Prendre la decisió de deslletar pot ser un camí ple de neguits. Com ho portarà la criatura? Serà un procés fàcil? Sabré consolar al meu fill o filla sense el pit? Me'n penediré? Seria millor fer-ho gradual o de cop?
Les preguntes són moltes i, com en tants moments de la maternitat, la culpa acostuma a ser la primera a picar a la porta. Sentir que neguem a les nostres criatures un refugi que troben al pit és difícil de gestionar emocionalment.
Aquesta primera fase sol ser una etapa de molta ambivalència i molts dubtes, però també ens permet buscar informació i decidir com volem que sigui el procés. No hi ha només una manera de deslletar: pot ser total o parcial (diürn o nocturn), pot ser lent o ràpid, pot ser natural o dirigit… Però cal dir que el més habitual acostuma a ser el dirigit per la mare que, a la vegada, és el que més “mal vist” està per part de la societat perquè, per a moltes persones, encara es considera incorrecte que una mare prengui la decisió de deixar la lactància. Per si us ho pregunteu, una mare no necessita cap justificació per decidir quan posar fi a la seva lactància.
Abans de posar-s'hi, és oportú preguntar-se què es vol aconseguir, ja que hi ha situacions que no tenen per què millorar amb el deslletament: potser la criatura, en deixar el pit, no dorm més, no menja més sòlids, no accepta el biberó o continua sent igual de dependent dels adults. I això cal que ho tinguem clar abans de fer res. Tenir expectatives realistes ens evitarà frustració. En altres ocasions, la decisió està influenciada per pressions externes. Doncs moltes vegades la pressió, els consells desafortunats o la falta d'informació fa que les mares pensin que l'únic camí és el deslletament. Per tant, és important que la decisió es prengui des del coneixement i la voluntat pròpia.
A l'hora de planificar el deslletament cal saber que aquest es gestionarà de manera diferent en funció de l'edat de la criatura i les seves necessitats.
- Si té menys d'un any, caldrà substituir la llet materna per fórmula i trobar la manera d'oferir-la.
- A partir de l'any ja no és necessari introduir llet artificial, però es troben altres reptes, puix la criatura sap molt bé on és el pit i es pot negar a deixar-lo.
Sigui com sigui, trobar un bon acompanyament pot marcar la diferència. Per això és clau informar-se o comptar amb l’ajuda d’una experta que pugui valorar la situació, oferir-nos estratègies i acompanyar-nos. Això és perquè el deslletament, de la mateixa manera que l'inici de la lactància, és millor amb companyia.
A més de disposar d'una bona assessoria externa, és de molta ajuda tenir a prop altres persones que puguin donar suport al procés, com la parella o algun familiar proper amb qui la criatura tingui confiança. Caldrà distreure, oferir opcions a la criatura i estar tots alineats en els objectius que, com a família, ens hem marcat. I és que és hora de ser imaginatius: què pot servir com a recurs alternatiu al pit? Aigua, xumet, abraçades, contes, joguines, un bany compartit, agafar-nos de la mà a la nit, braços que gronxen, cançons, ser consolats per la parella... L'edat i el caràcter de la criatura acabaran determinant l'èxit de les propostes que puguem oferir-li per acompanyar aquest final d'etapa, que també és l'inici de moltes altres.
I, referent a les expectatives, cal saber que a vegades és un procés curt, però que també que pot ser un anar i venir. Hi haurà esdeveniments que poden fer que tot s’aturi: que la criatura tingui un refredat, o que li surti una dent, que agafi un virus sense importància... És per això que cal tenir màniga ampla i paciència per si quelcom es complica. Part del procés de deslletament és avançar una mica per retrocedir i prendre embranzida per tornar a començar.
D’aquesta manera, el deslletament és un procés que forma part de la lactància i, per això, ens hem de preparar per saber-lo fer possible i tancar l’etapa de lactància de la millor manera.
