Pavel Danilyuk

4 claus perquè una escola bressol sigui coeducativa de debò

Reflexions i recursos per a l'equip educatiu i les famílies

12 de gener de 2024 a les 07:00h
Pavel Danilyuk
per Criar.cat
​L'etapa educativa 0-3 és un període cabdal per al desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional dels infants, i incidirà de manera significativa en les seves trajectòries vitals. Les experiències, els aprenentatges i les interaccions que es donen en aquesta etapa primerenca configuraran la seva personalitat adulta.
Publicitat

Precisament per la seva rellevància, és necessari que les polítiques educatives adreçades a la petita infància incorporin la perspectiva de gènere i promoguin models d’identitat que no siguin sexistes ni androcèntrics, ni misògins ni LGTBI-fòbics.

Els nens i les nenes han de poder créixer, experimentar i interactuar sense estereotips de gènere, així com integrar els valors de l'equitat i la diversitat en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, és important acompanyar les famílies en la criança amb perspectiva coeducativa i en la responsabilitat vers les cures.

Avui volem parlar de la importància de la coeducació i donar eines a les escoles bressol perquè les incorporin a partir de la guia orientativa desenvolupada per la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals de Barcelona (XEBM).
Publicitat

Què és la coeducació? La coeducació és una pedagogia feminista que proposa incorporar la perspectiva de gènere a l’educació, fomentant que les escoles siguin espais segurs on totes les maneres de ser, estar, mostrar-se i estimar siguin igual de valorades i on tothom pugui desenvolupar-se lliurement des del respecte.

Les desigualtats i discriminacions per raó de gènere encara es donen actualment als espais educatius, i la socialització de gènere és el primer esglaó de les violències masclistes. És per això que cal posar-hi atenció, per tal de transformar-ho.
Publicitat

La coeducació és la proposta pedagògica reconeguda legislativament a nivell internacional, estatal i nacional que proposa superar les limitacions que es deriven d’aquest sistema i que té per objectiu acompanyar els infants en la construcció d’uns imaginaris i unes relacions lliures d’estereotips, violències i desigualtats.

4 claus per una escola bressol coeducativa de debò: 

Acompanyar sense estereotips, des de la cura i atenent la diversitat. 

L'acompanyament als infants i la influència que aquest acompanyament exerceix en ells és sempre present, tant en allò que fem (diem, mirem, valorem, comentem…) com en allò que no fem. 

Totes les persones hem estat socialitzades sota els valors del patriarcat i, per tant, si no ho revisem, la tendència serà reproduir-los.

La revisió personal no ha de ser des de la culpabilitat, sinó des de la responsabilitat del poder que tenim com a educadores i acompanyants.

Moltes escoles bressol ja fan un treball molt intens i profund en relació amb l’acompanyament dels infants. Tot i així, sempre hi ha aspectes en què podem aprofundir.

Com es fa el canvi de bolquers? Drets? Estirats? Demanem permís abans de començar? Anomenem les diferents parts dels genitals? Quin significat donem a aquest moment? Durant el canvi de bolquers, o en moments en què els genitals queden visibles, què diem a un nen que se'ls toca? I si ho fa una nena? 


 Quan un infant cau a terra i es fa mal, què ens passa? Com actuem? Com narrem el que passa? Què pensem de l’expressió «va, aixeca’t, que no ha estat res»?

Com preparem els espais i els materials? N’hi ha alguns al seu abast i d’altres que han de demanar? Per què?

Com intervenim quan hi ha conflictes per un material? Què entenem per conflicte? Què passa amb aquells infants que sovint no accedeixen al
material perquè d’altres s’hi atansen primer?

Contes, cançons i festes tradicionals: quins missatges contenen? 

L’escola bressol és un petit gran món on els infants es relacionen, observen, es comuniquen, s’emocionen i, en definitiva, aprenen constantment. Ho fan mitjançant tots els instruments de socialització que se’ls posa a l’abast.

Els contes, les cançons i les festes, així com la resta d’elements de socialització que formen part del nostre dia a dia, no són neutres, sinó que estan pensats des d’una lògica que reprodueix els valors hegemònics, els valors predominants del moment en què es van crear.


Val la pena analitzar-los des del present, per veure si aquests valors s’ajusten amb els nostres i amb els valors del centre educatiu del qual formem part. De vegades, per exemple amb l’excusa del respecte a la tradició, es confon norma i neutralitat.

Podem posar atenció en alguns elements comuns als contes, cançons i festes a partir de preguntes com les següents:

De què parlen les històries que expliquem, celebrem o cantem als infants? 

Les relacions afectives que apareixen en aquestes històries, són respectuoses? O ens parlen de relacions d'abús i violències? Són totes heterosexuals o hi ha altres models representats?

Quins són els personatges que tenen cura de les cases? Com apareixen representats? Es valoren, aquestes accions?

Per què fem servir aquest recurs (conte, cançó o festa) i quins valors representa? S’ajusta als valors que tenim com a escola?

Què podem fer? Invertir rols, estereotips, eliminar violències i introduir llenguatge inclusiu. La solució és buscar la màxima diversitat possible, per mostrar mil maneres de ser nena, mil maneres de ser nen, mil maneres de ser una persona que no és ni nen ni nena o és ambdues alhora, perquè les criatures se sentin vàlides de la manera que siguin i puguin construir-se amb la màxima llibertat.

 Espais, jocs i materials: què permeten i què limiten? 

Els espais, els jocs i els materials no són sexistes en si mateixos; ho és la mirada que hi posem socialment i que els infants aprenen a partir de les valoracions i comentaris de les persones adultes que els acompanyen.

De manera inconscient, s’espera que els nens es moguin més, ocupin més espai, corrin, vagin amb les motos… I que les nenes facin un tipus d’activitat més tranquil·la, com jugar a la sorra o fer joc presimbòlic.

Generalment, als nens se’ls sol potenciar aspectes com la força, el moviment més expansiu i una major ocupació de l’espai. No vol dir que a les nenes no se’ls potenciï, però en certa manera es pot limitar, com per exemple pel fet que es valori o es doni importància a altres aspectes en elles, com la bellesa, la cura, etc.


Les activitats més expansives que es potencien inconscientment en els nens generen un aprenentatge en relació amb l’espai que ocupen (o que s’apropien), i aquest es converteix més endavant en relacions de privilegi. En el cas de les nenes, aprendre a romandre a la perifèria implica aprendre a renunciar o a cedir.

Afavorir la diversitat en el joc, el moviment i les relacions, i vetllar perquè els infants experimentin amb aquesta diversitat, serà fonamental en el seu desenvolupament. 

L’observació de les dinàmiques entre els infants i en l’ús dels espais i dels materials serà la brúixola que ens indicarà on cal intervenir. 

Coordinació i cohesió amb les famílies

El primer que cal per treballar la coeducació amb les famílies és tenir un posicionament de centre clar i compartit per tot l'equip. 

Hi ha relació entre l'equip educador i les famílies, i en els moments de comunicació l'equip educatiu és un model. És des d’aquí que es poden donar eines i recomanacions a les famílies per educar en la igualtat de gènere i continuar el treball coeducatiu més enllà de l’escola. 

Cal treballar individualment i col·lectiva per acollir la diversitat de famílies presents a l’escola i per desmuntar els possibles estereotips i prejudicis que pugui haver-hi i que poden condicionar la relació.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
MónNatura Delta
per Mar Domènech
Des de Criar.cat t'oferim un recull d'activitats per a tota la família
Imatge il·lustrativa
Txus Garcia
Masies, cases i apartaments ideals per un cap de setmana o les vacances escolars
Imatge il·lustrativa
Kelley Bozarth via Unsplash
per Dra. Anna Estapé
La Dra. Anna Estapé ens facilita alguns consells per tal de detectar i tractar aquesta malaltia que afecta 1 de cada 5 infants
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Logotip de Criar.cat
Responsable editorial i de projecte: Irene Ramentol
Responsable d'estratègia digital: Albert Salord
Responsable comercial: Mar Domènech
Cap d'audiències: Mario G. García
Responsable de nous formats: Gemma Cuadrado
Tecnologia: Sobrevia.net


Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres
Amb la col·laboració de: Logotip de la Generalitat