La Unitat de Tractament de l'Obesitat Infantil de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ja atén 386 infants i adolescents, el 15% dels quals reben tractament farmacològic. Ho ha explicat elcap de la Unitat de Tractament de l'Obesitat Infantil, Eduard Mogas, coincidint amb el segon any de vida de la unitat.

Ha dit que l'abordatge multidisciplinari, amb intervenció mèdica, nutricional i psicològica, està donant "bons resultats", amb una millor adherència a la dieta mediterrània, tot i que la pèrdua de pes no supera el 10% en la majoria de casos. Alhora, ha explicat que aquest darrer any s'ha incorporat un equip de Medicina Física i Rehabilitació per combatre el sedentarisme i incorporar l'hàbit de fer exercici físic en els pacients. 

Segons la darrera Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2024), el 14% dels nens i el 8% de les nenes pateixen obesitat. Entre les famílies amb menys recursos, la prevalença arriba al 15%, mentre que baixa fins al 5% entre les que en tenen més; en zones vulnerables, el risc pot ser fins a vuit vegades superior.

En el seu segon any de vida, la unitat ha fet 200 primeres visites i ha passat d'atendre 6 a 9 primers casos cada setmana. Els casos que hi han arribat són greus i han vingut derivats de l'Atenció Primària o d'altres serveis hospitalaris.

Des de l'hospital han indicat que entre un 8 i un 10% dels pacients tenen causes genètiques clares, un percentatge similar s'associa a patologies o tractaments mèdics, i la resta responen a la combinació d'una alimentació poc saludable i una vida sedentària. 

Mogas ha assenyalat que en un 15% dels casos s'ha recomanat tractament amb semaglutida (Wegovy), sempre com a complement als canvis d'estil de vida. El fàrmac, que no està finançat per la Seguretat Social, té un cost aproximat de 250 euros mensuals i només s'introdueix si la família hi està d'acord i pot assumir aquesta despesa. El responsable de la unitat, ha remarcat que es tracta de "medicaments complexos" i que, especialment en adolescents, cal un suport psicològic afegit.

En aquesta línia, ha avisat que, malgrat que la primera impressió és positiva, caldrà veure com es tradueixen els resultats dels assajos clínics a la pràctica real. A més, tampoc es coneix la durada òptima de la teràpia.