Suècia ha aturat el pla de digitalització a les escoles. Feia mesos que el país debatia el paper dels ordinadors i les tablets a les aules i, finalment, ha optat per deixar en suspens l'estratègia aprovada per l'Agència Nacional d'Educació.

La posada en marxa d'aquest pla va suposar la ràpida introducció de dispositius digitals a les aules de tot el país i va comportar l'abandonament per part d'un gran nombre de docents dels llibres de text i de l'escriptura.

Sens dubte, aquesta decisió transcendent podria servir d'exemple per a altres països que es troben en fase experimental amb el desplegament de l'ús de dispositius entre l'alumnat. I més després de les davallada en comprensió lectora que han evidenciat les proves PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) a nivell global.

La ministra d'Educació sueca considera les pantalles com les principals culpables del descens de nivell de comprensió lectora entre els nens i les nenes suecs que va registrar l'últim informe PIRLS i ha alertat del risc que podria suposar crear una "generació d'analfabets funcionals".


Per prendre aquesta decisió, la titular d'educació va sol·licitar opinió a diferents persones expertes. L'Institut Karolinska, dedicat a l'estudi de neurodesenvolupament, va coincidir amb altres organitzacions que "tota la investigació del cervell en infants mostra que no es beneficien de l'ensenyament basat en les pantalles" i, segons aquesta institució, l'estratègia de l'Agència Nacional preveia una sèrie d'efectes positius de la digitalització però, en cap cas, no estava basada en l'evidència.

Pantalles a les escoles, sí o no? És un debat candent, encara amb moltes incerteses per resoldre. La pandèmia va evidenciar més que mai la necessitat de desplegar la digitalització en l'àmbit educatiu, però entitats i persones expertes alerten dels riscs també que poden comportar tant a nivell de salut, com educatiu i social. 

La pedagoga Anna Ramis defensa que les pantalles no han de substituir mètodes d'aprenentatge experimentals ni tampoc la lectura. I que, sobretot, han d'evitar-se en l'etapa infantil perquè limiten el desenvolupament de les criatures.   

Per la seva banda, la Fundació Bofill alerta que molts d'aquests plans tenen deficiències per pal·liar la bretxa digital i escurçar les desigualtats educatives. 


Amb l'aprovació del Pla d'Educació Digital 2020-2023, la Fundació Bofill ja va fer públic que trobava a faltar un ús pedagògic de les tecnologies per a un aprenentatge més competencial, que superi models transmissius i avanci en l'equitat educativa.

L'entitat considera que amb les elevades ràtios i sense una figura de mentor digital que vetlli per l'acompanyament psicopedagògic d'aquests recursos i formi en seguretat digital tant a professorat com alumnat, la introducció de les pantalles a les aules presenta riscs i perills més que evidents.