Dos mesos després de la seva primera reunió, el grup d'experts dissenyat per la Generalitat arran de l'informe PISA ja té les primeres propostes enllestides per revertir els mals resultats a l'escola catalana.

Una de les més rellevants és l'aproximació a un model de més extraescolars gratuïtes per a l'alumnat vulnerable, el també anomenat pla d'educació a temps complet. A més, també existeix la urgència d'ampliar les aules d'acollida i de fer-ho des del curs de primer de primària, estableix el grup de 18 experts coordinat per Jesús Vinyes, el també president del Consell d'Educació de Catalunya.

Aquestes són algunes de les prioritats establertes en una llista de 18 mesures principals per al curs vinent, en clau genèrica. Després, aquestes carpetes es concreten en 154 propostes més específiques.

Entre altres mesures, es planteja fer suport als centres i als docents perquè adeqüin el contingut a les necessitats que detectin, com la llengua o les matemàtiques, però no es plantegen canvis curriculars fixes per deixar llibertat als centres.

"No hem dit si s'ha d'incrementar una hora de matemàtiques", ha establert Jesús Vinyes, a tall d'exemple. Tampoc no s'estableix si les escoles o instituts han d'ampliar l'horari per abordar la comprensió lectora, però es defensar millorar la formació als professors en aquestes disciplines i es deixi la porta oberta perquè cada centre ho apliqui segons les necessitats.


Han quedat fora de la llista de plantejaments prioritaris implantar la sisena hora o la jornada partida a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). El motiu ha estat la manca de "consens" entre els integrants del grup assessor.

També perquè "no hi ha evidències que hi hagi una relació directa" entre desplegar aquests canvis d'horari i uns "resultats" més bons, ha apuntat Vinyes. En aquest sentit, ha mencionat la realitat d'altres comunitats autònomes on també hi ha horari intensiu a secundària i on les avaluacions educatives deixen bons resultats.

Malgrat això, s'ha inclòs una petició explícita al document de propostes per fer un estudi sobre la sisena hora o l'horari partit a l'ESO. La investigació ha de "determinar si l'equiparació horària entre centres públics i concertats pot ser un factor d'equitat del sistema".

En la seva exposició, el portaveu del consell assessor ha posat el focus en la igualtat d'oportunitats i en la millora de l'atenció a l'alumnat vulnerable. Això passa també per cuidar els mestres i professors, estableix el document.

D'una banda, es planteja "incrementar el nombre de docents" per abaixar ràtios i tenir grups amb menys alumnes "especialment als entorns més complexos". També es proposa crear "incentius" a les plantilles de les escoles i instituts d'alta i màxima complexitat, on es concentren les famílies més pobres. "Si els equips docents canvien cada any en un nombre important, això dificulta el treball", ha resumit Vinyes.


Tal com va explicar el coordinador del grup, el gener passat, s'entén que les polítiques que es dissenyin també comptaran amb "un esforç pressupostari". Ara bé, ara això queda en mans del Govern. En aquest sentit, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha apuntat que el departament revisarà totes les mesures plantejades i en un termini de "poques setmanes" s'anunciarà quines s'entomaran prioritàriament. La titular d'Educació s'ha limitat a comprometre's a "incorporar tot el que sigui possible" de cara al curs vinent. Pròximament, doncs, Simó preveu aclarir "xifres, euros i terminis" de les iniciatives estudiades.

Pel que fa al fons de les propostes, es va subratllar des del primer moment que es prioritzaria conjugar "la urgència" de les mesures immediates amb "el consens" sociopolític que permeti implementar-les durant anys. Aquest missatge busca desfer el clima de xoc que s'ha viscut els darrers anys al voltant de les polítiques educatives, amb diferents canvis rellevants protagonitzats els últims cursos. L'exemple més recent ha estat el del calendari escolar del pròxim curs, que torna a endarrerir-se fins al 9 de setembre, després d'un avançament dels darrers anys que havia comportat queixes dels sindicats.

Alhora, amb la mirada posada en els pròxims cinc anys, també es reclama fixar un eix temporal clar per arribar a la inversió mínima històricament reivindicada: que es dediqui l'equivalent del 6% del Producte Interior Brut (PIB) a les polítiques d'Educació. Això hauria de passar "abans del 2029", projecta el document.