La placenta protegeix al nadó de la Covid durant l'embaràs. És la conclusió d'un revelador estudi internacional que apunta que malgrat el virus pot arribar a infectar-la no es produeix una transmissió vertical de la mare al nounat.

Amb tot, la investigació també conclou que quan la càrrega viral és molt elevada, encara que la placenta continua actuant com a barrera, aquesta es pot veure severament afectada i influir en el desenvolupament del fetus. 

Hem parlat amb el Dr. Paolo Nuciforo, cap del Grup d'Oncologia Molecular del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i coautor del treball juntament amb el Dr. Joan Seoane, per saber més sobre aquest revelador estudi: 

Heu arribat a la conclusió que la placenta és una barrera eficaç contra el virus, però a què es deu? 

Creiem que hi ha dos factors principals que fan que no hi hagi transmissió vertical de la mare al nounat. Per una banda, hem observat que quan el virus arriba a la placenta, en un 50% dels casos, ho fa amb una molt càrrega viral molt baixa, insuficient perquè pugui infectar-la. De fet, la majoria de placentes analitzades s'han mantingut bastant intactes en gairebé la totalitat dels casos. Ocasionalment, també hem vist que pot arribar amb una càrrega viral molt important, comparable a la que s'observa en pacients de Covid que han mort per afectació pulmonar. Són casos en què es dona una infecció massiva de la placenta. Fins i tot en aquests casos, la placenta respon amb una activació molt important del sistema immuntari que creiem que fa que el virus no passi al nounat. Això no vol dir que no hi pugui haver un impacte en el fetus perquè si el virus destrossa la placenta, aquesta perd les seves funcions i el nounat pateix complicacions. 

Quin tipus de complicacions?

En aquests casos d'infecció massiva, hem observat que els neonats poden patir símptomes neurològics temporals que es resolen amb intervenció farmacològica. En algun cas, també poden requerir l'ingrés a l'UCI. Però cal recordar que és una minoria dels casos. El resultat del nostre treball és molt positiu perquè conclou que majoritàriament la placenta funciona molt bé. 
 

Hi ha alguna explicació per als casos més greus?

És una molt bona pregunta. Aquesta és la qüestió que ens ha quedat en l'aire i que ens falta per determinar. Perquè quan hem comparat tots els paràmetres clínics i patològics no hem detectat cap diferència que ens pogués fer sospitar de l'evolució greu. Ara cal trobar paràmetres o biomarcadors que ens permetin entendre perquè el 95% dels embarassos estudiats han transcorregut sense problemes i un 5% han patit una infecció greu.

En aquests casos d'infecció greu, podria arribar a haver-hi un desencadenant fatal? 

No ho descartem. Els casos que nosaltres hem estudiat són del tram final de l'embaràs i amb infeccions molt recents, de pocs dies. Podria ser que si hi hagués una infecció més precoç en l'embaràs, les complicacions fossin més greus. 

I hi ha algun mecanisme per controlar-ho?

És difícil, caldria fer seguiment dels paràmetres de patiment fetal. Però crec si investiguem més podem evitar arribar a aquest punt. Si determinem què desencadena la infecció massiva de la placenta podrem actuar a temps i amb tractaments més específics. En el nostre estudi no hem aconseguit saber el perquè dels casos greus, pot ser que fos per una variant més agressiva del virus o bé que per algun motiu que desconeixem el virus hagués arribat a la sang i hagués passat a la placenta. No ho sabem. 

Tots els nounats de l'estudi van donar negatiu de Covid?

Sí, tots. Fins i tot, el nounat que va haver d'ingressar a l'UCI. Se'l va testejar fins a tres cops, i en tots els casos va sortir negatiu. 

Per tant, podem afirmar que la Covid no és especialment perillosa per als nounats?

Exacte, les nostres dades donen suport a la literatura fins ara publicada. No hi ha una evidència clara de la transmissió del virus al nounat, que no vol dir que no pugui patir les conseqüències indirectes en cas d'infecció greu de la mare on quedi danyada la placenta.  


No deixa de ser curiós que aquest estudi s'hagi fet des d'un centre d'oncologia. Hi ha alguns paral·lelismes entre el comportament del virus i el dels tumors...

Sí, molta gent ens ho diu. El que hem fet en aquets estudi és aportar el nostre coneixement sobre la resposta immunitària al càncer i aplicar la metodologia que utilitzem habitualment. I, efectivament, hi ha paral·lelismes. Hi ha una activació dels gens del sistema immune molt semblant en la placenta infectada pel virus i en els tumors. Per tant, entendre com el sistema immunitari respon al virus ens pot ajudar a ser més eficaços també en el tractament contra el tumor, i a l'inversa. 

La pregunta és inevitable... Així el càncer es podria arribar a combatre amb una vacuna com ho fem amb els virus?

És una de les línies que s'estudia. El principi és el mateix, entrenar les cèl·lules del sistema immunitari a reconèixer bé el virus perquè puguin atacar-lo de manera eficaç. Això seria útil també en el cas dels tumors, perquè les cèl·lules tumorals s'amaguen i esquiven la resposta immunitària. 

Pensant en la fi de la pandèmia, que és un desig compartit per tothom, quina esperança planteja el vostre estudi? És aplicable a la cerca de tractaments o de noves vacunes?

Per una banda, obre línies de recerca per mirar d'identificar les pacients que tenen més risc de desenvolupar complicacions durant la gestació per poder aplicar tractaments més específics i eficaços, i evitar interrupcions d'embaràs, per exemple. I per l'altra, un cop hem entès el mecanisme d'activació del sistema immunitari que té lloc a la placenta per combatre formar eficaç el virus, això ho podem extrapolar a altres òrgans greument afectats per la Covid, com són els pulmons, i ajudar els pacients a superar la malaltia estimulant el seu sistema immunitari.