Hi ha criatures d'"
alta demanda"? El cert és que encara avui hi ha molt debat a l'entorn del terme que va encunyar el
pediatre Dr. William Sears. I és que l'anomenada alta demanda
no va associada a cap diagnosi ni a cap causa patològica. Fins i tot, hi ha qui ho considera un
terme adultocentrista percebut des d'una mirada allunyada de l'infant.
Però el cert és que hi ha moltes famílies que se senten desorientades o, fins i tot,
sobrepassades davant de manifestacions intenses i constants d'alta atenció. I aquí és on esdevé necessari abordar-ho i donar
recursos per poder acompanyar aquestes criatures des d'una mirada empàtica i conscient.
No es tracta de posar una
etiqueta que recaigui com una llosa sobre l'infant, sinó de donar-li espai per poder oferir eines útils que alleugereixin aquestes criances intenses.
L'alta demanda es defineix per un conjunt de
trets de personalitat que fa que els infants percebin l'entorn amb molta sensibilitat i visquin amb especial intensitat. Aquests són els trets considerats
més característics:
Gran intensitat i activitat: temperaments forts, complexos, excés d'energia i moviment. Curiosos, molt vius, volen explorar l'entorn, tenen unes necessitats d'estímuls molt diferents... Quan són bebès acostumen plorar amb més freqüència. També es defineixen per expressar allò que necessiten amb contundència.
Menjar molt, dormir poc: els bebès d'alta demanda reclamen constantment el pit o el biberó. Alimentar-se és més que una funció nutritiva per a ells, ja que els tranquil·litza i els calma. Dormen poc i tenen dependència per gestionar el son. Amb aquests infants funciona molt bé el collit. També són freqüents els despertars nocturns.
Contacte constant: requereixen contacte permanent, tant de dia com de nit. Necessiten molta presència dels progenitors i acompanyament per transitar les emocions negatives de manera especial. Tenen molta ansietat per separació i també els costa entretenir -se o jugar sols.
Hipersensibilitat: molt sentides, molt sensibles, amb el sentit del ridícul molt ampli, a qui tot els afecta molt. La seva alta sensibilitat fa que visquin les enrabiades de forma més intensa i els fa més vulnerables perquè tenen una baixa tolerància a la frustració. Poden demostrar una sensació permanent d'insatisfacció i sempre estar reclamant. També reaccionen amb més irritabilitat als sons, les olors, la llum, els gustos o els canvis d'entorn.
Imprevisibles: el que avui funciona no té per què funcionar sempre. Això fa que el pare o la mare sempre estigui molt atent a la demanda perquè anticipar-se no sempre és una bona opció. Això genera molta inestabilitat en la criança.
Alguns consells per acompanyar aquests trets:
Vetlla perquè tinguin cobertes les
necessitats essencials.
Cria'ls des del respecte i l'empatia. Els infants altament demandants necessiten que s'entengui i respecti el seu caràcter i temperament, sense jutjar-los, sense prejudicis erronis.
Acompanyament emocional i contacte. Valida les seves emocions i dona-li recursos per canalitzar-les. Estigues present, els ajudarà a anar fent passos en la seva seguretat i autoestima.
Dona
espai a l'activitat física amb activitats d'oci a l'aire lliure. Així, la criatura pot deixar anar la seva energia, jugar de forma no dirigida.
Desactivació fisiològica. La manca d'autoregulació fa que sovint no sàpiguen parar i cal fer servir altres estratègies, tècniques de relaxació... Cercar activitats que els relaxin, necessiten un temps per desactivar-se. Retirar la tecnologia una bona estona abans d'anar a dormir i recórrer a activitats tranquil·les com pintar, fer puzles o llegir...
