La meva filla havia de començar l'escola l'any passat, amb sis anys, quan va començar la pandèmia. Ens va semblar una bogeria: la meva mare és una persona en situació d'alt risc i per la meva filla és com una segona mare. A l'aula de l'escola on s'havia d'incorporar no hi havia les mesures que consideràvem adients: ni mesuradors d'aire, ni ventilació ni filtres. 

No estàvem disposats a prendre aquest risc i així ho vam comentar a l'escola. No vam ser l'única família del seu centre que va prendre aquesta decisió. Vam escollir no portar-la fins que la situació pandèmica no millorés. Però a l'escola primer no ens van poder atendre i no vam tenir cap més resposta. 

Mai vaig deixar de banda la seva educació. Estava protegint la seva salut i la de la meva mare. La meva filla estudiava en horaris lectius. Estava en contacte amb la seva professora. No em volien facilitar les tasques que feien a l'escola. Cada divendres els enviava un resum de tot allò que havia après la meva filla durant la setmana.

Ens vèiem amb un altre infant al parc, de la classe paral·lela. Amb distància, mascareta i a l'aire lliure. A casa seva havien pres la mateixa decisió. Però a l'escola van decidir activar el protocol d'absentisme. 

No, no era absentisme, la meva filla estava estudiant a casa. La nena estava atesa. Em van enviar a serveis socials. Recordo que em van fer dues trucades:  una explicant la situació i la segona dient que volien veure casa meva. No estava deixant entrar a ningú a casa meva i no faria una excepció. Em van fer una videotrucada.

Van fer un expedient satisfactori: teníem la capacitat econòmica per mantenir la nostra filla, la casa neta, ella estava bé... em van dir que si per ells fos que tancaven el cas, però que ho havien d'enviar a educació. Havia posat una queixa a l'escola pel tracte rebut i vaig sortir de la reunió amb inspecció plorant: hi havia molts casos de Covid, i allà m'estaven dient que o portava a la meva filla després de Pasqua o m'enviaven a la Fiscalia. 

I em van citar per servi trucada als jutjats. I allà em van donar un ultimàtum, tot i tenir un informe de Serveis socials favorables. Aquest curs havia de portar la meva filla a l'escola si no volia anar a judici. No tinc 2.000 euros disponibles per poder pagar aquest judici, i a més tenia por de fins i tot perdre la custòdia de la meva filla, quan realment estem bé i tot plegat ha estat una decisió familiar. 

Jo no treballo fora de casa, i tot i que no estic d'acord amb el sistema actual perquè crec que està obsolet portaria la meva filla a classe si ho veiés segur. Igual que moltes empreses estan fent teletreball també hi hauria d'haver una opció per aquells infants amb familiars de risc.  

No ens quedava alternativa. Aquest any ha hagut d'anar a l'escola. I mireu com estem ara. Jo estic molt tranquil·la perquè la meva filla és molt sociable, i les mestres no es creien que no hagués anat a l'escola abans. Hi ha coses que s'expliquen a l'escola, i d'altres que no. 

M'han fet sentir com una delinqüent per la decisió familiar que hem pres. La meva filla només té 7 anys, és una nena totalment sana i intel·ligent, i que volem que continuï sana.