Paula Jaume

Acompanyar i crear vincles des de la pedagogia Montessori

En aquest #CriarTalks parlem amb Meritxell Porqueres, educadora especialista en pedagogia Montessori sobre com gestionar l'adaptació escolar

per Criar.cat
Paula Jaume
Començar l'etapa escolar, ja sigui a la llar d'infants, l'escoleta o a l'escola sempre és un moment delicat i que comporta una muntanya russa d'emocions, tant per a les criatures com per als pares i mares. Viure aquestes etapes de transició des de la confiança i la seguretat ajuda als infants a fer aquest trànsit amb més tranquil·litat. També és important l'efocament que se'n faci des del centre educatiu. Aquells que segueixen la pedagogia Montessori es caracteritzen per fer un acompanyament de les emocions des del respecte, deixant que l'infant s'expressi en cada moment tal com ho sent i adaptant-se al màxim a les seves necessitats. 

Per entendre una mica millor en què consisteix aquest sistema, n'hem parlat en aquest #Criartalks amb l'educadora especialista en pedagogia Montessori i creadora de l'espai Lets Play de Reus (@letsplayreus), Meritxell Porqueres, que ha respost a les preguntes de les nostres lectores i lectors:


El meu fill plora cada vegada que el deixo a l'escola, què puc fer?

 Sempre hi ha maneres. Hem de tenir molt en compte que sempre hi ha dues parts: l'infant i els pares. Nosaltres tenim maneres d'acompanyar, donar un context, anticipar, en un moment tan important. És veritat que és un moment que ens crea incertesa i no tots la gestionem igual. El més important és pensar que ells són els protagonistes, i tenir molta confiança en l'espai i les persones que els rebran. 


Sempre aconsello que aprofiteu les reunions prèvies; no us faci por fer preguntes fins a quedar-vos tranquils. Perquè aquesta tranquil·litat també la traslladarem a ells. Intentar viure-ho amb positivisme. Hi haurà nens que ploraran i d’altres que no. 

Què recomanes quan es posa a plorar. Marxar o esperar-se?

A nosaltres ens agrada molt anar seguint el ritme de cada nen/a i de cada família, perquè no tothom està en el mateix moment emocional. També depèn molt de l'edat de l'infant. També ens agrada estar molt obertes i estar en comunicació constant amb la família i anar modificant l'estratègia en funció del que vagi sorgint. Nosaltres sempre aconsellem que la família es quedi, en la mesura del que pugui, perquè ho visquin com una transició

L'ideal seria que els primers dies l'infant vingui només una estona (una hora o dues) i que només hagi de fer un àpat a l'escola: l'esmorzar per exemple. També és qüestió de valorar el moment en què es troba l'infant, i si està preparat per anar a escola. Cal recordar que l'ensenyament no és obligatori fins a primer de primària. Per tant, animo a les famílies a veure que l'infant estigui en un moment maduratiu i emocional adequat per estar preparat per assumir tots els canvis que suposa anar a escola. 

Quan el portem a la llar o a l'escola, sempre ens hem d'acomiadar de l’infant. Sempre. I dir-li que tornarem a buscar-lo. No podem evitar-los el patiment, perquè si no no serien persones, però cal que ho visquin amb confiança i transparència per part nostra. 

 Tenim un nen d'un any. La mare es queda a casa i el pare el porta a la llar. Com ho fem per gestionar dos comiats?

Quan tenen un any és un bon moment per gestionar això, perquè ja haurà superat l'etapa d'ansietat per separació, que se sol donar entre els 7 i els 10 mesos. El més important és explicar-li bé, encara que sigui molt petit. Fer-li un dibuix o un suport visual a l'explicació també funciona molt bé. O explicar-li a través de contes també va molt bé.
 
 Com gestionem l'enyorança?

 És que som molt importants per a ells. Però diria altra vegada el mateix: parlar-ne molt, fer que ens ho expliqui, dir-li què fem mentre ell està a l'escola, etc. Una altra eina que va molt bé és dedicar-li una estoneta per a vosaltres dos sols, passar un temps de qualitat sense distraccions externes i fent alguna cosa que li agradi molt. 

Per què ens diuen tan sovint allò de "s’estava portant bé fins que has arribat tu"? Què ho fa que comencin a comportar-se diferent?

 Quan arribem a recollir-los, els dediquem un segon d'atenció i després, no ens n'adonem, però la nostra atenció es desvia cap a la persona cuidadora, i clar, ells ens han trobat a faltar. Hem de donar-los tota la paciència i tota la comprensió. Penseu que fins als 25 anys el cervell està en formació. Això em va sorprendre molt a mi, quan ho vaig saber, però fixeu-vos si en queda de camí maduratiu per endavant encara. 

 Per què s'encomana el plor de l’un a l’altre? Entre companys o fins i tot entre germans? 

 És un sistema adaptatiu. Si tu veus algú corrent, com a mínim et plantejaràs per què corre, i potser també correràs. Doncs a ells els passa el mateix. És natural pensar això i si surt aquella emoció és que hi és, en un lloc o altre. 

 Les mossegades, per què passa?

 No deixen de ser també l'expressió d'una emoció. Sabem que per a les famílies a vegades no és fàcil de gestionar, perquè de vegades impressiona, però per a nosaltres també són coses que passen molt de pressa. L'Elisenda Pasqual diu que és energia que no sabem d'on bé i que es canalitza així. Pot ser frustració, ràbia, impotència.... Som allà per intentar posar paraules al que ha passat.

També pot ser una emoció que ve de fora de l'escoleta: canvis familiars o en l'entorn que també els afecten. Si és energia descontrolada, que normalment és això, podem proposar jocs més físics o de destrucció per alliberar tota aquesta energia. Si veiem que realment li costa expressar-se, podem donar-li eines: llenguatge de signes, pictogrames, etc. L'important és que si han de plorar que plorin, si han de cridar, que cridin. On posem el límit és si van a fer-se mal a si mateixos o als altres

 I aquelles escoles on hi ha normes i no se’ls permet cridar, córrer, etc?

És que va en contra de l'essència del que necessita un infant, de l'espontaneïtat. Sí que ens agrada mantenir un ambient més aviat tranquil, però hi ha d'haver moments per tot. Posem per davant les seves necessitats. No és que els deixem fer el que vulguin, però diem poques vegades que no. Ho enfoquem tot en positiu: enlloc de dir "no llenceu la sorra a fora" diem "nois, recordeu que la sorra va a fins!"

Com separem de forma respectuosa dues criatures que s'estan barallant?

 Hi ha diferents solucions. Nosaltres la que posem en pràctica i ens va bé és l’"Stop", com una consigna. I ells saben que quan diem stop, han de parar. I generalment ho fan. Llavors els fem veure que es poden fer mal i els separem una mica. 

Després parlarem del que ha passat. En el mateix moment no, perquè ells necessiten calmar les emocions. Però al cap d'una estona sí que reprenem el tema, preguntem com estan, que identifiquin l'emoció que senten i, si s'escau, fem la reflexió. I no ens posem mai de part de cap dels dos, perquè cadascú té la seva raó. 

Per què els costa tant compartir?

 Necessiten ser una mica egocentristes, perquè també forma part de la formació de la seva personalitat, però de mica en mica aprenem a compartir. A poc a poc es va creant l'empatia, tot i que fins als dos anys i mig, costa força. És molt important fer acords amb els nens, des de ben petits. 

Les conseqüències, com les gestioneu?

Nosaltres no imposem càstigs. És més anar veient en cada moment què podem fer, per fer-los entendre i donar-los perspectiva perquè vegin la situació i entenguin el que li passa a l’altre.
 

Segueix Meritxell Porqueres a les xarxes.

T'ha agradat aquest contingut?
 
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Imatge il·lustrativa
Nathan Dumlao
El clítoris sí. Amb aigua i prou.
Imatge il·lustrativa
Anvesh
Els trajectes llargs poden resultar feixucs pels més petits de la casa
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres