Les agressions entre criatures requereixen d'un acompanyament conscient, tant per reparar el conflicte i el dany que hagi tingut lloc com per educar els infants a trobar alternatives per resoldre un problema o expressar un malestar.

El que no sempre tenim present és que totes dues parts (o més) necessiten el nostre suport. Totes dues parts necessiten comprensió, escolta, potser contenció i límits. I és que tots els sentiments i emocions són vàlids, però no totes les accions ni les actituds són vàlides. Pots enfadar-te, estar rabiós/a, dolgut/da, tenir gelosia, enveja, pots odiar...

Què difícil acollir aquests sentiments, oi? Però cal fer-ho, acollir, comprendre i ajudar a posar paraules.

En canvi, convé deixar clar que no pots enganxar, mossegar, molestar, trepitjar, picar, estirar els cabells, cridar a una altra persona, insultar. Aquí és on cal posar límits, parar, separar, sostenir, contenir.

Agredir l'altre de manera explícita o subtil no és una opció.

Cal preservar la integritat física i emocional de totes les parts.

Acostuma a ser "fàcil" amb la part agredida, però no tant amb la part agressora, tendim a culpar, sancionar, aïllar, no comprendre.

L'infant que agredeix ho està passant malament, li falten recursos per expressar el que sent de forma positiva, segurament està dolgut, rabiós o enfadat.

Si ho castiguem, jutgem, dramatitzem o moralitzem se sentirà encara pitjor, més incomprès, més rabiós, més sol.


Si donem suport per trobar una sortida positiva a les seves emocions aprendrà a regular-se i a gestionar futurs conflictes i dolors.

L'infant que es relaciona des de l'agressió necessita unes cures de qualitat i l'espai per sentir-se segur, validat, capaç, autònom, comprès, escoltat de manera que es pugui sentir en pau i viure amb plaer i alegria.

No podem abandonar-lo a la seva sort amb càstigs i reprimendes (o la bola es farà més gran). Tots els infants han de poder viure's bons, necessiten uns límits que els cuiden. 

Uns límits que tinguin cura, continguin i sostinguin. Ferms i amables.