Un estudi preliminar difós al Regne Unit, on es van detectar el primer boom de casos d'hepatitis infantil, ha pogut donar una explicació racional a l'inusual increment d'aquesta patologia en els darrers mesos.

La investigació ha constatat diversos factors com a influenciadors. Per una banda, la infecció simultània de dos virus comuns que van reaparèixer després de la pandèmia: un adenovirus i l'anomenat virus adenoassociat 2 (AAV2, en anglès), que normalment requereix la coinfecció per replicar-se.

I, per l'altra, el confinament derivat de la pandèmia mundial, que va interrompre durant una període llarg l'exposició de les criatures als virus comuns, fent que el seu sistema immunològic no estigués preparat per combatre'ls quan es van aixecar les restriccions. 

Durant el període d'aïllament, els infants no van exposats als virus comuns com els adenovirus que acostumen a causar refredats i problemes gastrointestinals, ni amb l'AAV2, que acostuma a replicar-se a partir d'una infecció múltiple. Això va fer que les criatures amb predisposició desenvolupessin la malaltia del fetge. 

Les investigadores Judith Breuer i Emma Thomson constaten a l'estudi que "l'hepatitis pediàtrica aguda no A-E s'associa amb la presència d'una infecció per AAV2, que podria representar un patogen primari o bé ser un biomarcador útil d'una infecció recent per HAdV (adenovirus humans) o HHV6B (virus herpes humà 6). I assenyalen que "es necessiten amb urgència estudis més amplis per investigar el paper de l´AAV2 en els casos d´hepatitis pediàtrica".

"També hem de comprendre millor la circulació estacional de l'AAV2, un virus que no se sol controlar de forma rutinària. Podria ser que un pic d'infecció per adenovirus coincidís amb un bec a l'exposició a l'AAV2, cosa que hauria portat a una manifestació inusual de hepatitis en infants petits susceptibles", afirmen.

Amb tot, queda descartada almenys de forma preliminar la relació d'aquesta patologia amb la infecció per coronavirus o la seva vacuna. 

En els darrers mesos s'ha tingut constància de centenars de casos inusuals d'hepatitis infantil en 35 països. A Catalunya, a finals d'abril se n'havien detectat almenys cinc.

Quins són els símptomes que s'han de reconèixer?

Habitualment, aquests virus produeixen un quadre diarreic amb vòmits, símptomes respiratoris i conjuntivitis. Aquesta epidèmia recent es caracteritza, a més, per una inflamació extremadament important del fetge, que en alguns casos ha acabat amb trasplantament.  

Les principals manifestacions de les hepatitis són la icterícia (color a groguenc de la pell), malestar, dolor abdominal, de vegades picor generalitzat, vòmits o cansament. Però només la icterícia és diferencial perquè indica un nivell elevat de transaminasa. Així que cal tenir molta cura de no alarmar-se per símptomes molt habituals també en altres patologies.

S'ha d'acudir al metge en les mateixes circumstàncies que sempre: si la criatura es troba malament o hi ha alguna cosa que ens cridi l'atenció com que es posi groga.