La deshidratació succeeix quan no hi ha prou aigua al cos d'una persona. En infants sol estar provocat per vòmits o diarrees, però també quan un infant no vol menjar ni beure perquè li fa mal al coll, o en episodis de calor intensa.

En infants sol passar més sovint perquè pateixen amb més freqüència infeccions que desencadenen febre i símptomes gastrointestinals, que fan que es produeixi una pèrdua d'aigua corporal. En nounats l'aigua és el 70% del seu pes corporal, aquest percentatge va disminuint fins a situar-se en l'edat adulta entre el 50 i el 60%. 

És important començar a tractar la deshidratació tan bon punt es detecti que els vòmits, diarrees o excés de calor l'estan produint.

Aquests són alguns dels símptomes i signes de deshidratació en infants:

Boca i llengua seca o enganxosa
Plor sense llàgrimes
No ha fet pipí durant hores
Ulls i galtes enfonsades
Irritabilitat
Somnolència o marejos
Respiració agitada
En nadons fontanel·la enfonsada (part superior del cap)

Davant d'una deshidratació molt lleu és important rehidratar oferint líquids a l'infant a poc a poc per no arribar al punt d'una deshidratació més greu. També es pot optar per una rehidratació mitjançant sèrums orals, una o dues cullerades cada pocs minuts. De fet en casos de vòmits i diarrees, a més d'aigua cal oferir líquids amb glucosa i sals minerals com el sodi, el potasi i el clor, i per tant no n'hi ha prou només amb aigua. 

En nadons que prenen llet materna oferir-li el pit pot ser una molt bona manera de mantenir-los hidratats. És important en nadons deshidratats no donar-los aigua corrent perquè no porta els minerals necessaris per rehidratar-lo. Tampoc hem de donar-los sucs ni begudes esportives, ja que porten molts sucres i poden empitjorar la simptomatologia.

La deshidratació moderada o severa necessita atenció mèdica. Per això és tan important la prevenció per tal de no arribar a aquesta situació.