En la criança, cal distingir entre l'obediència a unes normes per evitar perills o comportaments inadequats i l'obediència cega als patrons imposats per l'adult. "Si demanem a l'infant que s'aturi i no travessi el carrer, ho fem per evitar perills", remarca la psicopedagoga Sylvie Pérez.

"Hi ha línies vermelles que no hem de permetre en un infant", indica. "Davant una agressió, des d'estirar els cabells o donar puntades de peu a l'adult fins a insultar-lo quan són més grans, sempre cal ser inflexible", afirma.


Així, els límits en la criança són fonamentals però també ho és saber-los posar de forma respectuosa, és a dir des de la calma, la fermesa i entenent les necessitats de les criatures. Això requereix consciència i presència.

Perquè hem de tenir present que quan un infant "no es porta bé", no és per molestar. És una forma d'expressar un malestar o un dolor que cal atendre i acompanyar.

Evidentment, convé posar límits si s'expressa de forma agressiva o poc respectuosa amb ell/a mateix/a o amb els altres. Però, un cop posats, cal atendre l'infant. "En lloc de centrar-te en el comportament, que és la punta de l'iceberg, cal pensar en què ha passat per arribar a aquest extrem, per què aquesta situació se'ns ha escapat de les mans i treballar-ho amb ell/a."

Per altra banda, cal tenir present que si bé hi ha límits que un/a menor, sigui de l'edat que sigui, no ha de traspassar mai, "hi ha normes o pactes en la convivència diària que han de poder ser qüestionats per part dels infants", aclareix Sylvie Pérez. 

És enmig d'aquest ventall entre l'obediència cega i la desobediència sistemàtica, l'adult ha de reflexionar sobre els motius que el menen a exigir compliment estricte de les normes als infants.


"A vegades, els adults estructurem les coses o el nostre dia a dia de manera poc flexible, sobretot quan estem sotmesos a estrès. Això ens aporta tranquil·litat, però potser les necessitats de l'infant són diferents: com li ha anat el dia? Com se sent o què necessita?", diu Paula Morales.

"El concepte de món infantil és relativament nou", indica Pérez. La Convenció sobre els drets de l'infant va ser signada i acceptada per vint països el 1990, quan es va convertir en llei. "Abans treballaven fins i tot a les mines: eren adults en petit". Un adult que imposa un comportament al menor "simplement no entén el món de l'infant: li falta comprensió".

Quin element pesa més en el "mal" comportament, una educació rígida o la genètica? Un estudi dut a terme per psicòlegs de la Universitat de Michigan va analitzar els comportaments en més de 2.000 germans bessons en mostra primària (480 en mostra de rèplica). Les dades van revelar que el germà que va rebre una criança més exigent mostrava, amb excepcions, un comportament més antisocial.

​Paula Morales explica que la genètica també té importància: "depèn del temperament de l'infant des que neix, si és més exigent o es tranquil·litza amb facilitat…". "També hi influeixen els factors genètics", afegeix.