Cada infant és un món i també afronta la creixença de maneres diferents. Segons ens explica la psicòloga Elisenda Pascual Martí, l'etapa compresa entre els 8 i els 12 anys s'anomena de "no retorn", precisament perquè els nois i noies s'adonen que l'etapa que anomenem infància no tornarà.

Davant d'aquest fet es poden tenir reaccions molt diverses. L'Elisenda explica que pot ser que aparegui la por al futur, la incertesa d'allò que passarà, les ganes de més autonomia, també el fet de voler-se sentir més grans del que realment són i comportar-se com a tal o bé tenir crisis de vida o espirituals.

Sigui com sigui, es tracta d'una etapa que genera un pont entre la infància i l'adolescència i cal que les famílies ho percebem com a tal: a poc a poc aniran trobant el seu lloc entre la seguretat i la comoditat de la infància i la transformació que representa l'adolescència. 

En l'àmbit cognitiu neix el pensament formal, és a dir, la capacitat d'integrar l'abstracció i per exemple seran capaços de conèixer les conseqüències de decisions que no han pres abans o preveure escenaris pels quals no han passat mai. Fins aleshores el cervell no està preparat per imaginar-se allò que passarà si no s'ha fet mai.

Hi ha nens i nenes d'aquesta edat que necessiten quedar-se un temps més en el seu jo infantil, n'hi ha d'altres que es precipiten a l'adolescència amb pressa. Tot plegat es fa força visible i extensible amb el seu vestuari i actitud i les famílies no hem de pressionar ni cap a l'adolescència ni intentar-los retenir en la seva infància. 

És per aquest motiu que la psicòloga Elisenda Pascual Martí ens recomana:

Ser el far de la seva tempesta. La nostra tasca és de regulació.
Presència: Hi seré sempre que em necessitis
Confiança: t'estàs fent gran i aprens a gestionar la teva vida
Autonomia: et dono més permisos perquè cada vegada ets més capaç
Pantalles: sé que són la teva manera de socialitzar-te però t'acompanyo a fer-ne un bon ús.