Allan Mas

És mandra, desinterès o gelosia? Claus per acompanyar les regressions

"Ja no menja sol/a", "últimament demana que l'acompanyi sempre al lavabo o a dormir",... Quan fan passos enrere en la conquesta de l'autonomia

11 d'agost de 2022 a les 08:00h
Allan Mas
per Marta González Saborit
El meu fill/a ha deixat de menjar amb coberts sol/a... No vol dormir o anar al lavabo sense que l'acompanyi. Ja no es posa les sabates sense ajuda... Quan, de sobte, fan marxa enrere en petites conquestes d'autonomia, a les persones adultes ens costa molt de comprendre. I és normal perquè el fet que s'autoreponsabilitzin de les seves necessitats bàsiques ens alleugereix una mica la criança. 

Arribats a aquest moment, hem d’observar amb atenció i saber distingir la possible causa d’aquest canvi. Pot ser que el nostre infant hagi perdut l’interès perquè encara li genera un esforç important i necessita l’acompanyament adult, pot ser que prefereixi que li faci l’adult perquè li fa mandra fer-ho ell/a sol/a o perquè està cansat. Però també pot ser perquè no es trobi bé o per alguna causa emocional que l’està afectant més profundament i necessita sentir a l’adult a prop, com per exemple, en moments de canvis importants a la família (arribada d’un/a germà/na, adaptació a l'escola,...).


Segons la causa, haurem d'actuar d'una manera o d'una altra:

Si ha perdut l'interès, hem de tenir clar el que no hem de fer: no cal convèncer amb jocs o recompenses o voler que recuperi l'interès ràpidament perquè aconseguirem el contrari.


Si és per mandra i cansament podem acompanyar-lo en la tasca i posar-hi un toc d'humor per facilitar aquesta acció.


 I, per últim, en el cas que sigui per alguna causa emocional o perquè estan malalts haurem d’anar a l’arrel i fer-lo sentir escoltat, acompanyat i estimat, sense por de “tornar enrere” perquè en aquests moments l’important no és que ho facin tot sols, sinó que sentin que quan més ho necessitin podran tornar a nosaltres per sentir-se recolzats, cuidats i estimats.

Perquè demanar ajuda quan no ens sentim bé, no ens fa més dèbils, sinó tot el contrari ja que vol dir que som conscients de com estem o ens sentim i sabem demanar ajuda al nostre voltant per poder estar millor en un futur.

En tot el que hem esmentat, sempre hem de tenir present que cada tip o petit consell s’haurà d’adaptar a cada context i infant. Per tant, no cal caure en extrems i voler fer-ho tot perfecte per por a que el nostre fill/a no sigui mai autònom o tingui una baixa autoestima.

No ens ha de moure la por, sinó l'amor per fer-ho el millor possible cada dia, confiant i reduint angoixes. Saber que fent el millor que podem en cada moment està bé i si no podem pel motiu que sigui, també està bé. L'important és tenir la informació i poder actuar amb consciència però sense pressions, ni culpes.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Martí Albesa
per Lluís Girona
El Govern accedeix a la proposta del Consell d'Educació de Catalunya que demanava tenir cinc dies laborables per preparar el retorn a les aules
Imatge il·lustrativa
Guillaume de Germain
per Alba Castellvi Miquel/Irene Ramentol
Claus perquè els infants es posin reptes, amb una mirada inclusiva
Imatge il·lustrativa
Ksenia Makagonov
Hi ha aprenentatges que superen els riscs des del punt de vista neurocientífic
Imatge il·lustrativa
Departament d'Educació
per Irene Ramentol
Propostes pedagògiques per Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat