«L'adaptació respectuosa és sagrada. Ni Covid ni Covad»

La pedagoga i coach Gisela Baz ens explica què pot passar si la tornada a les aules no es fa com cal i les tornades són semipresencials o en línia, en els casos d'alumnes més grans

per Criar.cat
En un inici de curs ben atípic cada vegada són més els casos de positius a les aules que fan que mica en mica es tanquin grups estancs. A barris com la Mina, l'absentisme està creixent a marxes forçades, i si bé abans ja era un problema que afectava a alguns centres, amb la crisi de la Covid s'ha vist incrementat aquest fenòmen.

Segons la psicopedagoga i coach educacional Gisela Baz, la no tornada a l'escola no és una opció.


Tornar a les aules és una necessitat pels infants, ens deies en el darrer article. Però, què pot passar si arriba un moment que pel que sigui no es pot tornar físicament?Pot augmentar el fracàs escolar? En quina mesura?
El fracàs escolar fa referència a l'índex d'abandonament escolar. Segons el meu parer ja havia començat una tendència a l'alça abans de la Covid ja que cada vegada més joves triaven vies alternatives per accedir al mercat laboral que no eren les reglades. 


Això evidenciava un sistema educatiu que no és capaç d'oferir les competències, habilitats i coneixements pels mitjans que els joves necessiten per al seu futur professional. Aquest fet es veuria agreujat si no es tornés a les aules i totes les classes passessin a ser online, ja que es dificulta moltíssim poder atendre les necessitats educatives individuals.

En qualsevol cas, serà necessari poder fer un seguiment presencial a l'alumnat més vulnerable i posar mesures per afrontar les desigualtats socials i culturals: suport a les famílies, plans individualitzats, tutories, aparells tecnològic, etc. A més, caldrà garantir formes d'establir vincle entre el professorat i els adolescents. El més important és que el sistema educatiu asseguri l'accés i la igualtat d'oportunitats i no caure en l'exclusió social o digital.

Hi ha educadors/es que fins i tot han parlat d'un fracàs generacional davant el fet que la tornada a l'escola es faci de manera irregular o hi hagi absències. Què pot suposar això?
Si el Govern i les institucions no posen mesures urgents per a frenar la bretxa i aposten realment per una educació inclusiva, l'escola passarà a ser accessible només per uns quants privilegiats. L'ONG Save the Children ha elaborat un pla educatiu, des del meu punt de vista, molt encertat "cerrar la brecha" així com UNICEF L'educació davant la Covid. 

Quins són els principals problemes de les classes online per alumnes d'institut? A partir de quina edat podria ser acceptable les classes virtuals i com haurien de ser aquestes?
Per poder fer classes online a secundària el més urgent és garantir la digitalització de totes les famílies i assegurar que tots els adolescents poden comptar amb la tecnologia i connexió necessària. Això no es fa d'un dia per l'altre i necessita temps, inversió i formació del professorat.

D'altra banda, cal que la formació online sigui de qualitat i que veritablement pugui proporcionar tots els elements d'una experiència d'aprenentatge. Per aconseguir això, no és suficient amb fer videotrucades. Cal un bon plantejament que respongui a necessitats educatives dels nois i nois, de forma global, no només basat en intentar transmetre un contingut curricular.

Les classes virtuals no s'haurien de contemplar fins als 10-12 anys. És a dir, fins cicle superior a primària o a partir de secundària. Edats en el que el cervell està més preparat per a poder regular aquests tipus d'estímuls. El que és segur és que haurien de ser un complement a altres tipus de propostes molt més competencials i dinàmiques. Perquè l'ús de les pantalles sigui educatiu n'hem d'evitar l'abús i apostar fortament per una educació presencial en grups reduïts. L'ideal, en cas que fos necessari fer docència online seria un mix amb classes presencials.

Hi ha escoles que han optat per ometre el procés d'adaptació de l'alumnat. Què en penses?
L'adaptació respectuosa és sagrada. Ni covid ni covad. Deixar les criatures en un espai desconegut amb adults y uns altres 20 nens cridant i plorant sense que hi hagi braços disponibles que els puguin acollir és una situació de maltracte.

El problema és que vivim en una societat en la que el maltracte emocional o psicològic no s'equipara al maltracte físic quan les conseqüències poden ser les mateixes (o més), pel desenvolupament d'un cervell infantil.

Dels 0 als 8 anys, és una etapa sensible en la qual el/la bebè o el/la nen/a viu les seves primeres experiències i construeix la seva personalitat. Apren com funcionen les relacions, el món i qui és ell/a. I ho fa a partir del vincle segur. 

Segueix la Gisela Baz a les xarxes

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres