"La victòria del general Franco en la Guerra Civil espanyola va comportar la instauració d'una dictadura militar. Durant quasi 36 anys, Franco va concentrar tots els poders de l'Estat i va limitar els drets i les llibertats de la ciutadania espanyola". Així arrenca el temari sobre el franquisme que s'ensenya a 4t d'ESO a molts instituts del país. En altres centres es fa amb altres edicions de llibres de text, però el to és similar. Els fets són clars: s'adverteix des del primer moment de les restriccions que van definir el franquisme i de la naturalesa antidemocràtica del règim. Però això fa prou, en el moment en què fa 50 anys de la mort del dictador? Per diversos motius, professors de secundària consultats per Nació conclouen que no, que encara estem lluny de poder explicar bé la dictadura espanyola i que els darrers anys això encara s'ha complicat una mica més, a partir de l'extensió de discursos autoritaris a les xarxes socials.
La queixa que irromp amb més facilitat és la que té a veure amb els ritmes que marca el currículum escolar. Es critica el lloc que ocupa la història del franquisme en el temari de l'educació catalana: malgrat ser un tema cabdal, a la pràctica està encabit en el tram final de l'últim curs de l'educació obligatòria, a 4t d'ESO. Això, amb més o menys intensitat segons el cas, complica la feina dels docents.
"El temari a 4t d'ESO és molt gran i s'acaba explicant el franquisme entre el segon i tercer trimestre. Però moltes vegades, es fa de manera ràpida", adverteix Toni Martínez, professor d'Història de l'Institut Castelló d'Empúries. "Els temaris són tan extensos que hi ha companys que et diuen que no arriben ni a explicar Franco", afegeix Ferran Casanova, qui fa una dècada que exerceix a l'Institut Escola Els Pinetons, a Ripollet, i també forma part de l'associació de docents Rosa Sensat. Tot plegat comprèn uns aprenentatges que van des de la Revolució Francesa fins a la caiguda del Mur de Berlín, i entremig s'hi troba la dictadura espanyola com un tema més. L'assignatura on s'aborda és a Geografia i Història, i els alumnes disposen de tres hores a la setmana.
Després, els alumnes que segueixen més enllà del tram obligatori, a batxillerat es tornen a trobar l'explicació del franquisme i es tracta amb una mica més de profunditat, coincideixen a assenyalar els docents, però tampoc és per tirar coets. "Tot està molt enfocat a la selectivitat i tampoc hi pots entrar molt", estableix Casanova, que creu que s'hauria d'anar de repensar el tractament que es fa d'aquesta carpeta pedagògica concreta.
"Sobretot és un drama que en el tram obligatori, el que tots els alumnes de Catalunya segur que han de poder cursar, no s'estudiï d'una manera una mica digna ni Franco, ni el franquisme, ni Tarradellas, ni Adolfo Suárez. Perquè serveix per explicar què és el feixisme", enraona Andreu Navarra, professor associat d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que també va exercir com a docent d'ESO a Santa Coloma de Gramenet. Actualment, de fet, és també com el portaveu del Sindicat de Professors de Secundària (Aspepc-Sps) i assenyala que si el Departament d'Educació i Formació Professional tingués més en compte la visió dels professionals que estan a les aules a l'hora de configurar els currículums això ajudaria a resoldre maldecaps com el de l'ensenyament de la dictadura franquista.
Banalització del franquisme a l'aula (i els tallers de fake news)
Sigui com sigui, aquests darrers paràgrafs es podrien haver escrit fa una dècada i la seva validesa seria gairebé idèntica. El gran canvi dels darrers anys és el que no emergeix als llibres de text sinó a les aules. A mesura que els adolescents tenen cada vegada més accés a continguts digitals, i alhora que hi ha un auge de l'extrema dreta amb els seus canals amplis de difusió a les xarxes socials, les frases d'alumnes que descol·loquen els professors s'han anat estenent pels centres educatius del país.
"El que hem vist els últims anys són coses que abans no escoltaves mai a classe i ara, sí. Fa pocs anys vam començar a veure que s'explicitaven de manera oberta a l'aula conceptes que abans no ens arribaven: que si Hitler, que si Franco, que si fatxa, i tot això amb connotacions positives", exposa Toni Martínez, de Figueres. És un dels professors que forma part d'una agrupació de docents de l'Alt Empordà que es diu Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, que va sorgir també a partir del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. "Vam fer unes jornades de formació per a professors. Fa quatre anys vam fer les primeres i l’any passat les segones, que ja anaven enfocades al franquisme, perquè veiem que els alumnes sí que parlaven molt de Franco i s'estenia la idea que no era tan dolent". Això el va portar a comandar un taller sobre fake news el curs passat per desmentir alguns mites que començava a sentir de la boca dels estudiants.
"És interessant perquè ells venen molt marcats per influencers i youtubers que tenen una estratègia dirigida per part de la ultradreta per buscar joves a xarxes socials. I això fa que a vegades ho exposin a classe. Primer et quedes descol·locat però després veus una oportunitat perquè ells mateixos ho treballin, utilitzin verificadors i arribin a noves conclusions. Així, alguns d’ells que deien certes coses, després de treballar-ho, es queden estranyats, ho contraposen amb allò que tenien tan clar. Està bé que almenys que els facis pensar una miqueta", aprofundeix el professor de Castelló d'Empúries.
Sense que hi hagi cap connexió entre ells, el docent d'història de l'Institut Escola Els Pinetons de Ripollet explica a aquest diari un procés gairebé idèntic. "Ens hem hagut d'adaptar, perquè estem trobant que molts alumnes, alimentats per tiktokers i youtubers molt alineats amb l'extrema dreta, acaben fent un blanquejament del franquisme total. Banalitzen Franco i diuen que amb ell s'hi vivia millor", detalla Ferran Casanova, qui també va fer precisament l'any passat "una activitat de 10 mentides del franquisme per desmuntar-les a classe".
A més, els docents assenyalen que sovint s'ensenya el franquisme com si fos un bolet que no guarda relació amb l'Espanya prèvia a la irrupció de la dictadura militar i que no té res a veure amb el que l'estat espanyol posterior. "No s'explica prou que hi ha una continuïtat històrica d'abans i de després", valora Casanova. Igualment, destaca que s'ha de tenir en compte que la irrupció d'actors polítics d'extrema dreta als espais parlamentaris catalans i espanyols, els darrers anys, no hi ajuda. Són forces que tenen influència per "coartar el professorat", que no es vol arriscar a ser el centre d'una diana política, com va passar a un institut de Sant Adreu de la Barca a partir de l'1 d'octubre. També, com és habitual en aquest context, creixen les famílies que, exposades a la ideologia de l'extrema dreta, alimenten els dubtes dels fills.
Per completar la fotografia general també s'apunta que la consciència sobre el franquisme també queda influïda pel pas dels anys, que va fent que les proteccions informals que abans es donaven per descomptat -com les històries dels avis que detallaven les penúries de la Guerra Civil, dels exilis o de la vida privada de llibertats durant la dictadura- vagin desapareixent de les converses a casa. Les generacions de pares i avis que han quedat menys marcades pel franquisme deixen noves necessitats explicatives al descobert. I això torna a posar pressió sobre una escola catalana sovint amb aules desbordades i un currículum desafiant, argumenten els docents.
Idees per capgirar-ho
Com a oportunitats per tractar aquesta temàtica sensible, els docents assenyalen que cal anar més enllà de l'estructura estricta del temari del llibre d'història i que s'han d'utilitzar també els espais de tutoria, alhora que es poden fer tallers per implicar els estudiants a investigar sobre les frases que els hi arriben. També es menciona la força que tenen algunes excursions a llocs com poden ser a camps de concentració o a punts clau de la memòria democràtica del país. Aquí també posen deures a l'administració. "Haurien de rebre més suport institucional aquestes escapades didàctiques", sosté Andreu Navarra. Igualment, no tot pot passar per l'escola, remarquen els docents. Com passa amb el català, el compromís ha d'anar més enllà.
