Aquest dilluns comença el curs escolar i el debat permanent sobre l’educació agafa embranzida cada setembre. Una de les veus reconegudes en l’univers de la docència és l’Associació Rosa Sensat, que pren el nom de la que va ser una de les grans pedagogues de la història de Catalunya. Hem parlat amb Mar Hurtado, presidenta de l’entitat i mestre a l’escola infantil, sobre els reptes a l’aula i els deures pendents d’un àmbit decisiu per al futur del país. 

Comença el curs. En què pot ser diferent respecte de l’any passat?
Sempre és diferent, però és una continuïtat de l’anterior. Fa molts anys que arrosseguem un cansament, una actitud inquieta, existeix un malestar profund. No hem fet net i aquest curs continua aquest malestar. Hi ha expectativa sobre les accions que es faran per respondre a això perquè serà un any d’eleccions sindicals i pot ser una mica convuls.   

La consellera d’Educació va presentar fa uns dies el curs, incidint que hi ha més aules d’acollida, 1.672 professors addicionals… El Govern ha detectat els problemes de fons que arrossega l’escola? Les raons d’aquest malestar?
El Govern els ha detectat des de la seva posició política, que vol dir respondre alguns problemes l’abans millor i trobar solucions ràpides. Això és molt perillós perquè l’educació necessita solucions lentes i ben pensades.

On està el nucli del malestar?
Sempre ha estat un rum-rum en el sector dels mestres. Educar és molt complex. El mestre ha de ser inquiet, amb ganes de formar-se, i si sents que l’entorn no t’acompanya, es genera malestar. Quan dic entorn vull dir un Departament que escolti, una societat que opina fent judicis de valor i no et reconeix, etcètera. I tot això va explotar amb les proves PISA. 

Però, concretant, on creu que rau el problema de l’escola a Catalunya?     
Hi ha molts factors. Potser el mal és no aturar màquines i fer-se la pregunta sobre el sentit que té l’educació avui dia. Aquesta pregunta no s’ha fet i si algú ho proposa surt el conservadorisme dient que l’escola ha de transmetre els coneixements. Potser ara ja no estem aquí.

I quin és el sentit de l’educació?
No tinc la resposta. Això ha de suposar molt de debat entre nosaltres. El que sé és el que no ha de ser. No ha de ser una educació transmissiva. El coneixement és transmissió pura i dura. Perquè ja tenim estris que ens ho ofereixen. No ha de ser una educació exclusiva perquè ara les aules són diversitat. Una educació que no pensi en un únic tipus d’alumne. 

"L'escola, més que transmetre coneixements, ha de generar contextos d'aprenentatge, ganes d'aprendre"

Però l’escola no ha de transmetre coneixements?
L’escola, més que transmetre coneixements, ha de generar contextos d’aprenentatge perquè els alumnes tinguin eines per poder assolir aquests coneixements. Ha d’aconseguir que els nens i les nenes interactuïn en aquests contextos i vagin fent ells els seus aprenentatges. S’ha acabat la idea que el mestre és el saber. Ara és el mòbil el que ho sap tot, la IA. El mestre ha d’activar ganes d’aprendre. 

Hi ha un sector del món educatiu que critica un model pedagogista que sembla voler fer del mestre un animador cultural o un acompanyant. A les aules no hi ha d’haver continguts?
Per descomptat que sí, però no els has de transmetre tu sinó posar-los en relació amb els alumnes. Un mestre no és un animador. El mestre en sap molt, més que l’alumne però ha de deixar que aprenguin, que allò tingui significat per ells. 

Reprenent la idea del malestar, on considera Rosa Sensat que hi ha els punts negres de l’escola? En relació amb PISA, haurien de millorar els resultats?
Els resultats de PISA han fet molt de mal perquè no s’han interpretat bé.         

A veure, en què s’han interpretat malament?
S’ha reduït a dir que el nivell ha baixat. De quin nivell parlem? Segurament hi ha més baixa comprensió lectora. Però què hem fet nosaltres perquè sigui així? Potser no estem fent que els nens facin seus els aprenentatges. El problema de l’educació és global, no és de comprensió lectora, o de matemàtiques. Ara els nens estan aprenent a relacionar-se entre ells perquè hi ha molta diversitat a les aules. Però per Rosa Sensat, les proves han de ser un punt de partida per construir, no per destruir, que és el que s'ha fet. Mirem si estem treballant d’una forma globalitzada. 

Però quin aspecte caldria reforçar?
Jo això no ho diré mai perquè tot el que passa a l’escola forma un conjunt.

Però si tot és tan global, podem defugir els problemes. Hi ha un problema de pocs coneixements, de formació dels mestres, els inspectors fan la seva feina?
Això és una altra cosa. Jo parlava del que passa dins de l’aula. A vegades, la relació que estem generant amb els nens i nenes és de conflicte: si no fas això… Però em pregunta què és el que està fallant. Pel que fa a formació, es fan moltes coses però creiem que de poca qualitat. Tota la formació ha d’estar acompanyada d’una reflexió posterior. Actualment, hi ha molta empresa privada que fa formació amb cursos ràpids, com a píndoles, que atorguen punts per als triennis. No sé si hi ha inquietud per bastir una formació sòlida. Nosaltres hem fet aquest any la 60a escola d’estiu i podem ser útils.

Els inspectors fan la seva feina?
Podrien fer-ho millor. Han de visitar molt les escoles, no fiscalitzar sinó ajudar els mestres, també en els tràmits burocràtics. Una burocràcia que comporta molt de temps. També és cert que nosaltres hem de fer documents més àgils.     

Hi ha un problema d’autoritat a l’aula?
A veure… Educar no és fàcil, estic pensant en els instituts sobretot, però no tothom val. Hem de saber gestionar aquesta autoritat, que també implica escoltar i comprendre els alumnes, no per fiscalitzar-los tot el dia. Què volem aconseguir? Un silenci absolut?

"Hem de tenir en compte la realitat social, com la pobresa infantil, que afecta de ple en el procés d'aprenentatge"

Però l’aula ha de ser un gran espai de trobada on l’alumne no se senti fiscalitzat? Quan un s’està forjant, potser també necessita algunes idees clares.
Jo no dic que no sigui així. Evidentment que hi ha d’haver límits. Els nens ho demanen. És tan sols no creure que nosaltres ho sabem tot. Això sol ja fa que la mirada envers ells canvia. Però potser la gent confon deixar que l’alumne s’expressi amb passar-s’ho bé i no és això. Nosaltres no propugnem que es debati tot, diem que s’ha de crear comunitat a les escoles. I hem de tenir en compte la realitat social en què estem i que impacta a l’escola, com la pobresa infantil que hi ha i que afecta de ple el procés d’aprenentatge. 

A l’escola hi ha d’haver suspensos?
Els números què diuen? Què li diu a vostè un 10, un 6 o un 4?

Que s’ha arribat a un nivell d’aprenentatge o no. 
I els processos on són aquí?

Potser abans.
Si posem un 10, un 6 o un 4 estàs avaluant uns resultats finals, però no uns processos. Poses un 5, és molt just això. Però potser el noi va començar en un -4. Si hi ha una nota hi ha d’haver una explicació. 

Hem entrevistat el professor Damià Bardera. Ell apunta a la Rosa Sensat i, sobretot, a la Fundació Bofill com a ideòlegs d’una situació de desgavell a l’escola.   
Desgavell i Rosa Sensat, no. A mi m’agradaria convidar-lo, al Damià Bardera, perquè s’adoni que estem treballant pel mateix des de llocs molt diferents. I fins i tot ens podríem complementar. Però aquest atac que fa tan personalitzat fa que ens enfrontem contínuament. I que hi hagi persones que no ens coneixen que s’enfronten a l’associació, quan estem fent molta feina. En el cas de Bardera, ell parla de Rosa Sensat i diu que som una fundació, quan no és així. 

Dit això, alguns ens veuen com una entitat que està al costat del Departament. I tampoc és això. Hi ha qui diu que som un sindicat, que tampoc ho som. En tot cas, seríem el sindicat dels infants. Per això exigim molt als mestres i per això a vegades hi xoquem. Nosaltres som els primers que anem al Departament a dir les coses que no ens agraden. 

"Els problemes s'afronten millor en equip. Nosaltres defensem la codocència, si no podem abaixar les ràtios, posem dos docents a l'aula"

En quin tema xoquen amb els sindicats?
Els sindicats reclamen menys hores lectives i més hores per preparar les assignatures. Nosaltres creiem que està bé, però que siguin hores de coordinació entre el professorat, no individuals. El departament ja paga unes hores per treballar a casa. Volem que aquesta hora que surts no ho facis sol. Perquè a l’escola cal treballar en equip. Els problemes de complexitat, com el que dèiem de l’autoritat, s’afronten més en equip. 

Quin altre aspecte o proposta de Rosa Sensat vol destacar?
La codocència. Que dos mestres treballin alhora dins de l’aula. Això va relacionat amb el tema de baixar les ràtios d’alumnes a classe. Hi estem d’acord, però no per fer amb 15 nens el mateix que faries amb 30. Per això proposem la codocència. Si no podem abaixar les ràtios, posem dos docents a l’aula, fugint de la solitud del mestre i aprenent de l’altre. No em digui que no milloraríem? És una proposta que nosaltres defensem. Aquí, la feina és què en fem dels recursos que tenim.