Una de les preguntes que més ens han fet a Criar.cat pel que fa a l'educació sexual és
què hem d'explicar segons cada edat? Si bé tenim clar que
l'alfabetització genital ha de començar des de la primera infància, segons ens explica la psicòloga, sexòloga i autora de "Sortir de Mare", Elena Crespi i Asensio, mai és d'hora per parlar-los d'educació sexoafectiva.
"
L'educació sexual no és només parlar de genitals i de pràctiques sexuals. Té a veure amb
l'autoestima, amb la seguretat personal, amb com et relaciones amb tu mateix i amb les altres persones, amb com et respectes a tu i a les altres", assegura.
Parlar-ne amb naturalitat és clau: qualsevol excusa pot ser bona, des d'uns dibuixos animats, una pel·lícula, o el moment en el qual les adultes menstruem sense amagar-nos, cal estar present i resoldre tots els dubtes que puguin sorgir.
I si no pregunten? Sempre els ho podem explicar nosaltres amb un llibre o un conte. Però segons ens diu l'Elena Crespi i Asensio, amb un llibre o amb un conte no n'hi haurà prou. Hi ha recursos com "La primera guia feminista", de l'Ana Polo, ideal per llegir la canalla i la família, o bé "La regla mola" o "El semen mola", de l'Anna Salvia... entre molts altres llibres i contes indicats.
Primera infància
Ja des d'aquesta primera infància es pot educar en la sexualitat
des del pensament crític. "No n'hi ha prou en explicar un conte com "La rateta que escombrava l'escaleta", en el qual hi ha violència explícita, és racista, masclista, capacitista... Si l'expliquem, podem demanar a la canalla:
"Tu creus que és normal el que el gat fa a la rateta"? L'educació sexoafectiva va més enllà d'allò que només tingui a veure amb tocar-se o tocar a algú", assegura l'Elena Crespi.
Sovint passa que els diem a les nostres criatures
"ningú pot obligar a fer algo que tu no vulguis" i en canvi pot passar que es vegin obligats a fer petons i abraçades a una persona adulta. "De vegades ens és més fàcil trepitjar la voluntat d'una criatura que no girar-nos amb la família. Si per un cantó estic fent aquest discurs i per l'altre insistim quan una tieta els vol fer un petó ens estem carregant allò que li estem ensenyant".
Davant d'aquest fet l'Elena Crespi recomana parlar amb les persones adultes del nostre voltant i dir-los que la criatura no en té ganes i que no la podem obligar. L'objectiu principal de tot plegat és prevenir l'abús sexual infantil.
Pot passar també que coincidint amb el fet de deixar el bolquer els infants
es descobreixin els seus genitals i els toquin. Si els donem el missatge "no toquis" o "és brut", pot passar que, conjuntament amb altres factors, aquestes persones tinguin un mal concepte dels seus genitals. L'Elena Crespi recomana o bé no dir res, o preguntar-li si li fa pessigolles, i en tot cas demanar-los que després de tocar-se els genitals es rentin les mans, amb la mateixa naturalitat que els diem que després de menjar cal rentar les dents.
Infantil
En aquesta etapa un dels factors importants és educar en el consentiment. Pot passar que juguin a tocar-se (el cul per exemple), i davant d'això cal que tinguin clar primer de tot que cal
que tothom hi vulgui jugar, que si en algun moment no et ve de gust has de dir que
no et ve de gust, i que perquè hagis dit que sí un cop i t'hagi agradat un dia
no vol dir que l'endemà et continuï agradant.
Cal ressaltar diversos elements, per una banda la pressió de grup i per l'altra el fet que moltes nenes se les educa de petites a ser un objecte de desig. Per aquestes nenes que un nen les trii per tocar-los el cul els pot semblar que els hagi d'agradar per aquest fet de ser "les escollides", i en realitat no és més que una acció de validació masculina, quelcom realment masclista i patriarcal.
Molts infants amb penis, cap als 5 anys,
viuen experiències negatives pel que fa als seus genitals per problemes de fimosi. Davant d'aquest fet l'Elena Crespi recomana anar a un/a pediatre/a de confiança i intervenir només quan sigui totalment necessari. Hi ha infants que no caldrà que es baixin la pell del prepuci i per tant, no cal intervenir ni quirúrgicament ni físicament.
Una dada preocupant és que
cap als 8 anys els infants ja comencen a consumir pornografia. L'Elena Crespi recomana anticipar-se amb informació abans que confonguin la pornografia amb informació i ho converteixin en referents sans. Si ningú els ha parlat abans de les relacions amb penetració pot ser que creguin que han de ser com veuen a la pantalla.
Preadolescència
En aquesta etapa als nens
ningú els parla de menstruació i tampoc de les primeres ejaculacions. A les nenes tampoc els parlen d'aquestes ejaculacions dels nens i també és bo explicar-los.
Us deixem una sèrie de recursos per treballar la menstruació a l'aula i a casa elaborats a partir de la guia del Ministeri d'Educació, amb l'assessorament d'Erika Irusta, que us poden ser d'utilitat.
Per més informació us deixem el directe sencer amb la psicòloga i sexòloga Elena Crespi i Asensio.
