Jonathan Borba

Test: Com té l'autoestima el meu fill o filla?

Aquest senzill test et permetrà reflexionar sobre l'estima que es té la teva criatura i revisar, si cal, patrons

Jonathan Borba

L'autoestima és un dels pilars de l'educació emocional i, per això, és important cultivar-la des de ben petits/es. Començant des de casa, on hi ha les grans figures referents dels infants, i continuant per l'escola on mestres, professors/es i monitors/es tenen també un paper fonamental. 

Quan parlem d'autoestima ens referim a la valoració que fem de nosaltres mateixos/es, la idea que tenim i l'estima que ens tenim, com ens mirem. I tot això depèn, també, de com ens han mirat.

I és que la manera en que ens tractem quan no tenim un bon dia, si el que fem, ens diem i pensem de nosaltres ens ajuda a sentir-nos millor o ens enfonsa, té molt a veure com ho feien amb nosaltres i amb ells/es mateixos/es els nostres models significatius.

L'autoestima ha de ser equilibrada, ni exagerada ni baixa. Com té l'autoestima el meu fill o filla? T'hem preparat un senzill test a partir dels indicadors descrits per la psicòloga Anna Masnou:

 

L'autoestima és el resultat de com ha estat la mirada de les nostres figures de referència durant la infància i l'adolescència, si ens hem sentit acceptades o jutjades. Per això, les figures referents hi tenim molt a fer, i convé també revisar la nostra pròpia autoestima quan detectem faltes de confiança en els nostres infants. 

3 coses que pots fer per cuidar l'autoestima del teu fill o filla: 

Evita abocar expectatives perquè poden lesionar la seva autoestima. Convé diferenciar les nostres creences de les seves, i donar-los espai perquè puguin construir la seva personalitat i traçar el seu camí.  

Evita judicis i cuida teves paraules. Canvia l'"ets" per "estàs". Enlloc d'"ets un irresponsable", pots substituir-ho fàcilment per "has actuat de forma irresponsable". Quan posem etiquetes sobre una criatura estem activant aquest procés cognitiu a través del qual acaben assimilant allò que els dius fins a punt de condicionar el que són. 

"Oh, que bonic. Ho fas molt bé!". No admiris per admirar. Tenim tendència a alçar-los quan són petits, però llavors a mesura que es fan grans les nostres expectatives creixen, i podem sentir i transmetre decepció i frustració. És preferible valorar o remarcar aspectes concrets de les seves accions. "M'ha agradat molt com has barrejat els colors", per exemple. 

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Johny Cohen
per Alba Carreres
Una etapa carregada d'imaginació i intuició, però també amb pors relacionades amb allò irreal
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Imatge il·lustrativa
iStock
Són fruit de l'acord entre la Generalitat i els sindicats
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Símptomes i senyals d'alerta que has de tenir present
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres