Allan Mas

És mandra, desinterès o gelosia? Claus per acompanyar les regressions

"Ja no menja sol/a", "últimament demana que l'acompanyi sempre al lavabo o a dormir",... Quan fan passos enrere en la conquesta de l'autonomia

Allan Mas
per Marta González Saborit
El meu fill/a ha deixat de menjar amb coberts sol/a... No vol dormir o anar al lavabo sense que l'acompanyi. Ja no es posa les sabates sense ajuda... Quan, de sobte, fan marxa enrere en petites conquestes d'autonomia, a les persones adultes ens costa molt de comprendre. I és normal perquè el fet que s'autoreponsabilitzin de les seves necessitats bàsiques ens alleugereix una mica la criança. 

Arribats a aquest moment, hem d’observar amb atenció i saber distingir la possible causa d’aquest canvi. Pot ser que el nostre infant hagi perdut l’interès perquè encara li genera un esforç important i necessita l’acompanyament adult, pot ser que prefereixi que li faci l’adult perquè li fa mandra fer-ho ell/a sol/a o perquè està cansat. Però també pot ser perquè no es trobi bé o per alguna causa emocional que l’està afectant més profundament i necessita sentir a l’adult a prop, com per exemple, en moments de canvis importants a la família (arribada d’un/a germà/na, adaptació a l'escola,...).


Segons la causa, haurem d'actuar d'una manera o d'una altra:

Si ha perdut l'interès, hem de tenir clar el que no hem de fer: no cal convèncer amb jocs o recompenses o voler que recuperi l'interès ràpidament perquè aconseguirem el contrari.


Si és per mandra i cansament podem acompanyar-lo en la tasca i posar-hi un toc d'humor per facilitar aquesta acció.


 I, per últim, en el cas que sigui per alguna causa emocional o perquè estan malalts haurem d’anar a l’arrel i fer-lo sentir escoltat, acompanyat i estimat, sense por de “tornar enrere” perquè en aquests moments l’important no és que ho facin tot sols, sinó que sentin que quan més ho necessitin podran tornar a nosaltres per sentir-se recolzats, cuidats i estimats.

Perquè demanar ajuda quan no ens sentim bé, no ens fa més dèbils, sinó tot el contrari ja que vol dir que som conscients de com estem o ens sentim i sabem demanar ajuda al nostre voltant per poder estar millor en un futur.

En tot el que hem esmentat, sempre hem de tenir present que cada tip o petit consell s’haurà d’adaptar a cada context i infant. Per tant, no cal caure en extrems i voler fer-ho tot perfecte per por a que el nostre fill/a no sigui mai autònom o tingui una baixa autoestima.

No ens ha de moure la por, sinó l'amor per fer-ho el millor possible cada dia, confiant i reduint angoixes. Saber que fent el millor que podem en cada moment està bé i si no podem pel motiu que sigui, també està bé. L'important és tenir la informació i poder actuar amb consciència però sense pressions, ni culpes.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Johny Cohen
per Alba Carreres
Una etapa carregada d'imaginació i intuició, però també amb pors relacionades amb allò irreal
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Imatge il·lustrativa
iStock
Són fruit de l'acord entre la Generalitat i els sindicats
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Símptomes i senyals d'alerta que has de tenir present
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres