És normal que quan una criatura no estigui amb la seva figura de vincle principal plori, deixi de menjar o bé tingui dificultats per dormir? És normal que no vulgui que una altra persona l'agafi en braços?

Doncs sí, és totalment normal i es considera una fita en l'establiment de les primeres relacions socials. Un nadó necessita el contacte amb altres éssers humans per desenvolupar-se. Des de ben petit ja mostrarà curiositat per les altres persones, de manera natural.

En el transcurs dels primers mesos de vida no reaccionarà als altres de la mateixa manera. Moltes famílies s'amoïnen quan veuen aquest canvi de comportament i d'actitud vers les altres persones. Per aquest motiu hem descrit aquestes reaccions habituals dels nadons i quan les podem esperar:

Des del moment del naixement fins a la quarta setmana de vida: el nadó tindrà un somriure anomenat fisiològic. Sovint quan somnia, en situacions de benestar, després de fer caca o un pet... sol aparèixer.

Entre la quarta i la sisena setmana: apareix el somriure social. És a dir quan li diuen cosetes, el nadó sol somriure.

Entre els set i els vuit mesos: Aquesta és l'etapa on més coses passen des del punt de vista social:

Vincle més estret: en aquesta etapa és quan el nadó forja un vincle més estret amb el seu cuidador principal, que en la majoria dels casos és amb la persona que l'ha parit, bàsicament perquè li porta 9 mesos d'avantatge al cuidador secundari si n'hi ha, i perquè en el cas que s'ofereixi el pit, aquest va molt més enllà de la necessitat alimentària. 

Ansietat per separació: és en aquesta etapa que el nadó se n'adona quan no hi és aquesta figura de principal aferrament. Davant d'això pot reaccionar plorant desconsoladament, perdent la gana o el son. És just en aquest moment que coincideix que moltes mares s'han d'incorporar a la feina remunerada. 

Por de les persones estranyes: està descrit que també és en aquesta etapa que els infants comencen a tenir por dels desconeguts. Si algú que no coneix l'agafa de la mà o fins i tot intenta interactuar amb ell pot ser que l'infant s'espanti perquè no coneix a aquesta persona. És molt comú també en aquesta edat trobar a persones que tu tampoc coneixes que li diguin coses al teu fill o filla generant-li, d'una manera no volguda, aquesta por. 

A partir dels 18 mesos: comencen a identificar el rebuig i tot serà NO. Descobreixen el poder d'aquesta paraula. Establir una rutina habitual amb la qual l'infant se senti segur serà clau pel benestar de tothom.