Cada persona, i també cada infant, té la seva forma particular de gestionar les emocions. La ràbia és sentiment fort, i les enrabiades els ajuden a exterioritzar-la i no guardar-se-la a dins. La teva criatura ha d'anar aprenent de mica en mica a gestionar aquesta ràbia, i la tasca dels adults és acompanyar-lo en aquest aprenentatge. Com fer-ho depèn molt de cadascú. No hi ha receptes miraculoses. Hem de tenir present també que als 5-6 anys els infants introdueixen els jocs de poder, i per tant també es comparen constantment amb l'adult. 

Davant d'una enrabiada, en aquesta edat ja podem utilitzar menys la contenció física i utilitzar més els arguments i la reflexió. Però no hem de fer-ho en el moment de l'explosió. Les enrabiades tenen un procés de pujada i un de baixada, i és important acompanyar-los en tot el trajecte perquè, de vegades, no saben com desescalar la tensió. Un cop estigui disposat a escoltar podem mirar que reflexioni sobre per què s'ha enfadat, mirar de generar pactes amb ell, fer-li veure que les seves actituds i reaccions tenen conseqüències en el seu dia a dia i, de mica en mica, fer-lo sentir que construeix la seva pròpia realitat. 

Evidentment, mantenir la calma no sempre és fàcil i, segons en quin moment emocional estiguem nosaltres també, és normal que a vegades aquestes reaccions ens arribin a treure de polleguera. És normal. Nosaltres també tenim dret a enrabiar-nos.  En aquests casos és important mirar de mantenir una mirada neutra o més externa, i uns límits clars, i si no ens és possible, mirar de traspassar el control a un altre adult de referència per donar-nos temps a calmar-nos. Així evitarem una reacció massa visceral. 

De tot plegat en vam parlar en aquest #CriarTalks: "Criança respectuosa: límits sans i rabietes", per si li vols donar un cop d'ull. 

Respost per Elisenda Pascual Martí (@elisendapascualmarti), psicòloga i psicoterapeuta.

Editat i validat per l'equip de Criar.cat