Un jutjat de Las Palmas de Gran Canària ha dictat una
sentència pionera a l'Estat que reconeix el
dret fonamental d'una embarassada a
escollir entre part vaginal o cesària.
La sentència condemna els professionals de l'Hospital Matern Infantil de Las Palmas de Gran Canària a indemnitzar una mare a qui se li va prolongar un part de bessons durant 17 hores, fet que va acabar provocant lesions molt greus i irreversibles en un dels nadons. El jutjat considera que va haver-hi
violència obstètrica per part del centre mèdic i imposa una compensació a la mare d'
un milió d'euros.
La sentència considera que la dona
no va ser informada de les circumstàncies en què es desenvolupava el seu part "ni dels avantatges o desavantatges, perills i riscos del part vaginal davant de la cesària per tal que aquesta, correctament informada, sota la seva responsabilitat , pogués decantar-se per una o altra possibilitat".
En aquest cas, raona el jutge, "el que s'observa és la
imposició 'contra legem' (contra la llei) del criteri mèdic que la recurrent donés a llum per part natural sotmetent-la a ella i als dos fetus a un extenuant part natural que va durar la barbaritat de 17 hores i amb un resultat funest que cap quantitat no podrà rescabalar mai".
La sentència entén que els facultatius de l'Hospital Matern Infantil va incórrer en una "
usurpació inadmissible d'un dret aliè" que ha acabat en "un resultat terrible, provocat per aquells que van furtar la possibilitat que (la mare) pogués optar per la cesària en el moment oportú evitant qualsevol lesió al seu fill".
El jutge defensa que el dret de la dona embarassada "a ser informada de les alternatives existents, amb els seus pros i contres, per donar a llum" li assisteix "durant la gestació, abans de donar a llum, quan va començar el procés, a allò llarg del mateix i fins al moment últim de parir”.
I retreu al Servei Canari de Salut "una
concepció patriarcal de la dona, desdenyosa amb la seva capacitat d'autodeterminació encara que vingui consagrada a la Llei, displicent amb la seva competència per decidir una vegada correctament informada, que avorta qualsevol autonomia que pogués tenir i que pot ser qualificada sense embuts de violència obstètrica".
El Servei Canari de la Salut va al·legar en el judici que la decisió final entre part natural o cesària correspon a l'obstetra i que serà aquest professional mèdic qui haurà de valorar les circumstàncies concurrents en cada cas per decidir sobre això.
La sentència
rebutja aquest argument: "
la decisió final no és del facultatiu, sinó de la pacient i sota la seva responsabilitat, una vegada correctament informada de la seva situació i de les alternatives existents, en aquest cas el part natural o la cesària". I assegura que el contrari és defugir els drets que la Llei reconeix.
