Pavel Danilyuk

El meu fill/a té una intolerància o al·lèrgia alimentària: què fer i com parlar-ho?

Els consells d'una especialista en psicologia alimentària

per Laura Albó
Pavel Danilyuk
Quan confirmem que el nostre fill/a té una intol·lerància o al·lèrgia alimentària, moltes vegades ens sentim impotents per no saber com gestionar els àpats a casa, a l'escola, i com acompanyar les criatures. Com li explico que no ho pot menjar? Com ho faig a casa? I a l'escola, se sentirà limitat? 

Parlem amb Laura Albó, psicòloga sanitària especialista en psicologia de l’alimentació: 
 
Com hem d'explicar al nostre fill/a que té una al·lèrgia o intolerància alimentària? 
 
Per tal de poder-ho explicar als infants, primer hem de recollir molta informació nosaltres i com adults entendre la magnitud de la situació i les conseqüències que pot arribar a tenir.

Per això és necessari acudir a professionals especialitzats com al·lergòlegs, metges pediàtrics, dietistes-nutricionistes i psicòlegs. És molt el desconeixement que hi ha sobre el món de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, però tot i així, avui en dia cada vegada son més les persones que trobem amb aquests diagnòstics.

Llegir molt sobre el tema, ser crítics i pensar en el millor per el nostre nen o nena son factors que ens ajudaran a poder-ho comunicar als infants.
 
Hem de poder viure les al·lèrgies i intoleràncies des de la comprensió, la tranquil·litat i la serenitat de saber com hem d’actuar per tal de poder-ho transmetre als infants des d’aquest punt de vista, amb calma i serenitat.
 
Transmetre’ls la nostra por, inseguretat i angoixa mai serà una bona idea.
 
Com evitar transmetre'ls angoixa o por per si consumeixen accidentalment l'al·lergen... 
 
És normal que una família tingui por quan diagnostiquen a la criatura una al·lèrgia o intolerància alimentària. Per desgràcia, a dia d’avui les al·lèrgies encara son bastant desconegudes i moltes persones no saben que són o la magnitud de les conseqüències que poden tenir. I tot allò desconegut, genera por.
 
Depenent del tipus d’al·lèrgia o intolerància el diagnòstic pot afectar d’una manera o una altra. És normal que les emocions com la por i l’angoixa incrementin després del diagnòstic: el propi desconeixement, no saber que comprar, que cuinar i no saber que fer pot generar estrès al nucli familiar.
 
Quan vivim una situació d’estrès tenim menys paciència i ens sentim més susceptibles, i això les criatures ho noten igual que senten la nostra por. En els pitjors dels escenaris, les criatures podrien sentir-se responsables o culpables d’aquest malestar familiar.
 
Per tal de no transmetre’ls aquesta angoixa és molt important explicar-los que significa tenir una al·lèrgia o intolerància alimentària i sobretot les conseqüències que poden patir i com actuar en cas d’una crisi. Sempre vigilar amb la forma amb la que els hi expliquem. Com els hi parlem té molta més importància que el que els diguem.
 

Hem d’intentar parlar des de la calma, respondre les preguntes que els hi vagin sorgint, transmetre un missatge clar, que no doni peu a dubtes o excepcions. Els infants son els primers que han de tenir clares les conseqüències que podrien arribar a tenir si consumeixen algun tipus d’aliment concret que els fa al·lèrgia. Una bona forma de comprovar-ho és que ells mateixos ho puguin arribar a explicar amb les seves paraules.
 
Quan un nen o nena sap sobre la seva al·lèrgia, té clares les conseqüències del que podria arribar-li a passar i perquè, es redueixen les possibilitats d’una reacció al·lèrgica.
 
"No, això no ho pots menjar". "Ell/a sí que pot i jo no". Com ho hem de dir i com acompanyar la frustració derivada...
 
És molt important que no caiguem en prohibicions socials que poden portar a la criatura a l’aïllament social i a sentir-se diferent als altres per la seva al·lèrgia o intolerància. La por ens pot portar a no anar a aniversaris d’amics, festes, excursions o campaments.

Per això és recomanable que parlem amb els altres adults de referència com els nostres familiars, professors i professores, els pares i mares d’altres criatures, etc. Totes aquestes persones han de conèixer la situació del nostre fill o filla i sobretot les conseqüències del que li pot passar i com actuar en cas d’emergència. Si estem tranquils perquè aquests adults entenen la situació i saben com actuar, ens podem relaxar.
 
Per tal de no caure en “això no ho pots menjar” o “ell/a si que pot i jo no” és bo que tinguem alternatives als aliments que provoquen al·lèrgia o intolerància. Podem fer una llista d’allò que no pot menjar i al costat tot el que si pot menjar i on ho podem comprar.

Per fer-ho primer haurem de començar una recerca, però un cop feta, ens facilitarà molt el dia a dia d’anar a comprar i cuinar, i també ajudarà a que els altres cuidadors de referència sàpiguen on han d’anar a comprar o que poden adquirir sense problemes. 

D’aquesta manera, les criatures tindran alternatives a un pastís d’aniversari, per exemple. És molt positiu que l’infant sempre tingui una alternativa, procurar portar alguna cosa a la bossa per tal que no es doni la situació de que la resta de nens i nenes mengin i el nostre fill no ho pugui menjar i no tingui res.
 
Tot i així, és normal que les criatures sentin frustració al veure que mengen diferent que els seus companys. Ho hem de tenir en compte, sobretot si el diagnòstic és recent, i acompanyar als infants, preguntar-los com se senten, si volen parlar-ne, estar disposats a escoltar-los i explicar-los el que faci falta, les vegades que faci falta. Necessitaran el seu període d’adaptació per comprendre la situació i adaptar-s’hi.


Pot passar que a l’escola els assignin un lloc al menjador per facilitar que no hi hagi equívocs. Això els pot fer sentir diferent o limitats... Quina és la millor manera?
 
La millor manera és aquella en la que l’infant se senti bé. També depèn del grau d’al·lèrgia o intolerància, hi ha al·lèrgies més lleus i d’altres més greus. Per això, és important parlar amb l’infant, que ens pugui dir com se sent assegut a un lloc diferent i si això lo provoca malestar o no.

Comptar amb el suport de professionals especialitzats és clau per saber com hem d’actuar i per tal que ens acompanyin (a tota la família) en la gestió d’emocions que es desperten davant d’un diagnòstic d’aquest tipus.
 
Establir una bona comunicació amb els tutors i personal docent també ens ajudarà a saber com el nostre fill o filla va gestionant la situació i poder-lo anar acompanyant.

Laura Albó és psicòloga sanitària, especialista en psicologia de l’alimentació i trastorns alimentaris.
 

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres