La meva filla anava a un institut del Baix Llobregat quan va patir assetjament per part d'un dels seus professors ara farà ja tres anys. Recordo que un migdia va arribar a casa i em va dir que havia passat una de grossa a tutoria.

Em va explicar que s'havien queixat a la tutora dels comentaris fora de to d'un dels professors. Vaig intentar aprofundir. Li vaig preguntar que què els deia. "En to fastigós mama", em va contestar. Em vaig quedar parada.

"A tu directament t'ha dit alguna cosa?". Va estar dubtant de si explicar-m'ho o no un parell de minuts. Finalment em va dir que sempre li feia comentaris sobre com anava vestida, si anava cenyida i una suposada teoria que tenia aquest home sobre les dones que anaven estretes.

També em va explicar que li va mirar els pits i que es va sentir molt incòmoda. Jo allà ja no vaig poder aguantar-ho més. La seva primera reacció va ser: "mare, no facis res, que et conec. Aquest tio anirà a per mi. És un cabró", va dir espantada. 

Vaig denunciar el cas al departament, i també unes altres 7 noies diferents, d'altres anys, que havien viscut situacions similars o pitjors amb el mateix docent: "He llegit que els éssers humans pensen cada trenta minuts en sexe. Per exemple, quan t'he vist entrar i t'he mirat el sostenidor", els deia.

O una altra noia que denunciava que li havia posat mala nota en un examen oral perquè no l'havia escoltat i havia afirmat davant de tothom que s'havia distret amb els seus ulls. També deia que li semblava bé que les noies anessin a classe ensenyant l'escot però que entenguessin que es podia distreure la gent. 

Quan vaig saber tot plegat em vaig reunir amb l'alcaldessa, amb la regidora d'igualtat i amb la d'educació i els vam presentar tots els documents de la denúncia. La meva filla es va canviar d'assignatures. Amb ràbia, però ho va fer. 


El procés va finalitzar amb una falta lleu cap a aquest professor. Cada dia me l'he de creuar quan duc a la meva filla mitjana a l'escola. La meva filla ara estudia a la Universitat. No puc donar noms, perquè el més curiós de tot és que a ells se'ls protegeix, i no a nosaltres. Em sento impotent com a mare i com a dona.