La Mireia ens explica en primera persona el naixement a casa de la seva filla Mar. El fotògraf de Criar.cat, Albert Alemany, ha captat aquest moment meravellós.
No hi ha un sol motiu pel qual decidís parir a casa. Van ser una combinació de diversos factors.
Vivim en una cultura que ens ensenya que el part és dolorós, que no podem parir sense epidural, i el fet que la meva cunyada hagués parit ja a casa em va fer preguntar-me i replantejar-me moltes coses: què és el part sense violència, el part respectat...
Quan em vaig quedar embarassada de la meva primera filla ens vam estar informant, vam fer un curs de preparació al part extern a la sanitat pública, per empoderar-te de cara al part. La nostra primera filla la vam tenir a l'hospital perquè ens va fer por. Tens molta pressió de l'entorn, la família de vegades no ho entén, i vam prendre la decisió seguint el que havia de ser.
Del part a l'hospital no en tinc un mal record però no va ser el que volíem. Aleshores ho vam tenir clar, que si teníem un altre fill/a el tindríem a casa. I així va ser. De cara el segon ens vam informar molt, vam contactar amb tres equips de llevadores fins que vam conèixer la Mar i la Sílvia, que són les que ens han atès en aquests dos parts a casa. De seguida vam connectar amb elles, vam plantejar-los les pors, els dubtes.
Jo ja portava molt recorregut informant-me. Mirava vídeos de parts, llibres, ens havíem informat moltíssim, i una decisió que vam prendre va ser no dir-ho a ningú que pariríem a casa. Ens feia por la pressió de les famílies. Només ho sabia el meu pare, que era qui havia d'estar amb la meva filla gran al moment del part, a la meva cunyada i al meu germà.
Al moment del part sempre tens ports, però també quan vas a parir a l'hospital. Evidentment és una cosa que no t'estalvies. Confiava molt amb la Mar i la Sílvia, confiava amb el meu cos, ja havia parit una vegada i havia anat bé, havia estat bastant ràpid. Ens va sorprendre perquè el nostre segon va ser més dur, va ser bastant llarg. No sabré mai com hagués anat si haguéssim estat a l'Hospital, li va costar encaixar-se, i el fet d'estar a casa va ser reconfortant i el record és impressionant.
