S'acosten les vacances i et poses a buscar un destí on anar amb la família i passar uns dies de desconnexió confortables. Una
allotjament rural? O potser un
hotel... Aquest que parla de sostenibilitat i
slow life té bona pinta...
I, de sobte, topes amb un impediment inesperat. "Aquest allotjament no admet menors de 12 anys", ens fa arribar una persona de la comunitat de
Criar.cat sorpresa per la política de determinats hotels. Deixant de banda el debat de si és
ètic o no, és realment
legal que els hotels restringeixin l'allotjament a les persones adultes?
Ho hem demanat a una advocada civilista d'
Auris Advocats, Elisabet Gratti. I la resposta és ben clara: no. Els hotels no poden privar l'entrada a infants perquè estarien contradient l'article 14 de la Constitucio espanyola que prohibeix la discriminació.
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Tampoc poden acollir-se al
dret d'admissió, ja que aquest només és legal quan t'hi aculls per causes objectives i no discriminatòries, i en el cas de l'edat ho seria.
I doncs per què ho fan? Els hotels o restaurants que es publiciten dient que només admeten adults ho fan perquè s'enfoquen a aquest tipus de públic. Però si una família volgués reservar allotjament en un hotel d'aquest tipus, legalment
no s'hi podrien negar.
Com en general en són conscients, sovint recorren a
altres tipus d'estratègies: dir que no tenen habitacions familiars, que no tenen bressol, que el sopar el serveixen molt tard… I d'aquesta manera no neguen l'accés, però dissuadeixen la familia de fer la reserva.
S'hi pot fer res? Si et trobes en algun hotel que et neguen la reserva pel fet d'haver-hi menors d'edat, pots interposar una reclamació demanant un full al mateix hotel ja que seria un fet totalment discriminatori i denunciable.
Has de saber que estan obligats a donar-te el full de reclamacions i que quan l'omplis una còpia serà per a l'establiment, una altra per la persona denunciant i, finalment, una tercera per a l'administració competent.