Dissabte 14 de gener del 2023: una discoteca de Barcelona organitza la festa "Gran Opening Fullperreo", un esdeveniment dirigit a joves d'entre 14 i 16 anys. A la porta del local es reparteixen polseres de colors en funció si els joves venen sols o en parella. 

Les imatges de TikTok d'aquesta festa es viralitzen a les xarxes i centenars de persones s'escandalitzen: una fila de noies, menors d'edat, enganxades a l'escenari amb nois ballant darrera seu de manera sexualitzada. De fons sona Wildboy Cooba, però sonen més estils: batxata, reggaeton, drill o música dembow.

Què és el dembow, el ball que es ballava a la discoteca de menors? Es tracta d'un ball d'orígen Jamaicà, que combina moviments de hip hop, reggaeton i dancehall, que a diferència del "perreo" es fa de manera més accelerat amb moviments ràpids amb els peus.

Què és el daggering? Quan el twerking es posa sexualment violent. Un ball totalment explícit amb moviments sexuals i frenètics marcat pel "dry sex", una mena de simulació en públic de diverses posicions i actes sexuals, sovint marcades per la pornografia.

Lletres sexualment explícites i violentes: Un dels temes que s'ha criticat són les lletres de les cançons que sonaven: "Súbeme esa vaina que me voy a desacatar, préndeme la hookah, ponme la buchanan, pásame ese blu-, que esa vaina es pa' mañana. Fúmate la fuma, fúmate la hookah, fúmate la hookah, que esa vaina a ti te gusta".

"Des que són bebès ja interioritzen les lletres de les cançons com "el gall i la gallina" i els rols i estereotips que representa", explica la psicòloga i sexòloga Montse Iserte. "Això no significa que les haguem de deixar de cantar però sí analitzar-ho i parar-hi atenció. El mateix amb els dibuixos. No hem d'estar desconnectats amb allò que miren, amb allò que escolten. Com a pares, mares, hem de ser presents en tot plegat i acompanyar-los", assegura.  

Ball sexualitzat, una forma d'empoderament o una exhibició de masclisme? Aquest ha estat el gran debat que ha suscitat les imatges i el cert és que les persones expertes no es posen d'acord. Sí que hi ha consens a no posar el focus en el ball en si, sinó al context que l'acompanya.

Practicar balls sexualitzats requereix tenir una base d'educació sexoafectiva que no sempre està a l'abast dels joves, així com una cultura del consentiment que encara no està prou interioritzada en la nostra societat.

Segons ens explica la psicòloga i sexòloga Montse Iserte és fonamental que aprenguin a respectar el seu cos i el de la resta. "És important l'autoconeixement del cos, moure com vulguis, fer allò amb el qual et sentis còmode però entendre que aquests balls sovint estan condicionats, que hi ha una pressió social molt elevada i que cal saber posar límits i respectar els dels altres, i no només en el ball", assegura. 

Això, sumat al fet que l'adolescència és un període especialment sensible en termes de sexualitat, on es desperta la curiositat però també pudors, és important garantir un espai de seguretat on les persones que practiquen aquest ball puguin posar límits si així ho senten.  

Tenen referents sexuals sans els joves? Una dada preocupant és que cap als 8 anys ja hi ha infants que comencen a consumir pornografia. Una pornografia que no està exempta de rols i que històricament ha normalitzat i fet negoci, fins i tot, de violències sexuals cap a les dones. Malgrat la industria ha revisat alguns d'aquests aspectes, encara s'està molt lluny de continguts on s'exhibeixin relacions sexuals sanes i alliberades de rols i estereotips de gènere. 

Sense un acompanyament adequat, els infants i preadolescents que accedeixen a aquests continguts poden arribar a integrar conductes sexuals tòxiques. 

És per aquest motiu que cal educar en l'esperit crític i el consentiment ja des de la primera infància, per tal que durant aquesta etapa d'experimentació i curiositat puguin identificar què els ve de gust i què no, i respectar-ho també de l'altra persona. 


El lloc importa i la companyia també: No és el mateix ballar reggaeton en un espai de seguretat amb les amigues, que fer-ho en una discoteca veient què fa la resta i tenint present que durant l'adolescència pesa molt la pertinença al grup així com ser validat per aquest. 

L'experta en ball Claudia Fuentes, apuntava al 3/24 que l'aprenentatge d'aquests balls s'hauria de fer entenent d'on venen i en espais de seguretat, com aules i tallers de ball. Per això ella defensa que l'aprenentatge d'aquests balls, al voltant dels quals hi ha el debat obert sobre si són un símbol del masclisme o, al contrari, d'empoderament de la dona, es faci en un lloc amb garanties i amb una certa edat "per poder entendre d'on venen".

A més, segons explica, no s'ha de deixar de banda l'educació sexual: "en una discoteca amb menors, en una edat on les influències tenen molt de pes, pot haver-hi una noia jove que potser ho farà per imitació i s'acabarà sentint violentada", explica. 

La plasticitat del cervell durant l'adolescència: Tot i que l'edat legal de consentiment són els 16 anys, el cervell no arriba a la maduresa i no s'acaba de desenvolupar fins que la persona té aproximadament 23-30 anys, explica Montse Iserte.

"Encara que ens semblin grans i que ells mateixos demanin aquesta independència, els falta aquesta part per poder prendre bones decisions", assegura la psicòloga i sexòloga. "Pot ser que més endavant se'n penedeixin de les conductes", afirma. 

De fet el cervell dels adolescents té molta plasticitat i pot canviar, adaptar-se i respondre al seu entorn. A més, es donen una sèrie de canvis físics, emocionals i socials que els poden fer més vulnerables.