Si el 20% de nens i nenes que pateixen abús sexual fos una xifra de víctimes d'una malaltia estaríem davant d'una pandèmia. S'estima que el 80% de les agressions sexuals es produeixen en un entorn de confiança de la criatura i el 65% dintre de la família.

Des de la Fundació Vicki Bernadet es treballa per l'atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals.

“Un dels principals problemes amb els quals ens trobem és que quan donem les xifres i dius que un de cada 5 nens i nenes pateixen abusos sexuals abans de fer els 17 anys, ningú pensa que pugui passar a casa seva”, explica Bernadet.

Tot i que cada vegada més hi ha una consciència social d’aquest problema, en l’àmbit individual encara no està present. “La primera eina de prevenció és que les famílies no s’excloguin. Aquest tema també pot estar a casa seva, ho podem tenir al costat”.

Segons Bernadet les famílies tenim una falsa sensació de seguretat. “Es detecta molt poc l’abús sexual. El 92% dels casos d’abusos sexuals a la infància no es parlen fins a l’edat adulta. De vegades, per diversos motius, els nens i nenes no tenen la capacitat per dir-ho durant la infància. No estem ni prou formats ni sensibilitzats per detectar-los”.

Segons ens diu, la majoria de criatures víctimes d’abusos sexuals mostren clars senyals: “El principal indicador és un canvi de conducta i un canvi d’actitud respecte com és normalment aquesta criatura. Si una criatura normalment és extravertida i de sobte s’amaga a l’habitació es torna més callada… pot ser un indicador. I a revés, pot ser una criatura molt callada i que de sobte mossegui a les amistats, pegui o cridi”, assegura. 

Des de la Fundació Vicki Bernadet ens expliquen que ja des de ben petits es pot fer una prevenció molt senzilla que implica tenir molt clar els drets dels nens i nenes: el dret a la intimitat, el dret al cos d’un mateix, el dret a ser escoltats, el dret a respectar-li l’espai vital. “Només treballant aquests drets d’una manera real això ja és una bona prevenció”, ens expliquen.