A endreçar se n'aprèn, i resulta senzill si saps com fer-ho i tens un mètode d'organització que et faciliti la vida domèstica. Per contra, és molt frustrant veure casa nostra sempre desordenada i haver de dedicar el poc temps lliure que tenim cada nit a fer de cotxe escombra per recollir-ho tot.

Anem a veure uns quants consells perquè les nostres criatures agafin el gust per l'ordre i l'endreça, i tinguem tots plegats una casa que ens doni pau i tranquil·litat.
 
Narra mentre recolliu. “La girafa va a la capsa. La pilota va a la cistella.” És important anomenar-ho perquè ho vagin integrant, en lloc de dir “Això va aquí, això va allà.” També convé que ens vegin a gust recollint, que no percebin que és una llosa i això els desmotivi.
 
Posa a l’abast poc material, però variat. Això facilita el seu joc potenciant-lo, i la nostra recollida. La resta de joguines i materials els guardarem en una capsa fora del seu abast (i vista, perquè no ens ho demanin) i anirem fent rotació de joguines.
 
Per ajudar-los en l’endreça, tindrem un terreny que inviti a recollir:
 
Cada joguina té el seu lloc i hi ha un lloc per a cada joguina. No van totes amuntegades dins un moble. Ni escampades per totes les superfícies de la casa. 

Els espais s’omplen fins màxim el 70 %. Si l’armari està atapeït, fa mandra encabir el joguet o la roba i acaba quedant-se fora. 

Els infants necessiten ordre per començar el joc. Per tant, recollir serà un hàbit diari que garantirà que l’espai és òptim per començar a jugar. Quan hi ha massa escampall o coses a mitges, els infants es dediquen a treure coses i més coses, es crea un clima dispers i erràtic, i nosaltres ens posem de mal humor perquè anem veient tot el que ens tocarà recollir.
 

Una manera que el desordre no es multipliqui és fer la norma que recollim el joc abans d’obrir-ne un altre. Les construccions que no es volen desfer en el moment, es poden deixar en un racó que no faci nosa durant uns dies.
 
Dona prou temps per recollir. Conscients que sovint recollim en moments de trancisió (abans de la banyera, abans de marxar, abans de sopar…) i que són moments delicats que (per a nosaltres) s’eternitzen, els donarem prou temps. El que ells necessiten, perquè no relacionin l’acte de recollir amb la nostra pressa per acabar.
 
Quan comencen a recollir? A la llar d’infants i a l’escola comencen de seguida. A casa és una altra història. Jo diria que sí que endrecen coses i passen etapes diferents, les desen aquí hi ha allà (dies més i dies menys), però fins que als 5-7 anys no saben bé què fan i per què. Així que fins a aquesta edat recollirem principalment nosaltres, o tots junts. Si seguim el lema de “poc però variat”, recollir serà ben ràpid.
 
Perquè l’hàbit de recollir se sostingui en el temps, jo crec que han de saber per què endrecen. Els podem explicar, quan són petits, que de la mateixa manera que cuidem el planeta, cuidem la casa endreçant-la i netejant-la. És una qüestió de cures, d’agraïment pel que tenim, i que endrecin des d’aquí. No des de l’esforç, la disciplina o l’obligació. Més endavant els podem explicar els beneficis que té per al seu desplegament, el desenvolupament del joc, la seva percepció de l’espai i el rendiment del cervell, entre d’altres coses, si volem.
 
El segon factor que sostindrà l’hàbit de l’ordre és veure’ns predicar amb l’exemple. És una mica paradoxal demanar-los que tinguin el seu espai recollit, quan la resta de la casa no està endreçada.
 
Finalment i no menys important, fomentarem l’hàbit de de deixar les coses al seu lloc sempre. Guardar les sabates al sabater, la roba bruta al cossi, buidar la motxilla de l’escola en arribar, recollir el plat de taula,… cada dia. Són hàbits que mantindran la casa recollida sense esforç, i ens evitaran les persecucions i els recordatoris carregats de mal humor que tant ens distancien. I quan deixar les coses a lloc ja sigui el nostre estil de vida, veurem ben clar que, en definitiva, no és més endreçat qui més recull, sinó qui menys desordena.