Hi ha determinades èpoques estacionals en les quals a casa nostra s'acumula una gran quantitat de joguines i acostuma a coincidir pels vols de Nadal però també després l'aniversari de la nostra criatura.

Segons ens explica l'organitzadora professional Clara Massons i de Lama, un truc per mantenir la casa en odre i no acumular massa joguines i objectes és respectar el fet que cada vegada que n'entra un ens hem de desprendre d'un altre.

Per tal d'endreçar els diferents espais de casa nostra hem de tenir present que una cosa és organitzar, l’altre és endreçar i finalment recollir. Organitzar és veure on volem tenir guardades les joguines, les volem concentrar totes en un sol espai, o per totes la casa… I això dependrà de cada criatura i cada moment vital.

Per començar a fer endreça de les joguines que no utilitzen, segons ens explica Clara Massons i de Lama, el primer que hem de fer és observar la criatura i veure de quines en fa ús i quines ja no utilitzen.

"Hem de pensar en l’infant, no en nosaltres. Veig molts pares que li diuen “això ho vols llençar, seguuur?” Què passa, que l’adult no vol llençar-ho perquè et porta molts records o va costar molts diners. Hem de decidir si volem l’espai o la cosa. Centrem-nos en el que ens volem quedar, en el que sí que volem que jugui. I després, el material sensible, el que et fa dubtar, deixa-ho per més endavant, per quan estiguis més rodat. No t’encallis. I sobretot, fer-ho sense música. Jo recomano silenci per fer la tria", explica.

"Solem acumular moltes joguines en diversos espais de la casa i si tenim massa això ens sobrepassa a nosaltres i a les nostres criatures"; explica. "Jo aposto per tenir poc i variat", assegura. 

Clara Massons assegura que no hem de tenir por a desfer-nos d'objectes ni joguines. "Hem de fer un treball intern de connectar-nos ia nivell intern i veure quins recursos necessitem realment. Veure que abans vivíem amb moltes menys coses. Hem de veure que hi ha cases que semblen trasters, o fins i tot santuaris dedicats a persones que ja no hi són. Això ho explica molt bé la Marie Kondo. Hem de treballar la por a perdre els records, i la por també a no tenir en el futur". 

I si alguna cosa ens fa especial il·lusió guardar-la? 

Podem guardar algunes coses, però ens n’hem d’adonar que moltes coses que guardem no les acabarem fent servir. Estem en una societat on tenim un entorn que ens proveirà, si tinc una segona criatura, m’arribaran coses d’amigues i d’altra gent que ja no les necessita i te ls passaran. Podem guardar una capsa amb uns quants records, i despendre’ns de la resta perquè casa nostra no es converteixi en un traster.