquer. És molt més honest dir-li que s'ha de canviar. La responsabilitat ha de recaure sobre la persona adulta.
En el moment de responsabilitat autònoma, per exemple en el joc és l'infant el que guia i marca els seus propis objectius, però en el moment de cures és la persona adulta qui marca els objectius i marca els processos, i no és algo que hagi de fer sol. Busquem que la criatura pugui col·laborar i mostrar-se de manera activa.
Fer-lo partícep: Cooperar és una oportunitat, no ha de ser una obligació. S'ha d'escoltar al nadó: potser em trobo amb un peu que acompanya i ja hi ha una primera col·laboració, o ens podem trobar unes cames tenses. Potser en aquests moments és bo connectar amb aquest nadó i anticipar-se, respondre a allò que estigui expressant. Això no vol dir que comenci a barallar-me amb la situació. El missatge ha de ser clar, honest, però sense desesperació.
Les cames d'un nadó no s'agafen com un conill: La forma d'agafar la criatura, des del respecte, és molt suaument passar la ma per sota i amb el palmell de la ma, i amb l'altra ma s'eixuga. Si els comprimim amb les dues mans és molt incòmode per ells. Si s'ha embrutat l'esquena, i amb contacte visual i amb anticipació, es pot girar el nadó de costat.
