Vivim en una societat en la qual les cures tenen poc valor. S'espera de les dones, quan som mares, que siguem productives al treball remunerat i a la vegada compromeses amb la criança de les criatures. 

Hi ha una sèrie de factors de risc pel que fa a la salut mental de les mares que són de caràcter social: les dificultats econòmiques, la falta de suport o falta de xarxa o la pressió laboral poden dur a una dona a ser més susceptible de patir problemes sigui durant l'embaràs o després del part.

De fet, 1 de cada 5 dones patirà una patologia mental durant l'embaràs. Les visites a la Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic han augmentat el 37% el 2022. 

"Si com a societat es canviés l'exigència cap a les dones que són mares i treballadores podríem reduir part d'aquestes patologies", assegura Alba Roca, psiquiatra perinatal, cap de la USMP de l'Hospital Clínic.

Segons ens explica, generar mecanismes preventius, com allargar les baixes tant d'embaràs com el permís postpart en les mares, garantir que els drets bàsics i fonamentals de les cuidadores o assegurar una xarxa de suport i de reducció d'estrès serien una sèrie de mesures que rebaixarien considerablement la quantitat de dones que pateixen alguna patologia perinatal. 

Tot i que la depressió postpart és la més coneguda, es calcula que una de cada 10 mares la desenvoluparà i aquesta xifra pot ser més elevada en països en vies de desenvolupament, la Dra. Roca explica que encara és infradiagnosticada.

I és que també pot passar durant l'embaràs: sentir tristesa, no sentir il·lusió, tenir molta ansietat o por pot ser algun dels indicadors, que es poden agreujar després del part. Demanar ajuda i no menysprear els sentiments d'una persona propera que pugui estar sentint això és necessari per trobar-hi una solució. 

El següent més diagnosticat en període perinatal són els trastorns d'ansietat postpart, sigui ansietat generalitzada, agorafòbia, pànic... Afecta el 10% de les mares que acaben de parir, però són moltes les dones que ho amaguen per por de ser etiquetades com a egoistes.

Aquests tipus de trastorn es caracteritzen per experimentar una preocupació excessiva en relació amb el benestar del nadó, que et fa estar intranquil·la en tot moment, amb dificultats fins i tot per dormir.

Un altre trastorn que sol ser habitual és el TOC, que consisteix en el fet de percebre imatges mentals de coses dolentes que li poden passar al teu nadó o fins i tot de coses que li pots arribar a fer tu. Això genera molta culpa a les mares que el pateixen. També pot tenir a veure amb la higiene: evitar que algú toqui al nadó per por de virus, ansietat per pensar tot allò que li podria passar...

El trastorn d'estrès posttraumàtic es caracteritza per una experiència individual que la persona ha viscut com un fet traumàtic. Un mateix fet pot no ser traumàtic per a tothom. La mare pot continuar fent la seva vida diària i pensar que no té cap problema, però no processa les emocions de forma no correcta, evita pensar en el part, anar a hospitals i pot arribar a interferir la relació amb el nadó. A més pot presentar irritabilitat i enuig sense entendre ben bé el motiu de tot plegat. 

Tots aquests trastorns poden anar acompanyats, o no,  de depressió. És a dir, de vegades la depressió va de la mà d'algun d'ells i per això és important detectar si la depressió es presenta de forma conjunta amb aquestes altres patologies.

Posar-hi nom, adonar-te'n i demanar ajuda de vegades pot resultar complicat. Però cal fer-ho perquè hi ha solució. Amb les eines i l'acompanyament adequat pot millorar considerablement la salut mental d'aquesta mare.